Revés judicial al ‘tsar de Lleida’

David Duaigües, veí de Torres de Segre (Segrià), assegura que és el besnét del tsar, però ha rebut la primera negativa judicial. La justícia no el reconeix com un Romanov. El 22 d’abril passat el Jutjat de Primera Instància número 7 de Lleida va celebrar una vista oral en què Duaigües feia una reclamació de filiació contra “els hereus ignorats del tsar Nicolau II Alexandrovitx i la tsarina Alexandra Fiodorovna”.

Durant el judici el lleidatà va presentar fotos en què assegurava que es podia comprovar a simple vista que hi havia grans semblances entre la seva família i els Romanov. També va aportar analítiques que provaven que Duaigües, la seva mare i els seus germans tenen hemofília, igual que els tsars. Va presentar uns informes en què es reflectien unes anàlisis d’ADN fetes en un laboratori argentí. Aquest document ensenyava com s’havia extret material genètic a la mare de Duaigües i s’havia enviat al laboratori del doctor Gustavo Penacino, a l’Argentina. El científic va comparar els gens de la mare de Duaigües amb l’ADN dels Romanov, la seqüència genètica dels quals està publicada en revistes especialitzades. Penacino ha fet nombroses proves a les àvies de la plaça de Mayo i en el cas de la mare del veí de Torres de Segre va assegurar que hi havia un 99,9% de probabilitats que fos descendent dels tsars.

Duaigües afirma que Maria Romanov, la tercera filla dels tsars, no va morir amb la família el 1918, sinó que es va escapar amb la Creu Roja i va arribar a treballar a la maternitat d’Elna (Catalunya Nord). Allà va quedar embarassada i quan van entrar els nazis va donar en adopció la filla. Aquesta filla és la mare de Duaigües. La mateixa que es va criar en un hospici i, posteriorment, es va casar amb un veí de Torres de Segre. El demandant assegura que Maria Romanov va ser enterrada posteriorment a Salt i va viure a Girona amb un altre cognom.

Durant el judici, la fiscalia va considerar que les proves que aportava el veí de Torres de Segre eren insuficients perquè prosperés la reclamació.

El magistrat del Jutjat de Primera Instància número 7 ha desestimat la demanda perquè considera que no es tracta d’una reclamació de filiació. Duaigües no demana que se’l reconegui com a fill, sinó com a besnét dels tsars. Segons el jutge, les fotografies que ha presentat de la família imperial russa i les fotografies seves i de la família no s’assemblen, “més aviat al contrari”.

El jutge tampoc no confia en l’anàlisi d’ADN efectuada a l’Argentina, “ni tan sols és llegible la capçalera de la signatura, ni hi consta qui l’emet ni la data ni a qui es refereix”.

El jutge assegura que “la poca fiabilitat de les proves presentades, juntament amb les contradiccions internes de la demanda i defectes processals d’aquesta, fan difícil que pugui prosperar l’acció exercitada en la pètita”. Per acabar, el jutge afirma que determinar que la identitat de l’àvia de Duaigües sigui la que apareix en el DNI, els llibres parroquials o el registre civil o una altra de totalment diferent “no té res a veure amb una acció de reclamació de filiació”.

La demanda de reclamació de filiació va ser acceptada a tràmit a Lleida el 18 de setembre de 2015. Ara el jutge ha desestimat la petició de David Duaigües, que va començar els tràmits per fer aquesta reclamació als jutjats de Girona el gener del 2002.

Duaigües, que en el perfil de Facebook assegura que és el “gran duc de totes les Rússies” s’ha comunicat amb EL PAÍS mitjançant missatges privats. Després de saber-se la decisió de la sentència, es va mostrar molest: “No volen acceptar la realitat”. El suposat descendent dels tsars va assegurar que està a punt de tirar la tovallola: “És lluitar contra una immensa muntanya i, si ningú no m’hi ajuda, és impossible destapar-ho tot”. Així i tot, la sentència no és ferma i té 20 dies per presentar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Lleida.