Selecciona Edició
Connecta’t

L’ombra de Mas amenaça el lideratge de Puigdemont

El president de Convergència ha potenciat el seu discurs en plena refundació del partit

Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Artur Mas.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Artur Mas.

Carles Puigdemont complirà aquesta setmana els seus primers quatre mesos com a president de la Generalitat. En aquest temps s'ha convertit en el tercer líder polític més popular, segons les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, superat només per Albert Rivera i Oriol Junqueras. Però l'ombra d'Artur Mas, que s'ha reactivat com a president de Convergència i líder de la seva refundació, amenaça la projecció pública del cap de l'Administració catalana en complementar i corregir les seves intervencions.

En successives ocasions, Mas ha posat Puigdemont com a exemple dels dirigents que han d'emergir a la nova Convergència. Però el president de la Generalitat encara no ha tingut temps per consolidar el lideratge i el seu antecessor no li posa fàcil que pugui tenir llum pròpia. Centrat en la refundació de Convergència Democràtica i amb la intenció que el partit marqui un perfil propi, Mas ha optat per lligar-lo curt.

Dimarts passat, malgrat que no hi té despatx, Mas es trobava al Palau de la Generalitat mentre Puigdemont s'estrenava presidint una cimera amb alcaldes i entitats socials per escenificar un front comú contra el Govern de Mariano Rajoy per haver recorregut la llei catalana contra els desnonaments i la pobresa energètica. Una altra jornada significativa, el 23 d'abril, Mas va programar una roda de premsa després del tradicional discurs que ofereix el president. Trencava així una regla que va imposar el seu mateix equip: els dies importants, cap càrrec del Govern podia protagonitzar actes que restessin protagonisme al cap de l'Administració catalana.

Malgrat que va afirmar fer un pas al costat per l'exigència de la CUP, que va reclamar el seu cap com a condició ineludible per lliurar la Generalitat a Junts pel Sí, Mas s'ha situat un pas per darrere de Puigdemont. Quan el president de la Generalitat fa una referència a la declaració unilateral d'independència de Kosovo, el de Convergència puntualitza que el model català és el d'Escòcia i el referèndum pactat. Quan Puigdemont obre les portes a ser candidat de CDC, Mas remarca que les seves encara no estan tancades. L'expresident de la Generalitat no critica. Però apunta, subratlla, corregeix.

Des del gabinet de Presidència asseguren que els passos que donen l'un i l'altre estan coordinats. Es veuen cada dilluns al matí. Fonts vinculades a Esquerra neguen que les aparicions de Mas apaguin la llum del president de la Generalitat, però l'exalcalde de Girona es troba entre dos focs: la independència amb la qual juga el republicà Oriol Junqueras al Govern i la pressió que li imprimeix el president del seu partit.

Fonts de Convergència argumenten que Mas s'ha posat a disposició de Puigdemont i neguen rotundament una intenció de marcatge. La relació entre tots dos és fluïda, diuen, i afegeixen que no hi ha un consell nacional de Convergència en el qual no s'hi elogiï el paper de Puigdemont. Un problema, no obstant això, és que la formació nacionalista ha caigut en els últims anys a totes les eleccions i la intenció de vot continua en descens a les enquestes. Artur Mas té a les seves mans revertir aquesta situació de cara a les properes convocatòries electorals i, sobretot, al camí que conclourà al congrés del partit el proper mes de juliol.

Convergència dubta entre renovar-se o refundar-se. En el nou escenari, el partit es juga el seu futur marcant perfil propi i els seus afiliats creuen necessari que el partit tingui un president aliè als càrrecs institucionals, a imatge del Partit Nacionalista Basc.