Selecciona Edició
Connecta’t

Els alcaldes pressionen el Govern perquè dialogui amb les elèctriques i la banca

Els municipis consideren que hi ha marge per actuar malgrat el veto del Constitucional

Tot i la unitat amb la qual el món municipalista, les entitats socials i la Generalitat van abordar el recurs del Govern central a la llei antidesnonaments i contra la pobresa energètica, alguns municipis troben a faltar més compromís amb la part de la norma que no va ser recorreguda. Per això, alcaldes i la comissió promotora del text suspès estan pressionant el Govern català perquè reuneixi les empreses subministradores i la banca, i coresponsabilitzar-les en l’ajuda a les famílies vulnerables. Pràcticament tots els ajuntaments metropolitans van aprofitar una trobada dimarts passat a l’Àrea Metropolitana per celebrar una primera reunió i abordar el tema conjuntament.

Després de la cimera de totes les parts, el 3 de maig després de conèixer-se el recurs del PP, el Departament de Governació de la Generalitat ha portat la batuta de les converses per dissenyar un instrument legal nou que doni recer als articles recorreguts de la llei 24/2015, tots referents a eines per lluitar contra els desnonaments. Per exemple, l’obligació a facilitar lloguer social a una família afectada o la cessió obligatòria de pisos. Ja hi ha hagut diverses reunions i les parts veuen amb optimisme els avenços.

En aquestes reunions de seguiment hi participen tant l’Associació Catalana de Municipis (ACM) com la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), unes institucions que els ajuntaments consideren interlocutors vàlids, però que no tenen experiència en la primera línia de la trinxera contra els desnonaments o la pobresa energètica que tenen ciutats com Barcelona, Terrassa, Sabadell o Sant Cugat. Les entitats municipalistes, diuen els alcaldes, s’encarreguen d’altres qüestions, mentre que qui ha abordat les conseqüències de la crisi i ja té eines rodades per afrontar la pobresa energètica o els desnonaments són les ciutats.

“La Generalitat ha de dissenyar el futur, però algú ha d’encarregar-se de cobrir el mentrestant”, assegura el segon tinent d’alcalde de Sabadell, Maties Serracant. Una idea que comparteix l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que creu que els municipis poden seguir exercint pressió cap als bancs però admet que, sense la llei, perden força. A l’Hospitalet, per exemple, hi ha 39 expedients oberts contra els bancs Santander i Popular: casos en què, explica Marín, es van negar a fer cessió d’immobles.

I dins d’aquest mentrestant, hi ha el fet d’utilitzar les eines que el recurs del Govern en funcions del PP no va tocar de la llei 24/2015. En concret, les que tenen a veure amb la pobresa energètica, on clarament s’estableix l’obligació de les empreses subministradores de comunicar als serveis socials municipals els casos —per comprovar la situació socioeconòmica de les famílies— abans de realitzar un tall per impagament i de “garantir que concedeixin ajudes a fons perdut” per pagar les factures de les persones vulnerables. “Gairebé deu mesos després no s’ha signat cap conveni amb les subministradores”, recorda María Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).

“Els municipis petits tenen molt poc marge de pressió davant les entitats financeres i les subministradores, per aquest motiu la negociació d’aquests convenis ha de fer-se en bloc”, sostenen des del consistori barceloní.

Fins ara és el món local el que ha mantingut el pes de les factures impagades de les persones vulnerables. L’Aliança contra la Pobresa Energètica va sol·licitar a l’Agència de Consum que en dues setmanes es faci una reunió amb les empreses subministradores, la Generalitat i els ajuntaments per acostar posicions. “Si les empreses insisteixen a no complir la llei, volem que aquesta voluntat es faci pública”, diu Campuzano.

Les subministradores insisteixen que ja ajuden les famílies vulnerables a través del bo social o de línies d’ajuda pròpies de cada empresa, com en el cas d’Agbar. Però tot al marge de la llei antidesnonaments. A Barcelona només Iberdrola comunica als serveis socials els impagaments per verificar que no es tracti de persones en situació de vulnerabilitat i evitar els talls. “Amb les empreses hi ha diàleg, però hi ha marge perquè ho facin més fàcil”, afegeix Marín.

L’APE també critica la decisió de la Generalitat de reviure el fons solidari contra la pobresa energètica, una borsa comuna per pagar les factures i que en teoria hauria de ser nodrida preferiblement d’aportacions de les empreses. “En aquest moment tenim dues definicions de vulnerabilitat. La de la llei 24/2015 és més garantista que la que es dóna per crear el fons” de la Generalitat, critica Campuzano.