Selecciona Edició
Connecta’t

Els partits fracassen en l’intent de retallar despeses electorals

Les formacions principals convocades al Congrés no arriben a cap acord per reduir una inversió d’almenys 130 milions d’euros

Reunió dels partits per reduir les despeses electorals. Ampliar foto
Reunió dels partits per reduir les despeses electorals.

Els partits principals no han arribat a cap acord per retallar els més de 130 milions d’euros que costarà a l’Estat la repetició electoral del 26-J. Arran del fracàs en les negociacions per formar govern després de les eleccions del 20-D, les diferències entre les formacions tradicionals (PP i PSOE) i les emergents (Podem i Ciutadans) han tornat a esdevenir insalvables durant la reunió que han mantingut aquest dimecres al matí els representants d’una desena de forces polítiques al Congrés dels Diputats (PP, PSOE, Podem, Ciutadans, UPN, IU, PNB, ERC, DiLL, En Comú i Compromís). En conseqüència, la rebaixa de la despesa electoral a la campanya del 26-J dependrà ara de la decisió individual de cada partit. La suma de les despeses de l’Estat i de cada força política va superar els 160 milions en l’última campanya.

El PP reduirà unilateralment el pressupost dels darrers comicis en un 30% (de 12 a 8,4). El PSOE el retallarà en la mateixa proporció (de 9 a 6,3). I Ciutadans ho farà en un 15% com a màxim (de 4 a 3,4). El partit de Pedro Sánchez i el d’Albert Rivera, a més, s’han compromès a reduir de 0,18 euros a 0,15 la subvenció que tots dos rebran per la tramesa de les paperetes. Aquests tres partits i Podem també renunciaran al gruix de la inversió en publicitat exterior (es van gastar uns 6 milions d’euros entre els quatre en l’última campanya). En total, un mínim estalvi de poc més de 13 milions. La raó? Totes les formacions s’han compromès amb l’austeritat, però sense rubricar cap pacte que les vinculi en les decisions i les unifiqui.

“No estàvem disposats a acceptar una proposta trampa que hauria estat un engany als espanyols”, ha justificat Fernando Martínez Maillo, vicesecretari general d’Organització del PP, que s’ha quedat sol quan el PSOE s’ha mostrat disposat a acceptar la proposta de Podem i Ciutadans de baixar el límit de despesa general (12 milions). El PP ha plantejat una reducció per trams en funció dels pressupostos de cada partit per al 20-D: un 30% per al PP i el PSOE; un tram del 15%-20% per a Ciutadans i Podem, i una forquilla del 10%-12% per als altres partits.

“El problema de la despesa electoral a Espanya no són els [diners] a, són els b, els diners no comptabilitzats. Hi ha una acusació de finançament irregular al PP”, ha manifestat el socialista Óscar López.

“Hi havia dues visions, la dels qui considerem que ja hem fet campanyes austeres i la dels qui han gastat més, 9, 10, 11 o 12 milions, davant dels que ens en gastàvem 4”, ha recalcat José Manuel Villegas, vicesecretari general de Ciutadans. “Al desembre vam gastar tres vegades menys que el PP i aproximadament la meitat que el PSOE. Ara intentarem reduir un 10%-15% els costos respecte de la campanya anterior, eliminant per exemple la publicitat exterior”, ha indicat.

“Plantegem de no fer més despesa, amb una campanya amb 2,2 milions vam treure 69 diputats amb les confluències. Va ser una campanya eficient que va estar al límit, els qui s’han d’estrènyer el cinturó són d’altres... Creiem que cal competir en igualtat de condicions”, ha apuntat Segundo González (Podem).

Les posicions de partida estaven molt allunyades. El PP volia reduir els pressupostos respecte al 20-D, cosa que permetria que mantingués l’avantatge pel fet de tenir més capacitat financera. L’oferta de Podem i Ciutadans anava en sentit contrari. Plantejaven rebaixar la xifra màxima que es pot gastar un partit a la campanya (al voltant de 12 milions d’euros), cosa que igualaria la capacitat financera de tots. El PSOE, que inicialment coincidia amb la proposta del PP, s’ha mostrat finalment disposat a optar per qualsevol de les dues opcions, perquè totes dues el deixen en la mateixa situació econòmica.

Aquest ha estat l’escull principal per arribar a un pacte: si retallar a través dels pressupostos o del sostre de despesa. No ha estat, però, l’únic punt de conflicte entre els partits tradicionals i els emergents. Mentre que el PP i el PSOE volien mantenir la tramesa individual per correu de les paperetes electorals, Podem, Ciutadans i la resta de partits proposaven d’unificar-la per reduir els més de 30 milions d’euros que va costar l’acció a les arques públiques en l’última cita amb les urnes.

Malgrat que totes les forces polítiques han anat matisant les posicions al llarg de les negociacions, aquests moviments no han estat suficients per arribar a cap acord de pes. Finalment, les diferents forces ni tan sols no s’han posat d’acord en com dur a terme el principi d’acord que van pactar en la reunió de la setmana passada per prescindir de la publicitat exterior, que va costar uns sis milions d’euros en total a les quatre formacions principals en l’última campanya.

El cost de les eleccions

El cost de les eleccions del 20 de desembre passat va pujar a uns 130 milions d’euros, sense comptar la campanya de cada partit.

  • El PP es va gastar uns 12 milions d’euros en la passada campanya electoral.
  • El PSOE va invertir-hi nou milions d’euros.
  • Podem es va gastar 2,9 milions d’euros juntament amb les aliances territorials a Galícia, Catalunya i Comunitat Valenciana.
  • Ciutadans va invertir-hi quatre milions d’euros. Ha estat el desemborsament més gran davant d’uns comicis, ja que va passar de presentar-se sol a les autonòmiques de Catalunya a fer-ho a tot Espanya.
  • IU es va gastar 2,5 milions d’euros en la campanya per a les generals del 20-D. La coalició no ha pogut recuperar la part de la despesa dedicada, per exemple, a les trameses postals de propaganda perquè amb dos diputats no ha aconseguit tenir grup parlamentari.

Podem proposa un ‘mailing’ col·lectiu sense el PP ni el PSOE

La proposta de Podem que tots els partits, tret del PP i PSOE, facin un mailing conjunt ha estat rebuda amb recel per part del bipartidisme i altres forces com el PNB. “A priori no hi veig cap problema, ja veurem el desenvolupament tècnic de la proposta, però creiem que suposaria un estalvi d’almenys cinc milions d’euros”, ha defensat Segundo González.

“El mailing col·lectiu no és possible legalment. A Catalunya ho van intentar, i finalment no van poder per impossibilitat legal”, ha descartat Fernando Martínez Maillo. “Que facin el mailing conjunt i diguin com és l’experiència. Si entenen que és possible, que el facin”, ha animat amb ironia Óscar López. El responsable del PSOE ha insistit que l’alternativa per abaratir el mailing és rebaixar el preu dels sobres. “Hi ha partits que volien enviar el mailing conjuntament, però nosaltres no ho veiem viable”, ha coincidit Aitor Esteban, portaveu del PNB al Congrés, amb socialistes i populars.

“Per competir en les mateixes condicions tots hauríem d’enviar el mateix mailing, però els partits grans volen enviar-ne un de propi”, ha criticat el portaveu de Compromís, Joan Baldoví. “Si en el mailing eliminem els sobres s’eliminen moltíssims diners: un partit gran n’envia 35 milions al Congrés i 35 més al Senat. Si el PP i PSOE envien cadascun 70 milions de sobres, són uns diners que es poden estalviar”, ha postil·lat.