Selecciona Edició
Connecta’t

‘Cas Raval’: el pacte de la por

Els dubtes davant el caràcter imprevisible del jurat popular van portar les parts a moure fitxa. L’acord satisfà més els mossos condemnats que no pas l’acusació popular

Els vuit mossos condemnats pel 'cas Raval', durant el judici a l'Audiència de Barcelona.
Els vuit mossos condemnats pel 'cas Raval', durant el judici a l'Audiència de Barcelona.

Tret d’especialistes comptats, el jurat popular no agrada als advocats. Tenen por que la reacció de nou ciutadans (triats a l’atzar) sigui més imprevisible que la d’un tribunal professional. Aquesta por del jurat prové del polèmic pacte que el dilluns va tancar el cas Raval, amb penes mínimes de presó i de suspensió de feina i sou per als mossos que van matar Juan Andrés Benítez. La por planava a les defenses davant la resposta popular a un nítid episodi d’abús policial. Però també a les acusacions, conscients que algunes complexitats (la brutal reducció a Benítez no va ser l’única causa de la mort) podien suscitar dubtes i, eventualment, deixar el cas sense càstig.

“El pacte és encertat per a tots davant un fet de tanta transcendència; sobretot per a les defenses, davant el risc d’un veredicte de culpabilitat més greu”, opina Javier Rodrigálvarez, un dels penalistes que més judicis per jurat popular ha celebrat a Espanya. Els experts consultats per aquest diari coincideixen: si hi ha un bàndol guanyador en la sentència de conformitat dictada el dilluns, és el dels mossos. Els agents no entraran a la presó (la pena és mínima i l’execució ja ha estat suspesa), estaran només dos anys sense cobrar ni treballar i, durant cinc més, se sotmetran a mesures simbòliques. Durant aquest temps, no podran patrullar (tot i que ja fa més de dos anys que es dediquen a tasques administratives) ni acostar-se a menys d’un quilòmetre del carrer d’Aurora del Raval. A més, hauran de fer un curset de drets humans.

“El concepte d'impunitat dels juristes és diferent al del carrer”

El balanç del pacte va saltar a la vista el dilluns, quan es va ratificar la conformitat: somriures i abraçades a la defensa, alleujament i satisfacció continguda a la Fiscalia i l’acusació particular, i cares llargues entre l’acusació popular. L’Associació Catalana de Drets Humans (ACDH) s’havia oposat a qualsevol transacció que no suposés l’expulsió definitiva dels mossos del cos. A última hora, va cedir. Per què?

L’advocat i portaveu de l’ACDH, Àlex Solà, va explicar en roda de premsa que “el vaixell de les acusacions” havia “començat a fer aigües” dijous passat. En una vista per atendre les excuses dels candidats a jurat (en el sorteig inicial s’escullen 30 persones), la fiscal, que ja aleshores apostava pel pacte, va advertir de l’“incert desenllaç” del cas. Altra vegada, la por. Si la Fiscalia, que havia demanat 11 anys de presó per homicidi dolós, no estava segura de portar la causa a bon port... En quina posició quedava l’acusació popular?

Aquest mateix dia, la Fiscalia va traslladar a l’ACDH una nova proposta que havia treballat amb les defenses. Els advocats de l’Associació es van reunir i van donar-hi el vistiplau. Després, van comunicar la decisió a mitja dotzena d’activistes i amics de Benítez, que des del succés (5 d’octubre de 2013) han organitzat actes i manifestacions per demanar “justícia per a Andrés”. “La decisió no els va agradar”, admet Solà, “però són trinxeres diferents; la nostra és la jurídica i vam pensar que era el millor”.

L’ACDH és una associació de lletrats que ha comparegut com a acusació popular en processos sonats contra policies —com els maltractaments a la comissaria de les Corts— i funcionaris de presons, com la repressió brutal al motí de Quatre Camins. Es va personar en el cas Raval animada per l’entorn de Benítez, amb el qual ha mantingut aquest temps un “nexe informal”. “Aquest és el pecat original d’aquesta història”.

Solà admet que el pacte és millorable, però assenyala que les defenses també han cedit. “Al principi, l’Administració ens oferia un succedani per apartar-los del carrer. I hi ha aspectes d’alt valor simbòlic per nosaltres, com el desterrament del Raval”, diu. “El concepte d’impunitat dels juristes és diferent del del carrer”, admet Solà. Els experts coincideixen que, com que la sentència és ferma, la “veritat històrica” del que va passar és inamovible: els mossos van matar Benítez en una reducció “desproporcionada i excessiva” que van intentar camuflar destruint proves.

La polèmica també ha arribat a l’esfera política. El director dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, va anunciar ahir que no expulsarà la policia catalana per evitar una “doble sanció”, una mesura que havia reclamat, entre d’altres, la CUP.

MÉS INFORMACIÓ