Podem i IU segellen una aliança per concórrer junts a les eleccions
Les dues forces tanquen “un preacord electoral” que garanteix a IU un sisè dels diputats de la coalició
Podem i Esquerra Unida es presentaran junts a les eleccions del 26-J. Totes dues formacions van segellar dilluns a la tarda “un preacord electoral” que sotmetran entre aquest dimarts i dimecres al vot dels militants i simpatitzants. El pacte, anunciat per totes dues forces prop de les vuit del vespre, garanteix a IU almenys una sisena part dels escons al Congrés que aconsegueixi la coalició, que, segons les seves previsions, podrien ser en conjunt 58, sense comptar les aliances territorials de Podem a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Galícia. L'objectiu de l'aliança és “recuperar el país en favor de les classes populars”, “les majories socials i guanyar les eleccions al PP”, van remarcar els partits de Pablo Iglesias i Alberto Garzón.
El preacord consta de cinc punts: fórmula de la coalició, visualització i presència de les dues organitzacions durant la campanya, programa, repartiment dels recursos econòmics i candidatures. Pel que fa al més delicat, el repartiment de llocs en les llistes, que el cap de setmana passat va fer encallar la negociació, Podem va accedir a la principal exigència d'IU. El partit de Garzón, que el 20 de desembre va aconseguir gairebé un milió de vots, va demanar tenir assegurats almenys una sisena part dels diputats. L'acord parla d'una “proporció d'un a sis”, la qual cosa, en rigor, donaria a la federació un escó per cada sis que n'assoleixi Podem. En el seu conjunt, en qualsevol cas, IU tindria almenys entre vuit i nou escons.
El càlcul de les dues formacions apunta que l'aliança els podria atorgar 58 diputats, al marge d'En Comú Podem, Compromís o En Marea. Podem va aconseguir el 20-D un total de 44 escons al Congrés, però en va sumar fins a 69 amb aquestes aliances, mentre que IU, penalitzada per la llei electoral, només en va aconseguir dos. També hi ha una concessió a IU en les candidatures al Senat: la federació d'esquerres encapçalarà com a mínim quatre circumscripcions.
L'aliança encara no té nom, almenys oficialment. Divendres haurà de quedar registrada davant la Junta Electoral Central, ja que aquest dia venç el termini legal per presentar les coalicions electorals. El text es limita de moment a assenyalar que es tracta d'una coalició signada per tots els partits que la integren, amb les sigles corresponents, que quedarà registrada amb la fórmula: Podem-IU i la resta de formacions (Equo, per exemple). L'acord, negociat principalment pels respectius secretaris d'organització, Pablo Echenique, de Podem, i Adolfo Barrena, d'IU, garanteix, a més, “la visualització de les imatges i els logos de cada organització en els materials de comunicació, la campanya i les paperetes de votació”.
És a dir, les sigles d'IU estaran en la campanya, que les dues forces organitzaran per separat. Així queda reflectit en l'apartat dedicat al repartiment de recursos: “Tenint en compte que, encara que hi pugui haver actes conjunts, la campanya serà diferenciada, cada organització aportarà els recursos necessaris” per a la seva.
El règim econòmic de la coalició fixa que el reemborsament de les despeses electorals dependrà del que hagi "pagat efectivament cada organització". Pel que fa als ingressos que l'aliança percebrà en virtut de la Llei de Finançament dels Partits Polítics pels vots que aconsegueixi el 26 de juny, Podem concedirà a la federació d'esquerres una sisena part d'aquesta quantitat més el 5%. En canvi, la part corresponent als diputats serà "estrictament proporcional al nombre d'escons que tingui cada organització”.
El programa també ha estat objecte de negociació. Podem i IU concorreran amb una aposta de mínims a la qual afegiran els seus respectius programes. La proposta que Esquerra Unida ha formulat a Podem es basa en 26 mesures elaborades amb intenció de no col·lidir amb els plantejaments del partit emergent.
Ni República ni OTAN
El document eludeix algunes de les matèries que separen les dues formacions. Així doncs, IU no esmenta la República com a model d'Estat, una de les seves principals banderes ideològiques, com tampoc la nacionalització d'empreses energètiques o la sortida d'Espanya de l'OTAN, mesures que sí que porta al seu programa.
El contingut de l'acord al qual es va arribar ahir dilluns es limita a assenyalar que “des del reconeixement dels senyals d'identitat de cadascuna, acordaran unes bases programàtiques comunes que seran les úniques que obligaran a la defensa col·lectiva”. “En qüestions no establertes en el marc comú, hi ha sobirania de cadascuna de les organitzacions signatàries”, conclou.
Després d'una mica més d'una setmana de negociació oficial —i diverses setmanes més de converses discretes— i després d'una experiència fallida de pacte abans dels comicis del 20-D, totes dues formacions tindran, en tot cas, fins divendres per retocar el text que avui i demà sotmetran a votació de les seves respectives bases.
“Què, Alberto, una cervesa?”
“Quan el Parlament és un teatre, els teatres han de ser Parlaments”, diu el mural que porta a la sala Mirador, al barri madrileny de Lavapiés, l'escenari triat per Podem i IU per escenificar el seu acord de coalició per a les properes generals. Pablo Iglesias i Alberto Garzón van entrar ahir entre aplaudiments i crits de “Sí, se puede” a l'espai on, davant d'un centenar de simpatitzants, van proclamar que la seva candidatura conjunta es troba en condicions de guanyar el PP.
El líder de Podem i el candidat d'IU van comparèixer junts —Garzón visiblement acalorat— davant dels periodistes i sota la mirada atenta de dirigents de Podem, com un dels seus fundadors, Juan Carlos Monedero, o l'antiga candidata d'IU Tania Sánchez, ara diputada per la formació emergent. Després d'insistir en el component “històric” de l'aliança, junt amb la seva voluntat de guanyar les eleccions i d'estendre la mà al PSOE, Iglesias va mirar Garzón i li va dir: “Què, Alberto, una cervesa?” I després se la van prendre.
“No us amago la meva felicitat; avui és un dia històric. Estem molt més a prop de guanyar les eleccions al PP”, va assenyalar Iglesias. “Vull donar les gràcies a Alberto Garzón i a IU per aquest acord que ens apropa a una necessitat històrica: el 20 de desembre hi va haver gent que va votar amb il·lusió. En aquesta segona volta, aquesta il·lusió es convertirà en el motor d'un canvi polític. És un honor ser aquí amb l'Alberto, caminar junts. No és un acord entre dues organitzacions polítiques, sinó amb la gent”, va afegir.
“Ha estat una tasca per la qual hem lluitat molt de temps”, va opinar Garzón. “Tenim en comú pensar en les classes populars, en la gent comuna, en els que han sofert la crisi i en tots els que necessiten que hi hagi una candidatura que derroti el PP. Amb aquest preacord estem posant les bases de la victòria sobre el PP i Ciutadans”, va destacar el diputat de la federació d'esquerra.
