Selecciona Edició
Connecta’t

Els antidisturbis de la Guàrdia Urbana, agents que molesten

Les polítiques de seguretat s'aparten d'aquestes unitats reclamades anys enrere

Antidisturbis de la Guàrdia Urbana a la Rambla
Antidisturbis de la Guàrdia Urbana a la Rambla

Una de les promeses electorals amb les quals BComú va acudir a les urnes va ser la “dissolució” de la Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS) de la Guàrdia Urbana. Un grup dissenyat per l'exalcalde Joan Clos, perpetuat per Jordi Hereu i transformat en la Unitat de Suport Policial (USP) per Xavier Trias. Avui segueixen en aquesta unitat 160 agents proveïts d'estètica repressiva, cascos, escuts, defenses llargues… El que el ciutadà reconeix com a antidisturbis, una de les unitats que més denúncies per abús de poder ha rebut en el cos. Quan Colau va arribar a l'alcaldia, va posar al capdavant de la Urbana el comissionat de seguretat Amadeu Recasens, un teòric que el passat mes de juliol va comunicar als mossos que les UPS deixaven de fer funcions d'ordre públic. Es va acabar veure urbans dispersant manifestacions.

Així i tot, la unitat, les seves furgonetes, les porres llargues i els cascos segueixen existint. L'excusa per mantenir els antidisturbis és que protegeixen edificis municipals i porten a terme actuacions excepcionals. Una de les últimes va ser el 27 d'abril, quan van desmantellar un assentament al carrer de Pamplona.

Colau presentarà en les pròximes setmanes el pla director del cos municipal, es reordenarà el cos i les UPS desapareixeran com a unitat. És molt probable que també se suprimeixi part de l'estètica repressiva.

El cas de Lleida

Anys enrere per als governs locals era prioritari dotar-se d'unitats d'antidisturbis. Ara, municipis com Badalona o Sabadell —i aviat Barcelona— prescindeixen d'aquestes unitats. És complicat saber quantes policies locals tenen un grup d'aquest tipus, però un exemple paradigmàtic és el de Lleida, la unitat d'antidisturbis de la qual es va crear el 2012. La Policia Nacional va formar 18 agents i l'Ajuntament va comprar un vestuari amb cascos, defenses llarga, escut…. El portaveu del sindicat CSIF a l'Ajuntament de Lleida, Jordi Bañeres, assegura que mai se sabrà quant van costar els equipaments d'aquests antidisturbis que tenen de nom: Unitat Polivalent Operativa (UPO). “Hem demanat saber quant va costar la UPO en diferents comissions de vestuari i mai se'ns ha comunicat”. Bañeres va demanar a la regidora de Seguretat, Sara Mestres, conèixer el preu d'aquest material i ella va contestar “que no tenia constància del que havia costat però que els agents quedaven molt guapos”. Guapos o lletjos, cap lleidatà ha pogut comprovar-ho. Quatre anys després de la creació de la unitat, ningú els ha vist amb l'equipament. Existeix una petició a la plataforma tuderechoasaber.es que exigeix al consistori que aclareixi quina partida va destinar als antidisturbis. 

Mestres va contestar que la formació dels agents havia estat gratuïta i que el cost de l'uniforme dels antidisturbis “s'ha fet a càrrec de la partida centralitzada de l'Ajuntament”. Els agents de Lleida mai han utilitzat la formació que els va impartir la Policia Nacional de manera gratuïta. El consistori va demanar abans pressupost a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, l'organisme de la Generalitat que forma agents dels Mossos i les policies locals. Lleida va desestimar la formació per la qual cobraven 402 euros per agent, 8.040 euros en total.

La majoria de policies locals, entre ells els de Barcelona, es formen com a antidisturbis gratis a la Policia Nacional. Un portaveu del cos assegura: “És nostre deure ensenyar policies que serviran a la ciutadania”.

La teòrica va ser gratis. Els cascos, porres i escuts no. Un dels regidors de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, lamenta la desconeguda despesa “en un equipament en desús”. El regidor culpa el govern lleidatà de “mala gestió” i d'invertir diners en eines policials en lloc de “polítiques socials”.