Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat és condemnada per acusar uns pares de maltractadors i retirar-los dos fills

Atenció a la Infància va confondre unes lesions derivades del part amb una agressió voluntària

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga la Generalitat a indemnitzar amb 300.000 euros uns pares que van ser apartats dels seus fills durant més de dos anys després de ser acusats indegudament de maltractadors. La sentència retreu l'actuació del Departament de Benestar i Família que, malgrat disposar d'informes mèdics que constataven la inexistència dels maltractaments, va mantenir els pares apartats de la custòdia dels dos nens durant 25 mesos. La Generalitat ha confirmat que accepta la resolució del cas i que no pensa recórrer.

L'origen de l'assumpte es remunta al 28 de desembre del 2009. Antonio i Vanesa, veïns d'Altafulla (Tarragonès) i aleshores pares primerencs d'un nen que amb prou feines tenia un mes de vida, van anar al metge preocupats perquè el petit presentava una simptomatologia alarmant. Després d'una primera exploració on se li van observar senyals de contusions al crani i una deterioració neurològica acusada, el nadó va ser traslladat d'urgències a l'Hospital Sant Pau de Barcelona. Una cop a l'hospital se li va diagnosticar una hemorràgia cerebral juntament amb un hematoma subdural i una fractura transversal de l'os frontal esquerre. L'estat del petit era greu.

Un informe redactat per un facultatiu de l'hospital va referir que les lesions eren compatibles amb un cas de maltractament. En concret, va alertar del que en medicina es coneix com a "síndrome del nen sacsejat", un quadre de danys cerebrals que són conseqüència de reiterades contusions del cervell immadur contra les parets internes del crani. En aquest informe mèdic, la referència a les sospites de maltractament apareix fins i tot subratllada amb vistosa èmfasi.

La Direcció General d'Atenció a la Infància va reaccionar immediatament i, en vint-i-quatre hores, va retirar la custòdia del nadó als pares malgrat que aquests insistien que en cap moment havien agredit el nen. Els pares van iniciar llavors un llarg camí de reclamacions judicials i administratives per demanar que els retornessin al fill. Fins i tot es van dirigir al Síndic de Greuges i a la Casa Reial. Mentrestant, Vanesa va tornar a quedar embarassada i va parir un altre nen. Al setembre del 2010, poques hores després del part, Atenció a la Infància es va presentar a la Clínica Monegal de Tarragona, on estava ingressada la mare, i es va endur el nounat al·legant que corria risc de desemparament.

Diversos informes mèdics i psicològics aportats per l'advocat dels pares, Francisco Zapater, insistien a posar en dubte el maltractament i referien que les lesions cranials eren conseqüència d'un part especialment complicat i perllongat que havia deixat seqüeles en els ossos del cap del bebè. Fins i tot la metge forense del jutjat del Vendrell, Natalia Bodelón, va redactar una valoració on indicava que "l'absència d'imatges de cop i contracop", així com la inexistència d'altres lesions de caràcter difús, "descartarien un probable origen traumàtic". L'informe de la forense del jutjat porta data de 24 de novembre del 2010 però els pares encara van trigar més d'un any a recuperar els seus fills i l'assumpte no s'ha resolt definitivament fins a gairebé sis anys després. La sentència, avançada per Diari de Tarragona, posa de relleu que l'Administració "va ignorar les successives proves mèdiques i psicològiques concloents sobre la inexistència del maltractament" i justifica la condemna en el fet que aquesta conducta va causar "un dany moral en els pares i en els fills".

L'advocat de la família, Francisco Zapater, lamenta que els nens quedessin interns en un centre d'acollida durant diversos mesos, més de dos anys en el cas del fill gran, i que els pares només poguessin visitar-los "una hora a la setmana". La reclamació inicial demanava una indemnització d'un milió d'euros a la Generalitat però, tot i que hagi quedat reduïda a una tercera part, el lletrat manté que "en aquest cas els diners són el de menys perquè el dany no es pot reparar". "Qui els retorna a aquests pares totes les abraçades que no han pogut donar als seus fills?", pregunta.