_
_
_
_
_
Crónica
Texto informativo con interpretación

La igualtat

Eduardo Reyes s'ha fet independentista per poder ajudar la seva gent, que ho passa malament malgrat els esforços del seu govern

Aquesta vegada es va sumar a la sessió de control del Govern de dimecres el diputat Eduardo Reyes. Ho va fer de la manera en què s'espera que ho facin els pobres: en primera persona, biogràficament, explicant la seva vida, però és que un pobre no té més que el que ha viscut. Abans de res, va saludar en català, i després de la quota de cortesia, va continuar en castellà per explicar als parlamentaris que havia nascut a Còrdova i que té sentiment espanyol. Però que així i tot, s'ha fet independentista per poder ajudar la seva gent. La d'aquí, persones que ho passen malament malgrat tots els esforços del seu Govern per ajudar-los, ja que són boicotejats sistemàticament per l'Estat espanyol. Tot això ho va expressar amb aquest to sentimental de poeta de penya flamenca tant del gust integrador.

Com que el president està contínuament donant senyals que es preocupa molt per la pobresa energètica, els desnonaments i tots aquests drames que surten als documentals (ja no només llatinoamericans, sinó també catalans), el partit del Govern ha demanat al diputat que tenen més semblant a un pobre (de fet, pertany a aquestes classes), que sigui ell qui prengui la paraula en nom de les esmentades capes socials (o potser estrats, pel que tenen de subterrani). La igualtat és que tots siguem iguals davant la llei, però això no vol dir que no hi hagi classes. La igualtat d'oportunitats la decideix qui les concedeix.

El cas és que Reyes va llegir el seu discurs dirigint-se a la consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, que l'escoltava molt ufanosa, però sense donar-se la volta per mirar-lo, potser perquè preferia imaginar-se'l amb la gorra a la mà. El parlamentari va parlar en nom dels més vulnerables, va al·ludir a la llei 24/2015 (una Iniciativa Legislativa Popular per lluitar contra els desnonaments i la pobresa energètica aprovada per unanimitat pel Parlament, i que el Govern del PP ha enviat al Tribunal Constitucional), i quan va dir: “una llei que es va fer per evitar que la gent es quedés al punyeter carrer”, els seus companys de formació van aplaudir complaguts. Però la veritat que hi ha en les paraules “carrer” i “punyetera” és una veritat d'hivernacle. Després, quan va acabar la seva intervenció, que concloïa amb la pregunta “quin serà el plantejament del Govern davant d'aquest nou atac del Govern espanyol?”, Eduardo Reyes va asseure al seu escó. Cama sobre cuixa, a l'escó del costat hi ha el seu company Germà Bel, un dels parlamentaris que més patrimoni han declarat. De fet, en aquesta legislatura, els parlamentaris amb més patrimoni, la casta dels metabarons que diria Jodorowsky, són membres de JxSí. La transversalitat és el que donen els rics als pobres quan demanen igualtat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_