Selecciona Edició
Connecta’t

Metges públics guanyen 1,5 milions en vendre adjudicacions sanitàries

Els beneficis s’aconsegueixen a partir de la venda d’accions d’empreses gestores de centres de salut

Metges públics guanyen 1,5 milions en vendre adjudicacions sanitàries

El model d'autogestió en la sanitat pública, pel qual alguns professionals es fan càrrec de centres d'atenció primària mitjançant societats limitades professionals (SLP) privades, s'ha consolidat a Catalunya en els últims anys amb bons resultats de gestió, qualitat assistencial i satisfacció dels pacients. Però aquesta iniciativa també ha acabat per ser un gran negoci per a un grup reduït de metges, segons revela una investigació duta a terme per EL PAÍS. Aquests facultatius perceben remuneracions que arriben a triplicar les dels seus col·legues en nòmina de la Generalitat i obtenen importants beneficis (més d'1,5 milions en total i fins a 304.000 euros en un cas) en vendre les seves accions en unes societats que han vist créixer els seus beneficis fins i tot durant les retallades. Les nou SLP analitzades han acumulat gairebé 11 milions en beneficis en els últims anys.

Encara que el pes de les Entitats de Base Associativa (EBA) —com s'han donat a conèixer aquestes societats— a la xarxa pública és petit (atenen poc més del 3% de la població catalana), el seu paper és rellevant perquè constitueixen el màxim nivell d'autogestió assajat a la sanitat espanyola. També perquè introdueixen l'ànim de lucre en l'atenció primària, ja que les SLP permeten el repartiment de beneficis entre els socis. A diferència de les privatitzacions fetes pel PP a la Comunitat Valenciana, no obstant això, les SLP sí que imposen alguns límits: la majoria del capital ha d'estar en mans dels professionals i cap podrà superar el 25% de les accions.

L'anàlisi dels comptes i altres documents interns de les nou EBA més consolidades —n’existeixen quatre més de nova creació o grandària reduïda— revela la gran bretxa retributiva que han obert en la sanitat pública. Encara que un dels objectius de les EBA era millorar les condicions retributives a canvi que el personal assumís més responsabilitats de gestió, les diferències aconseguides es disparen quan s'apropa el focus als nombres. La remuneració dels 60 socis —gairebé sempre metges, encara que també hi ha alguns infermers— de set de les nou EBA estudiades ha ascendit en els últims anys a una mitjana d'uns 100.000 euros anuals, quantitat que duplica la dels seus companys públics.

Aquesta dada, no obstant això, és una mitjana que oculta diferències més grans, fruit d'incentius i complements salarials introduïts per les SLP. Així, segons les dades del 2014, els més ben remunerats van ser els nou socis de l’EBA del Poble-sec (barri de Barcelona), que van cobrar 138.000 euros. Destaquen també per la seva quantia els 132.000 euros percebuts el 2013 pels quatre socis de l’Albera (Girona), una de les EBA més petites amb una població atesa amb prou feines de 7.000 persones i els 198.000 euros percebuts el 2007 per la llavors administradora de l’EBA de la Dreta de l'Eixample (un altre barri de Barcelona). Altres entitats, com la d'Osona Sud (província de Barcelona), tenen salaris més baixos però complementen els dels seus socis via dividends (entre 44.000 i 117.000 euros anuals des del 2010).

10,9 milions en reserves

Les EBA entitats han demostrat una gran solvència, amb uns resultats que han crescut notablement malgrat les dures retallades aplicades per la Generalitat, que va reduir en un 15% el pressupost sanitari. Com que aquests resultats —de 940.000 a 2,76 milions d'euros anuals— han estat traspassats gairebé íntegrament a reserves, les nou EBA acumulaven un total de 10,9 milions d'euros en beneficis no repartits entre els seus socis a finals del 2014.

L’AUTOGESTIÓ EN DADES

Més grau d'autogestió. Les EBA constitueixen el nivell màxim d'autogestió dels professionals assajat en la sanitat pública espanyola.

13 entitats. A Catalunya funcionen 13 EBA, nou de les quals poden considerar-se les més importants. D'aquestes, sis estan a Barcelona capital, dues a la seva província i una altra a la de Girona. Hi ha altres entitats menors, de nova creació o que només ofereixen un servei, com pediatria.

Societats limitades professionals. La forma jurídica triada per gestionar les EBA ha estat la de les SLP, que a diferència de les cooperatives donen dret als seus socis a percebre una part dels beneficis segons el capital que posseeixin.

Concurs públic. Les EBA han de presentar-se a un concurs públic per guanyar l'atenció d'una àrea bàsica de salut. En els concursos celebrats, no obstant això, no hi ha hagut ofertes competidores.

Impulsades pel Col·legi de Metges. Les EBA a Catalunya han estat un model impulsat pel Col·legi de Metges de Barcelona, del qual procedeixen diversos dels principals socis de les entitats.

Facturació i beneficis. Les nou EBA estudiades han facturat en el seu conjunt una trentena de milions d'euros i obtingut uns beneficis d'entre un i tres milions. Sorprenentment, els beneficis van augmentar durant les retallades.

Fons públics. Les EBA obtenen la pràctica totalitat dels seus ingressos de la Generalitat. Algunes, no obstant això, també ofereixen serveis privats com psicoteràpia i nutrició, encara que aquests no arriben a volums importants de facturació. Alguna EBA ofereix homeopatia i medicina naturista privades.

