Selecciona Edició
Connecta’t
Televisió

TV3, molts minuts i poc entusiasme amb la Constitució catalana

Tres programes en un dia i mig tracten l’esborrany amb poc convenciment dels tertulians

Lliurament de l'esborrany de Constitució a la presidenta del Parlament.
Lliurament de l'esborrany de Constitució a la presidenta del Parlament.

Disset ciutadans han refós tres esborranys de futura Constitució catalana de diversa procedència i, aquesta setmana, han presentat el text. Són el grup Constituïm, que ha treballat, també, amb les aportacions puntuals i heterogènies de 3.400 persones més. Dijous van portar el seu text al Parlament, on van ser rebuts per la presidenta Forcadell amb petons i una solemnitat institucional que no acostumen, per exemple, a tenir les presentacions d’iniciatives legislatives populars (amb el suport mínim de 50.000 persones).

Al telenotícies de TV3 de dimecres al migdia aquesta notícia va ser el segon sumari. Al de la nit, no va tenir cap forat a la portada. Però els programes informatius adjacents sí que n’han parlat extensament. El Més 3/24 del mateix dimecres va entrevistar Agustí Carlas i Antoni Fitó, dos dels membres de Constituïm, de qui el presentador, Xavier Grasset, va aclarir insistentment que no havien cobrat ni un duro per la feina. Els convidats a la tertúlia es van trobar amb la dificultat de donar l'opinió sobre un text de 148 articles –més les disposicions derogatòries, transitòries, addicionals i finals– que no s’havien llegit. Per això van insistir més en la seva elaboració i suposada intencionalitat que no pas en els continguts. Amb tot, les primeres impressions no van semblar gaire  afalagadores. “Això no toca ara, primer cal un referèndum per saber si es vol la independència o no. Aquestes persones no representen ningú i fonamentalment l’objectiu és propagandístic: dir-nos que l’Estat està a tocar” (Lola García, La Vanguardia). Astrid Berger (El Temps) fullejant-lo va trobar-hi un to massa “xupi-guai”, concepte inusual als cercles jurídics, difícil d’explicar però que s’entén. Potser el que més va doldre als dos convidats va ser la intervenció de l’economista Miquel Puig. Tot i aplaudir la iniciativa, “voluntarista”, va comparar el treball d’aquestes 17 persones, que fan una proposta de “dalt cap a baix”, amb Reinicia Catalunya, un projecte de convenció constituent ciutadana impulsat per entitats com Òmnium i que Puig considera que vol treballar de “baix cap a dalt”. Els integrants de Constituïm van insistir en el fet que l’esborrany presentat era compatible amb el que pugui fer Reinicia. “No es tracta d’un projecte enfrontat. El nostre pot ser una eina per al debat que ells volen encetar ara”, en una poc dissimulada al·lusió a qui s’ha despertat més aviat.

Dijous, Els Matins va convidar un altre membre de Constituïm, Jordi Domingo. Els tertulians tampoc es van mostrar gaire entusiastes. L’assumpte de la llengua (oficialitat exclusiva del català i l'aranès i tractament especial per als castellanoparlants nascuts abans del 1977) era un dels punts on es manifestaven més dubtes. La constitucionalista Argèlia Queralt va afirmar que el document representa una part de la ciutadania, però n’ha deixat fora una altra. Per Queralt, està lluny de portar el debat a la ciutadania i li semblava veure una desconnexió entre la presentació del document i el moment del procés constituent que no es produirà immediatament. Domingo va insistir que segurament cal una Constitució amb menys articles, però si l’esborrany és un punt reglamentista és per propiciar el debat. El tema de la llengua, va explicar, es va discutir força i molt.

A la nit, al .Cat, una tertúlia sobre la situació del català va acabar inevitablement parlant de l’esborrany constitucional. L’exjutge Santiago Vidal, que en el seu projecte de Constitució catalana proposava la cooficialitat, es va manifestar favorable a la fórmula proposada per Constituïm perquè, entre altres mèrits, diu, soluciona el conflicte emocional. D’altres, en canvi, dubtaven que tingués el suport del votant en la mesura que pot sentir que perd drets i Màrius Serra va argumentar que no veia clara l’oficialitat única per no victimitzar els grups que busquen capgirar la truita quan, de fet, defensen la llengua que té la paella pel mànec.

A Constituïm diuen i piulen: “Quan el bou no pot, se l’ha d'empènyer; quan no vol, se l'estira. Si no s'estira, les coses s'aturen”. Els partits del Govern defensen el català com a llengua pròpia, però la cooficialitat del castellà. Això explica la tebior televisiva en aquest assumpte?