Selecciona Edició
Connecta’t

Uns 25 catalans prohibeixen a Salut que cedeixi les seves dades mèdiques

Des del gener, una vintena de persones han sol·licitat oficialment que no s'usin les seves històries clíniques en el marc del projecte VISC+

L'ex conseller de Salut, Boi Ruiz.
L'ex conseller de Salut, Boi Ruiz.

El controvertit projecte de cessió i venda de dades sanitàries anònimes per investigació (VISC+) que va impulsar l'exconseller de Salut, Boi Ruiz, ha rebut les primeres baixes oficials. Unes 25 persones han prohibit oficialment al Departament de Salut que utilitzi els seus historials mèdics en el marc del VISC+. El pla, que un principi estava dissenyat per reutilitzar les dades sanitàries dels catalans amb finalitats científiques, va generar un al·luvió de crítiques, entre altres coses perquè es posava en dubte la confidencialitat de les dades –amb els avanços informàtics, cap la possibilitat de desanonimitzar la informació despersonalitzada–.

Encara que la xifra és anecdòtica –només són 25 persones de 7,5 milions de catalans–, les sol·licituds s'han incrementat progressivament en els últims mesos. Al gener, només dues persones l'havien sol·licitat oficialment. Segons Salut, l'última petició va arribar a mitjan març. L'anomenada “sol·licitud de rebot a la reutilització de les dades mèdiques per a la investigació” ha de lliurar-se, juntament amb una còpia del document nacional d'identitat, a la seu de el AQuAS.

Els vaivens del Departament amb aquest projecte tampoc han estat molt beneficiosos per reivindicar les bondats del VISC+. Salut va voler en principi adjudicar la gestió del projecte a una empresa privada a través d'un concurs públic de 25 milions d'euros durant vuit anys. No obstant això, l'oposició a aquest concurs va obligar el Departament a assumir la gestió del projecte i limitar l'accés a les dades a centres públics. Amb tot, 20 dies després, Salut va tornar a recular i va admetre que el VISC+ tornaria a la seva proposta inicial. Encara que en una primera fase entrarien només ens públics, la segona fase quedava oberta a la participació d'empreses privades. El Parlament va exigir frenar-ho a l'espera d'una jornada participativa per aconseguir un consens però Salut no va fer cas de l'ordre i va cedir dades anònimes per 14 projectes d'investigació.

El VISC+ era una de les línies vermelles que marcava el pla de xoc social entre JxSí i la CUP. Els anticapitalistes, contraris al projecte tal com estava pensat, van pactar amb JxSí repensar el pla i vetar l'entrada a ens privats. El nou conseller de Salut, Toni Comín, s'ha mostrat partidari de el VISC+ i ha promès que en cap cas es comercialitzarà amb les dades sanitàries dels catalans.

Fe d'errades

o

MÉS INFORMACIÓ