El BBVA proposa escurçar la prestació d’atur si l’economia va bé

El BBVA torna a proposar una reforma laboral per abordar l'atur, el que els espanyols consideren el principal problema, segons responen a les enquestes. La nova proposta que llança el servei d'estudis del banc és àmplia i no només afecta l'Estatut dels Treballadors. Entre les mesures que llança l'entitat, hi ha la d'adequar la durada de les prestacions per desocupació “al cicle econòmic”. “Seria desitjable reduir-la, almenys durant la fase expansiva del cicle econòmic”, exposa el document elaborat per BBVA Research.

Aquesta proposta forma part d'un ampli conjunt de mesures que abasten canvis en la contractació, en la negociació col·lectiva, en les polítiques actives d'ocupació, en les prestacions i els subsidis, en educació o en els mercats de béns i serveis. En el camp de les prestacions, els analistes del BBVA expliquen que a Espanya els 24 mesos de màxim que un aturat pot cobrar la prestació contributiva se "situa entre les economies de l'OCDE en què tenen una durada més àmplia". "A més, es constata que el temps de percepció de la prestació té efectes significatius sobre la permanència a l'atur: com més s'allarga, menor és l'incentiu a trobar feina, sobretot entre els beneficiaris de drets de llarga durada i els aturats de més edat perceptors de subsidis", continua.

Això porta unes línies més endavant a proposar que la durada de les prestacions variï en funció de la conjuntura econòmica: si és bona, que siguin més curtes; si és dolenta, que s'allarguin. La variació es faria d'acord amb una regla automàtica que hauria de tenir un límit "sobre la durada màxima" per evitar "riscos pressupostaris".

A més d'aquest canvi, la proposta del banc en polítiques passives aposta per ampliar el concepte de què és una "oferta adequada d'ocupació", la que un aturat que percep ajudes no pot rebutjar una feina sense exposar-se a sancions. Això suposaria que l'aturat té menys marge per rebutjar una oferta.

Més diners per a polítiques actives

A més de la reforma de les polítiques passives d'ocupació, els economistes de BBVA Research també proposen una reforma en les polítiques actives, que comença per un increment en la despesa, que hauria de passar del 0,7% del producte interior brut, uns 7.000 milions, a un quantitat que oscil·laria entre els 12.000 i 13.000 milions (1,2% i l'1,3% del PIB).

A més de l'increment del pressupost, la proposició es completa amb la demanda que hi hagi més avaluació de les polítiques actives d'ocupació, del reforç del personal a les oficines públiques d'ocupació i més col·laboració amb les agències privades de col·locació, i la implantació de proves pilot en les quals es comprovi el bon funcionament de les accions que es desenvolupin.

El document també proposa canvis en la contractació i l'acomiadament a partir una proposta que aquest mateix departament del BBVA va fer el 2014. Es resumeix en una simplificació dels models de contractes que existeixen ara per reduir-los a tres: un d'indefinit, que tindria una indemnització creixent en funció de l'antiguitat, un altre de temporal (amb causa i dos anys de durada), i un altre de formació. Per estimular la contractació indefinida, la indemnització en cas d'acomiadament dels temporals seria més alta que en els fixos.

Algunes altres de les propostes que fa tenen a veure amb les cotitzacions. El BBVA proposa "una reducció de les cotitzacions a la Seguretat Social finançada amb un augment dels impostos indirectes". "Una disminució de 2,3 punts en les cotitzacions socials es podria finançar amb un augment de 2 punts en els tipus implícits dels impostos indirectes", suggereix el banc. "Aquest canvi en les càrregues tributàries podria generar 200.000 llocs de treball equivalents a temps complet i donar lloc a un augment del PIB del 0,7% a llarg termini".