Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Porta giratòria salafista

Catalunya, amb una població musulmana de 400.000 persones, és la comunitat autònoma amb un risc més manifest de radicalització islamista

Les interconnexions del gihadisme a Catalunya tenen els nuclis d'irradiació en una mica més de cinquanta mesquites salafistes. És la porta giratòria del vell fanatisme fonamentalista i teocràtic posat al dia a Internet, amb un grapat de voluntaris disposats a agafar les armes a Síria a favor de l'Estat Islàmic i després tornar a casa per donar proves extremes de gihadisme. Fan servir les xarxes per propagar la seva intolerància i coartar els musulmans que estarien disposats a respectar el sistema legal del país d'acolliment i integrar-se en les nostres maneres de vida.

Un especialista com Gilles Keppel parla ja de la tercera generació gihadista. Cita un cas prototípic. Fa uns mesos es va conèixer el cas d'un enginyer sirià educat a França, casat amb una antiga espanyola d'esquerres que ara porta el rostre degudament tapat per un nicab, i amb dret al passaport Schengen. El seu nom és Abou Mussab al-Souri. Ha situat al web 1.600 pàgines en àrab que invoquen la lluita islamista més radical i violenta. Procedeix dels Germans Musulmans. Mentre tots els serveis de seguretat seguien la pista de Bin Laden, Abou Mussab al-Souri va tenir temps per propagar la seva crida a una resistència islamista de base davant l'Europa tolerant. D'aquesta acció paral·lela provenen —difosos al web— els atacs gihadistes més recents a Europa. És un nou modus operandi, diferent d'Al-Qaida. Una altra porta giratòria. És la tercera generació del gihadisme.

A Catalunya i especialment a Barcelona, en el perímetre de l'esquerra radical populista actual, els temes de seguretat, consubstancials amb la convivència i la defensa de la ciutadania, són considerats generalment com una forma o altra de feixisme. Aquest va ser el psicodrama que va beatificar els sense papers. En aquest panorama, el risc del gihadisme no es vol reconèixer encara que per sort l'actuació preventiva dels Mossos d'Esquadra i dels serveis d'intel·ligència hagi avortat nombrosos perills potencials que la societat desconeix. Veiem registres i detencions que només són la part excel·lent d'un iceberg. Per descomptat, altres operatius resolutius no són notícia pel silenci que exigeixen altres estratègies en acció.

És sorprenent que el feminisme radical i la ideologia de gènere siguin tan combatius amb les formes de vida més estables de la nostra societat i callin tant davant la submissió de la dona a l'Islam, en ocasions a zones de Catalunya el llindar d'assimilació de les quals està desbordat i on els imants preconitzen la negació dels valors mínims comuns a una societat i a un Estat de Dret. Tal vegada aquesta sigui una variable de la ideologia antisistema. De la mateixa manera que la propietat és considerada un sistema coactiu, el gihadisme —segons la tesi antisistema— seria el resultat lògic d'una opressió del capitalisme occidental a les terres de l'Islam. Les excepcions a aquesta argumentació no importen, ni el cas de la riquesa saudita ni els centenars de milions de xinesos que han superat la pobresa sense necessitat de dedicar-se al terrorisme.

Segons les dades més fiables, Catalunya, amb una població musulmana de 400.000 persones, és la comunitat autònoma amb un risc més manifest de radicalització islamista, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona. El nombre de centres de culte també és el més elevat, el 20% de tot Espanya. El risc s'expandeix cap a Llevant. D'aquesta manera, el percentatge de voluntaris per enrolar-se a l'exèrcit del nou califat de l'Estat Islàmic també és el més gran. I aquests gihadistes, com està comprovat, algun dia tornen per seguir d'una manera o altra amb els seus postulats violents.

Ja fa uns quants anys, el president de l'associació cultural àrab Atlas, el marroquí Omar Charach, va advertir que els imams van aconseguir diners públics gràcies a les subvencions i els van utilitzar per inculcar el gihadisme. Un es pregunta amb quin criteri es van adjudicar i s'adjudiquen les subvencions. Apaivagament, futura adhesió a la Catalunya independent, afany candorós d'integració? Destacats experts en terrorisme gihadista consideren que Barcelona podria ser un objectiu d'aquesta tercera generació, la dels llops solitaris, disposats a l'atac terrorista suïcida i a l'autoimmolació, com ha passat recentment a París i Brussel·les. És l'objectiu gihadista: afeblir les societats obertes, alterar els usos de la tolerància, imposar el gran califat.

Valentí Puig és escriptor