_
_
_
_
_

La ‘gran coalició’ del PSC: de Podem al Partit popular

Els socialistes pacten a les quatre capitals de província amb gairebé tots els partits

ALBERT GARCÍA
ALBERT GARCÍAALBERT GARCÍA

El Partit dels Socialistes de Catalunya sempre ha presumit de ser un partit de govern i d'ocupar la centralitat política. Segurament això explica la variada paleta de pactes que han teixit als ajuntaments catalans, on que en l'últim any hagi aconseguit pactes a les quatre capitals de província amb gairebé tota la gamma de partits possible: des del PP a la llista d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, de la qual forma part Podem.

Crítiques en el PSC en quedar Pere Navarro fora de la llista

EFE

El Consell Nacional del PSC va recolzar aquest diumenge Meritxell Batet com a cap de llista per Barcelona. La gran majoria dels prop de 200 consellers nacionals va donar el seu vist-i-plau a la candidatura que tindrà com a número dos a l'independent Manuel Cruz. Només es van registrar 12 vots en contra i 11 d'ells de la Federació del Vallès Oest. Després de la votació, el grup, integrat pels alcaldes de Terrassa, Jordi Ballart, i Rubí, Ana María Martínez, va abandonar la sala en protesta per haver quedat l'exlíder del PSC Pere Navarro fora de la llista. La direcció li va oferir el número però la federació el va rebutjar. El PSC va obtenir el 20-D vuit escons.

Després de ser proclamada, Batet va defensar que Catalunya necessita un PSC fort “que impulsi un canvi polític a Espanya”. “Som la millor opció per a Catalunya”, va dir i en una crítica a En Comú Podem va reivindicar l'“orgull” de ser socialista i d'una esquerra que no dóna lliçons morals”. Al seu judici, el PSC ofereix el millor repertori en defensar drets, representar el catalanisme valent i oferir una reforma federalista. En al·lusió a Podem i Ciutadans, va apuntar que el PSC no va ser creat “en una empresa de comunicació ni en el departament d'universitat” i que basa el seu programa en “principis i valors” i no en enquestes.

A porta tancada, Miquel Iceta, primer secretari del PSC, va aplaudir a Batet i el fitxatge de Cruz i va lamentar que no hagin pogut donar a Navarro una sortida per desenvolupar tot el seu “potencial” polític. Encara que va donar el seu suport a Batet, la federació Vallès Oest va ser molt crítica amb la llista. El primer secretari d'aquesta federació, Amadeu Aguado, va avançar que després del 26-J iniciarà un procés de reflexió “profunda” en considerar necessària una “revolució interna” que “canviï les maneres de fer” del partit.

Els resultats de les municipals de fa un any van donar només una majoria relativa al PSC en dos de les quatre capitals: Lleida i Tarragona. A la primera, els socialistes van signar un pacte de govern amb Ciutadans tot just constituir-se el ple municipal. L'objectiu era sumar els quatre regidors del partit taronja d'Albert Rivera als vuit que havia aconseguit el PSC. Fins i tot amb la suma de tots dos partits, l'acord no arribava als 14 necessaris per aconseguir la majoria absoluta, però sí apuntalen l'alcalde socialista, Àngel Ros, que és també president del PSC.

L'acord va trigar una mica més a quallar a Tarragona. Va ser el febrer passat quan l'alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros, va tancar un pacte amb els quatre edils del PP i el d'Unió. Sumats als nou del PSC, van aconseguir la majoria absoluta al Consistori (14 edils), els mateixos que sumen a Girona Convergència i el PSC.

Els socialistes van entrar el passat mes de març al govern municipal de Girona després de l'esperpèntic episodi de l'alcalde Albert Ballesta, que va signar un va pactar amb Ciutadans i el PP que amb prou feines va durar unes hores i que li va acabar costant l'alcaldia que havia guanyat Carles Puigdemont a les municipals. Això va ser poc abans que les tortuoses negociacions entre Junts pel Sí i la CUP després de les últimes eleccions catalanes acabessin provocant el salt de Puigdemont a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

I per acabar de quadrar el cercle d'acords, els quatre regidors del PSC s'acaben d'incorporar aquesta setmana al Govern d'Ada Colau a Barcelona, gairebé un any després de les eleccions. L'acord dóna aire a l'alcaldessa, que malgrat guanyar a les urnes només va aconseguir 11 regidors, un més que l'exalcalde de Convergència, Xavier Trias. Malgrat l'acord amb Colau, la líder de Barcelona en Comú segueix estant en minoria en un ple de 41 edils. El pacte, no obstant això, dóna visibilitat al PSC, que va tenir l'alcaldia de la capital catalana durant 32 anys, un fet insòlit a Europa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_