Selecciona Edició
Connecta’t

“Un bon vehicle és fonamental si no tens superpoders”

El 34è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que dedica la seva exposició principal a 'Vinyetes sobre rodes', obre aquest dijous

Carles Santamaria, aquests dimecres.
Carles Santamaria, aquests dimecres.

Ja torna a ser aquí la gran cita de les vinyetes, i aquest any ve rodant. El 34è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, amb cartell d’Ibáñez, obre avui dijous (fins diumenge) les portes al Palau 1, la planta baixa del 2 i la plaça de l’Univers de la Fira de Barcelona Montjuïc, amb una enorme oferta en la qual destaca tot allò relacionat amb els vehicles, temàtica central d’aquesta edició de la fira, que dedica la seva exposició principal a Vinyetes sobre rodes, sobre la presència de cotxes, motos i bicicletes en els còmics. La mostra exhibeix 250 originals i reproduccions de còmic i una vintena de vehicles reals. A destacar també en la programació l’exposició dedicada a les superheroïnes (Elles tenen superpoders) o la consagrada a les obres de denúncia social. Entre els convidats, sobresurt la presència del gran Frank Miller i la d’altres clàssics, com el venecià Paolo Eleuteri Serpieri, pare de la tòrrida Druuna de Criatura, les voluptuoses hetxures de la qual depassen les vinyetes per instal·lar-se en la imaginació, o Lele Vianello, vell amic i col·laborador d’Hugo Pratt. Entre els nous autorspresents, el també italià Zerocalcare, pseudònim de Michele Rech, autor d’aquest fenomen que és La profecía del armadillo. I si cal parlar d’un veterà, el mateix Ibáñez, amb exposició commemorativa dels seus 80 anys, que inclou dibuixos inèdits. Però deixem que sigui Carles Santamaria, secretari general de Ficomic, l’entitat organitzadora del saló, qui ens ho expliqui.

“Tenim més espai que mai, 45.000 metres quadrats, un 25% més que l’any passat”, quantifica Santamaria (Barcelona, 1963), i a un ja li pesen les cames de sentir-ho! “Més autors, més exposicions”, sintetitza. I sobretot més cotxes, és clar. “Per descomptat. Els vehicles en general són un element habitual en els còmics i essencial en diversos títols. Un bon transport és fonamental si no tens superpoders”. Aquesta és una cara, la del garatge de Batman, per dir-ho d’alguna manera. L’altra, assenyala, és la dels més humils Seat 600, 124 i 850 de les sèries de Bruguera del desarrollismo, de la família Ulises del TBO i de Don Pío, o el Biscuter i la Vespa d’aquella portada de l’extra d’estiu del DDT de 1960 dibuixada per Segura. Per aquí caminava també Manolón, conductor de camió, “però la marca no era identificable”, apunta el responsable de Ficomic.

Santamaria explica que ha resultat complicat aconseguir vehicles autèntics, i no es refereix a demanar les claus del Batmòbil al Cavaller Fosc: el dels col·leccionistes d’automòbils i motos, recalca, és tot un món molt peculiar, i aconseguir models requereix molta perseverança, i diners. “Ens hem trobat alguns col·leccionistes estirats que reaccionaven a la nostra visita i petició de manera no gaire diferent a aquesta escena tan típica del còmic: ‘Bautista, faci fora d’aquí aquests pocapenes’. Són aquests els reptes logístics que tant ens agraden!”.

“El Saló del Còmic disposa d’un 25% més d’espai que l’any passat”

En tot cas, el visitant del saló pot veure alguns vehicles notables. “El Morgan Plus de Blake i Mortimer, el Delorean de Back to the future, que va tenir bona adaptació al còmic, el Ford Mustang de Sin City, el Jeep Willys de l’Ernie Pike d’Hugo Pratt, l’Honda S800 de Spirou i Fantasio...”. Hi ha també el camió de Transformers, que no és el de Manolón. En motos, a més de diverses del Dakar (que ha tingut versions en còmic), una BMW amb sidecar de la Wehrmacht del mateix model que la d’Indiana Jones i l’última croada, film que va donar peu a una molt bona versió en còmic, i una Harley com la de Lobezno.

“Una vintena de vehicles en total. Una col·lecció tan espectacular com l’any que vam muntar allò del còmic i la guerra”. No hi és, ai, el Batmòbil, en cap de les seves versions. “No, desgraciadament. Però hi ha un diorama amb una gran vinyeta en què un pot fer-se un bon selfie”.

Les exposicions, recorda l’especialista en còmics, “són molt importants en el saló, busquem que siguin impactants. El tema central ens permet, a més de satisfer l’aficionat al còmic, atraure un altre tipus de públic diferent, gent que potser no vindria pels còmics però al qual li crida l’atenció la temàtica escollida. La qüestió és que per uns dies el còmic, en tots els seus vessants, sigui protagonista”.