Aquest fet ha disparat el valor de les participacions de les SLP, cosa que també en aquest cas ha beneficiat principalment un grup reduït de facultatius. La majoria dels socis disposen de participacions petites i només són uns quants —menys de 20, segons fonts del sector— els qui atresoren percentatges importants del capital.

A l'espera del que decideixin fer les EBA amb aquestes reserves, alguns socis s'han endut la seva part dels beneficis en vendre les seves accions quan han abandonat les SLP o en el moment de jubilar-se. En l'última dècada, s'han produït una quinzena d'aquestes operacions per un import total que supera els 1,5 milions d'euros. Encara que algunes operacions són d'uns pocs milers d'euros, vàries han superat els 150.000 i dos ronden els 300.000. Aquestes quantitats són cridaneres si es té en compte que els socis amb prou feines van desemborsar diners per les accions. Els locals i equips els són cedits per la Conselleria de Salut i les despeses principals són les de constitució i la signatura dels avals exigits (que han de cobrir un 5% la facturació anual prevista).

Els bons resultats de gestió de les EBA han estat profusament donats a conèixer en els últims anys per les mateixes entitats i el Col·legi de Metges, d'on han sortit diversos dels seus socis principals. Les EBA aconsegueixen una bona posició en tots els indicadors que mesuren l'eficiència de gestió, l'estalvi en despeses i el grau de satisfacció dels pacients. També han estat pioneres en introduir programes de prevenció de la salut i en algun cas han engegat iniciatives per atendre col·lectius desfavorits amb serveis no finançats per la sanitat pública.

Se’n desconeixen, no obstant això, les dades retributives i sobre la destinació dels beneficis, que mai han estat fetes públiques malgrat tractar-se d'entitats gairebé enterament finançades amb fons públics ja que encara que algunes EBA també ofereixen serveis privats, aquests no arriben a un volum important en la facturació.

Aceba i el Col·legi de Metges no comenten la quantia de les retribucions d'alguns socis de les EBA. “El problema no és que els metges de les EBA cobrin més, sinó que la resta cobren poc”, afirma Lluís Esteve, portaveu del Col·legi, que sí que advoca ara per “implantar un codi de bon govern a totes les empreses sanitàries que reguli, entre altres coses, les retribucions”.

Sobre l'augment dels beneficis i el valor de les accions, Aceba considera que ha estat conseqüència de “les distorsions que han causat els retards en els pagaments de la Generalitat”, segons Joan Maria Arenalde, president de l'entitat. “Això ens va obligar a adoptar mesures d'ajust davant possibles tensions de tresoreria, la qual cosa, amb el temps, ha millorat notablement els resultats”, afirma. Arenalde assegura que la revaloració de les participacions també té un efecte negatiu: “Ara és més car i per tant més difícil donar entrada a nous socis. Estem estudiant com solucionar-ho. La solució ha de passar per ampliar la base d'associats abaratint la seva entrada al capital social i que aquest quedi diluït entre més mans”, afegeix.

"Vendes reprovables"

Aceba no oculta la seva incomoditat en ser preguntat sobre els beneficis per la venda de les accions de les SLP. Arenalde admet que és un fet que “pot ser mal entès” i ho atribueix a “un efecte imprevist de la bona evolució econòmica de les EBA”. El Col·legi, per la seva banda, sosté: “Si aquestes situacions s'han produït, són reprovables i inadmissibles i van contra la nostra filosofia”, encara que la veritat és que algun dels seus quadres ha incorregut en aquesta pràctica.

Encara que minoritari, en el si del Col·legi de Metges també hi ha un corrent crític amb la deriva de les EBA, un dels caps visibles del qual és Joan Gené. “Haurien de ser entitats sense ànim de lucre, amb límits retributius i obligades a reinvertir els beneficis en el sistema”, afirma. “L'autogestió és quelcom molt positiu i els incentius són una eina útil de gestió. Però aquestes quantitats són inacceptables en un sistema públic amb greus problemes de finançament i en el qual les retallades s'han encebat en els salaris dels professionals”, afegeix.

Gené també considera “perversa la insistència a vincular sempre les millores d'eficiència amb l'ànim de lucre”. “Hi havia altres opcions, com les cooperatives, per aconseguir les mateixes millores de gestió. El que ha passat és fruit de les decisions preses en el passat per les EBA i el Col·legi, que han tingut el beneplàcit de la Generalitat. Hi ha molta evidència científica dels riscos que per a les organitzacions sanitàries té la introducció de l'ànim de lucre”, conclou.

Joan Carles March, director de l‘Escola Andalusa de Salut Pública, destaca que “les EBA han estat un notable avanç en l'autogestió dels professionals que ha donat bons resultats assistencials”. No obstant això, afegeix, “no poden entendre's aquestes diferències retributives i, encara menys, la privatització dels beneficis d'uns equipaments que són públics”. March opina que “haurien de ser les comunitats autònomes que apostin per aquest model les que regulin aquests punts mitjançant els contractes, sigui quina sigui la forma jurídica utilitzada per gestionar els centres”. La Conselleria de Salut de la Generalitat ha declinat fixar la seva postura en aquesta informació.