Selecciona Edició
Connecta’t

La carn vermella, màxim dues vegades per setmana a les guarderies catalanes

Salut Pública també recomana combinar els aliments triturats amb els trossejats, aixafats o sòlids sense risc

Salut Pública recomana limitar el consum de carn en les guarderies.
Salut Pública recomana limitar el consum de carn en les guarderies.

L'Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya (ASPC) ha actualitzat la guia de Recomanacions per a l'alimentació en la primera infantesa (de 0 a 3 anys), que aconsella limitar a dues vegades per setmana el consum de carn vermella i elimina la presència d’aliments processats en els exemples de menús per a les guarderies, seguint l'alerta de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Han presentat la guia aquest dimecres en roda de premsa el secretari de l'ASPC, Joan Guix; la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas; la representant de la Societat Catalana de Pediatria, Maria Eugènia Ortolà; la coordinadora de guarderies de l'Ajuntament de Terrassa (Barcelona), Mercè Fontané, i la dietista-nutricionista de l'ASPC, Gemma Salvador.

Salvador ha explicat que s'ha tingut totalment en compte la recomanació de l'OMS en l'actualització de la guia respecte a la del 2009, i que les quantitats de carn vermella se situen "al voltant o per sota de les indicacions de l'OMS", qüestió que pot ser extrapolable a totes les guies d'alimentació infantil i també de menús escolars.

La guia també aconsella que no s’allargui el consum d'aliments servits de forma triturada, sinó que s’intercalin amb els trossejats, aixafats i sòlids, excepte aquells que puguin representar un "risc d'ennuegar-se", que s'introdueixen a partir dels tres anys. Incorporar preparacions diferents dels triturats permet que el nen pugui menjar de forma autònoma i que gaudeixi dels diferents gustos, textures, olors i colors dels aliments, segons la guia. A més, garanteix un creixement adequat, educació alimentària –autonomia, hàbits motors i percepció de gustos i textures–, i una millor regulació de la gana-sacietat, ha explicat Salvador.

Introducció progressiva

Com a novetat, la guia determina que l'ordre d'incorporació de nous aliments no és transcendental i, a partir dels sis mesos, es poden oferir de forma gradual hortalisses, llegums, aliments amb farina, carn, peix, ous, fruita seca –aixafats o mòlts– i oli d'oliva verge.

Segons Ortolà, la introducció molt estricta d'aliments estava relacionada amb el risc d'al·lèrgies i d'algunes malalties de l'alimentació, si bé actualment "no hi ha evidència científica" sobre la relació entre la manera d'introduir els aliments i l'aparició d'al·lèrgies, per la qual cosa aconsella ser més flexible.

Com també indica la guia per a menjadors escolars i famílies presentada al març, recomana deixar que els nens decideixin sobre la quantitat que volen menjar respectant els seus "senyals d'autoregulació innats" –excepte quan es tracta de carn, peix i ous.

"Els cuidadors han de donar resposta a les manifestacions de gana-sacietat dels nens", ha exposat Salvador, si bé ha matisat que això no significa que hagin de menjar el que vulguin.

Exercir pressió sobre els nens perquè s'acabin el plat està vinculat a una incidència més gran de sobrepès i obesitat, a més resistència a menjar en aquell moment, a aversions a certs aliments, a alteracions en els mecanismes de sacietat i a altres conductes alimentàries poc saludables. Segons Guix, la guia pretén que l'alimentació dels petits sigui "variada, suficient, equilibrada i individualitzada", d'acord amb les necessitats del nen i no les normes paternes", davant l'epidèmia d'obesitat infantil, i aposta per generar salut.