“Aconseguir els 20 cotxes de l’exposició ha sigut un repte logístic”

El cotxe, subratlla Santamaria, té molta presència en general en el còmic d’aventures i de gènere negre, on és mitjà de transport i de persecució. “Aquí tenim Torpedo, ambientat als anys trenta, i en el qual els automòbils —exhibim un Citroën Rosalia— són indispensables; Blacksad, de Canales i Guarnido, amb els seus animals antropomorfs de sèrie noir dels anys cinquanta —mostrem un Cadillac—, o és clar, les històries de Michel Vaillant, que directament és pilot de carreres. Exposem l’Ibiza Vaillante blau de 240 CV, un show car que es va fer com a homenatge al pilot en el saló de l’automòbil de Ginebra. Després tenim tot el món dels superherois, amb el parc mòbil de Batman com a gran representant, i el Motorista Fantasma (Ghost Rider)”. Efectivament, Johnny Blaze en el seu avatar d’esperit motoritzat ha cavalcat choppers, Triumph Bonneville, Harley i Yamaha Vmax (aquestes dues últimes en el cinema). Cal parlar de Tintín i els cotxes. Els Willys d’El país de l’or negre i Objectiu: la lluna, l’Opel Olympia d’El ceptre d’Ottokar, el Ford T de Tintín al Congo, el dos cavalls dels germans Dupondt. “Alguna cosa n’esmentem, per descomptat, encara que amb Tintín tot és molt complicat pels drets”.

A part de les exposicions, hi ha els esdeveniments, les conferències, les presentacions, els concursos i els llocs de venda. Una de les activitats curioses d’aquesta edició és una pista per millorar la conducció.

Santamaria subratlla els actes dedicats a Ibáñez, autor a qui compara amb Uderzo a França, i considera el “fenomen Mortadelo i Filemón” similar al d’Astèrix i Obèlix al país veí. “Li fem un reconeixement per la seva carrera, la seva trajectòria i la seva longevitat, és que aquest home és una màquina que no para! I com que ara ha tingut tant d’èxit com a autor de còmic polític... És un homenatge merescut”.

L’alcaldessa Ada Colau, que té previst assistir a la inauguració del saló, trobarà molt interessant l’exposició sobre el còmic de denúncia social, amb temes com els desnonaments, en vinyetes. “No, no és per ella, aquests temes de còmic més per a adults els anem tocant. Estem sempre pendents de l’actualitat, no dels polítics”. Llavors, al tema de les superheroïnes no li hem de veure cap relació amb les superalcaldesses. “Ha, ha, ha, no, és un gènere, el dels superherois, que va molt unit als homes, però en el qual les dones han anat assumint un paper cada vegada més important. Tenim Catwoman, Tempesta dels X-Men, la Dona Invisible dels Quatre Fantàstics, Elektra, Wonderwoman, Supergirl, les clàssiques Vampirella, Barbarella, Shanna...”. Per no parlar, altre cop, de Drunna. “Ja no tenen el paper inicial d’acompanyants, dones, mares o ties, són protagonistes. I el fenomen s’arrodoneix amb el fet que hi hagi autores que dibuixen superheroïnes”. Encara estem lluny, però, de la paritat amb els superherois. “Això és cert, però anem per bon camí. A X-Men gairebé hi és!”.

En el concurs de Cosplay hi haurà una categoria per superheroínas.Más novetats d'aquest saló: "A part de les col·laboracions amb Seat i Trànsit, una col·laboració amb el Museu del Prado i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a partir de les Meninas, de García i Olivares, de les que explicarem el procés creatiu. de nou, a la sala el públic podrà tenir informació del que es cou de còmic en el cinema. "Cal recordar que el 20% de la taquilla de Hollywood la donen adaptacions de còmic. Ara tenim Superman contra Batman, arriba Capità America: Civil War. En l'àmbit local, després de l'Anacleto de Quim Gutiérrez i Imanol Arias, va arribar el Superlópez que encarnarà Dani Rovira ". A la pregunta de què tal va el còmic, del qual és bon termòmetre al saló, Santamaria respon:" S'està recuperant, en un marc encara de crisi. S'editen unes 2.000 novetats l'any. El problema històric és el de la distribució. La venda en kioskop està desapareixent, en desaparèixer els propis quioscos. Les llibreries especialitzades s'han professionalitzat molt i han crescut. Ja hi ha unes dues-centes a Espanya. Les grans cadenes de llibreries, Fnac, casa del Llibre, El Corte Inglés, han entès per fi que el còmic ha de tenir secció pròpia. La formació dels llibreters, que tinguin coneixements de còmic, resulta molt decisiva. A aquest fenomen d'expansió i consolidació del gènere ha ajudat molt la novel·la gràfica, que ha atret a un públic més adult i al lector de llibres. En tot cas, la indústria del còmic té aquí encara un llarg recorregut, a diferència de a França, on ja ha assolit el seu zenit ".

Cor d’Iron Man

Una vegada més, al Saló el públic podrà tenir in</CF>formació del </CF>que es belluga de còmic en el món del cinema. “Cal tenir present que el 20% de la taquilla de Hollywood la donen adaptacions de còmic. En l’àmbit local, després de l’Anacleto de Quim Gutiérrez i Imanol Arias, arribarà Superlópez, que encarnarà Dani Rovira”.

A la pregunta de com està el còmic, del qual és un bon termòmetre el Saló, Santamaria respon: “S’està recuperant, en un marc encara de crisi. S’editen unes 2.000 novetats a l’any. Les llibreries especialitzades s’han professionalitzat molt i han crescut. Les grans cadenes de llibreries, Fnac, la Casa del Llibre, El Corte Inglés, han entès que el còmic ha de tenir secció pròpia. La formació dels llibreters, que tinguin coneixements de còmic, resulta decisiva. A aquest fenomen d’expansió i consolidació del gènere ha ajudat molt la novel·la gràfica, que ha atret un públic més adult i el lector de llibres. La indústria del còmic té aquí encara un llarg recorregut”.

I com es troba Carlos Santamaria, SuperSantamaria? Afectat de problemes cardíacs, estava pendent d’un cor nou. “Sí, però l’artificial que m’oferien em semblava una mica del professor Bacterio, i jo volia un d’Iron Man!”.