Selecciona Edició
Connecta’t

Tres universitats de Barcelona encapçalen l’últim rànquing espanyol

Els campus catalans destaquen en la classificació general de la Fundació CyD

Estudiants a la UAB.
Estudiants a la UAB.

Decidir quina és la millor universitat implica tenir clara una qüestió: la millor per a què? L'últim rànquing sobre campus espanyols permet conèixer quines són les que tenen més punts globals, però també quina és la més interessant si busquem centres investigadors, els que millor ensenyen, una facultat concreta, aquells més internacionals o els que tenen millor relació amb el seu entorn.

Si es busca una imatge general, les que surten més ben parades són les catalanes, una tendència que es manté en les últimes classificacions publicades. Cinc campus catalans se situen entre els 20 amb millors resultats generals de la tercera edició del rànquing de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD), i tres d’aquestes universitats, totes públiques, als tres primers llocs: Pompeu Fabra, Autònoma de Barcelona i Barcelona.

La classificació varia si s'analitzen els millors resultats per àrees. En ensenyament i aprenentatge, les tres primeres són l'Autònoma de Madrid, Navarra i Cantàbria. En investigació, l'Autònoma de Barcelona, València i la Politècnica de Madrid, i en transferència de coneixement, la Carlos III, Navarra o la Ramon Llull. Les tres que tenen més orientació internacional són l’Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Politècnica de Catalunya. I les que contribueixen més al desenvolupament regional, la Carlos III, Politècnica de Catalunya o la de Las Palmas de Gran Canària.

El rànquing finançat per la Fundació CyD, que presideix Ana Botín, principal responsable del Banco Santander, permet fer classificacions a mida que varien en funció d’allò que s'està buscant.

L'informe, que estudiants i campus poden consultar i combinar a Internet, no és una classificació a l'ús. Utilitza més de 30 indicadors per saber com estan les universitats espanyoles en cinc qüestions: ensenyament, investigació, transferència de coneixement, orientació internacional i contribució al desenvolupament regional. I tres colors, com els semàfors: verd per a un rendiment elevat, taronja si és mitjà i vermell si és reduït. L'informe permet, a més, fer això mateix amb algunes titulacions: biologia, química, matemàtiques, història, sociologia i treball social. Així que cadascú pot fer el seu propi rànquing.

“En general totes les universitats han millorat”, assenyala Martí Parellada, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona i responsable principal d'aquesta classificació que és la versió espanyola de la classificació que la Comissió Europea fa des del 2013, l'U-Multirank.

Per a ensenyament, per exemple, les universitats que participen en l'informe —66 espanyoles de les 83 existents, de les quals 44 són públiques i 22 privades— han d'informar de la taxa d'estudiants que titulen en graus o màsters o del nombre que en reben d'altres campus. La investigació es mesura tenint en compte qüestions com els fons externs d'investigació, les publicacions altament citades o els postdoctorats i la transferència de coneixement, el nombre de patents per professor o les spin-offs (la creació d'empreses sorgides d'universitats).