Selecciona Edició
Connecta’t

Els 12 punts catalans d’Eurovisió

Aquest ha estat el resultat dels deu catalans que han passat pel concurs internacional

Rodolfo Chikilicuatre l'any 2008.
Rodolfo Chikilicuatre l'any 2008. AP

Deu catalans han participat a Eurovisió des que Espanya hi va assistir per primera vegada, el 1961, tot i que Andorra també hi va dur una catalana el 2008. El 1968, Joan Manuel Serrat va rebutjar anar-hi i finalment va ser Massiel qui va interpretar el cèlebre La la la, que va donar el primer triomf a Espanya. Aquestes són les sis participacions dels catalans al festival que enguany té lloc a Estocolm (Suècia).

1 punt. Gisela (2008)

L’exconcursant d’Operación Triunfo va representar Andorra el 2008 amb Casanova. El ritme encomanadís de la cançó no va ser suficient perquè el país passés de la primera semifinal del concurs, en què va aconseguir només 22 punts i una discreta 16a posició. Andorra només hi tornaria un any més.

2 punts. Bacchelli (1981)

Fa 35 anys, Televisió Espanyola va decidir portar a Eurovisió el cantant barceloní José María Bacchelli. Amb Y solo tú, Bacchelli va obtenir 38 punts i només va poder quedar en una 14a posició. La melòdica cançó de Bacchelli no tenia res a veure amb l’estil que va guanyar aquell any, en què els britànics Bucks Fizz es van imposar amb la colorida cançó Making your mind up.

3 punts. Rodolfo Chikilicuatre (2008)

El mateix any de Gisela, Espanya va ser representada per Rodolfo Chikilicuatre, un personatge còmic creat per Andreu Buenafuente i encarnat per l’actor català David Fernández. Baila el chiki-chiki va presentar-se a la selecció de Televisió Espanyola i va guanyar, i va deixar en segon lloc La Casa Azul, amb La revolución sexual. A la final, una de les que va tenir més espectadors des de la participació de Rosa, el 2002, va quedar en el lloc 16 amb 55 punts. Dos anys més tard el programa Sálvame intentaria repetir, sense èxit, la gesta amb una altra catalana, la periodista Karmele Marchante.

4 punts. José Guardiola (1963)

Espanya va participar per primera vegada a Eurovisió a l’edició de 1961, celebrada a Canes. Les primeres passes no van ser gaire prometedores. El tercer any al festival, Espanya va enviar-hi José Guardiola, amb la cançó Algo prodigioso. L’emblemàtica veu de Di, papá va marxar de Londres amb la discreta 12a posició, que li van atorgar els dos punts rebuts.

5 punts. Peret (1974)

La rumba catalana de Peret va ser l’elecció d’Espanya el 1974 per al festival de 1974. Canta y sé feliz no va poder superar la meitat de la taula. Va tornar de Brighton amb deu punts i una novena posició. Aquell any la competència era especialment dura. La guanyadora va ser una de les cançons més celebrades del festival. El Waterloo dels suecs Abba es va endur el primer lloc, per davant de la italiana Gigliola Cinquetti i d’Olivia Newton John, que representava el Regne Unit amb Long live Love.

6 punts. Beth (2003)

Després de la participació de Rosa el 2002 amb Europe’s living a celebration, Beth va ser la segona concursant d’Operación Triunfo que trepitjava l’escenari d’Eurovisió. Televisió Espanyola va optar per una cançó de tornada encomanadissa per a la cantant de Súria, que va arribar a Riga (Letònia) amb un vídeo enregistrat amb el rerefons de la Sagrada Família. La mateixa Beth va reconèixer que, de totes les cançons que optaven al festival, Dime era la que menys li agradava. Malgrat que la delegació espanyola anava al festival per segon any amb l’expectativa d’arribar al pòdium, Beth va acabar vuitena, amb 81 punts.

 

7 punts. Nina (1989)

Molt abans que Rosa, Beth, Ramón, a Eurovisió ja va participar-hi un altre membre de l’Acadèmia d’Operación triunfo. Una joveníssima Nina va representar Espanya al festival a Lausana (Suïssa), que acollia l’edició de 1989 gràcies a la victòria, un any abans, de Céline Dion amb Ne partez pas sans moi. Nina va cantar la balada Nacida para amar, que va acabar en una bona sisena posició i 88 punts. La cançó va agradar a la majoria dels jurats dels països participants, alguns dels quals (com Suïssa, Alemanya o Luxemburg) van donar-li puntuacions elevades.

 

8 punts. Marcos Llunas (1997)

El 1997 el cantant Marcos Llunas, nascut a Madrid però que va créixer a Barcelona des dels pocs mesos de vida, va sorprendre amb una sisena posició a Dublín. Sin rencor va obtenir 96 punts i a punt va estar d’entrar dins del top 5, tot i que en el darrer moment va passar-li per davant la cançó de Xipre. Aquell any, però, serà recordat perquè el grup britànic de Katrina & The Waves (els del conegudíssim Walking on sunshine) van arrassar amb Love shine a light.

 

10 punts. Sergio Dalma (1991)

Malgrat no haver guanyat, Bailar pegados de Sergio Dalma s’ha convertit a Espanya en una de les balades més celebrades de totes les que han anat a Eurovisó. Dalma va obtenir 119 vots i només dos països no van votar Espanya, que va aconseguir millorar el cinquè lloc de les Azúcar Moreno l’any anterior amb Bandido a Zagreb. El tema, que va aconseguir una quarta posició a Roma, avui és gairebé un himne.

 

12 punts. Salomé (1969)

La barcelonina Salomé va aconseguir una de les dues victòries que fins avui té Espanya amb el cèlebre Vivo cantando. La cantant ja tenia experiència als festivals. Entre d’altres, havia guanyat el Festival del Mediterrani, en què va cantar, en català, Se’n va anar. L’actuació es recordarà, entre altres coses, pel vestit de Pertegaz que lluïa Salomé, amb peces de porcellana i que pesava 14 quilos. La victòria no va ser plena, ja que Salomé va empatar i va haver de compartir el primer lloc amb tres països més: Regne Unit, representat per Lulu; Holanda, per Lenny Kuhr, i França, per Frida Boccara.