Selecciona Edició
Connecta’t

Records per a replicants al CCCB

Juan Marsé, James Rhodes, Renata Adler i Cooper Clark es ‘confessen’ al Primera Persona

James Rhodes, convidat del cinquè festival Primera Persona, al CCCB.
James Rhodes, convidat del cinquè festival Primera Persona, al CCCB.

Com els increïbles records del replicant Roy Batty de Blade Runner, el festival Primera Persona que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ja ha deixat imatges inesborrables als assistents, com ara el tatuatge en viu i en directe de l’escriptor anglès Ben Brooks, la sorprenent exposició de l’autor nord-americà Jonathan Lethem del seu àlbum familiar davant més de 300 persones o el ball massiu i espontani de tot un auditori al ritme del televisiu Informe semanal...

Sí, tot pot passar en aquest particular clima intimista, carregat d’oralitat, on personatges de primera fila del món de la cultura fan o confessen coses veritablement inopinades; personals, però transferibles. Ara farà cinc anys d’aquest particular microclima que, amb 60.000 euros, aconsegueixen implantar, a partir de concerts de música pop, monòlegs, teatre o entrevistes, els seus comissaris, Kiko Amat i Miqui Otero, que entre demà i dissabte tornen a donar una prova més de la seva sorprenent facilitat per enxampar els noms que ara són a dalt de tot ben poc abans que hi siguin i es converteixin en megaestrelles inabastables. I, a sobre, que es confessin.

El cartell d’enguany és del bo i millor. I si hi ha noms que no sonen, és un avís als espectadors que aviat tindran problemes de desconnexió amb la més potent i trencadora cultura d’avui. En qualsevol cas, els comissaris són prou hàbils per fer que el més desconegut quedi en una mena d’entrepà de noms o propostes amb ganxo.

Juan Marsé.
Juan Marsé.

Un exemple, ja a la primera sessió (19 h) de divendres: la veterana assagista i novel·lista Renata Adler no havia estat traduïda fins ara a Espanya i, en canvi, pocs escriptors van ser tan avantguardistes als setanta com ella amb la seva novel·la Lancha rápida, ni ningú s’havia enfrontant a l’aristocràcia cultural dels EUA tant de cara. Doncs Adler forma part del pack on l’escriptor Sergi Pàmies (Confessions d’un culer defectuós) parlarà de futbol amb gent de la literarioesportiva revista Panenka, mentre la dibuixant libanesa Zeina Abirached farà ús de la seva memòria personal i familiar a l’escenari a través del piano, que protagonitza tant la seva darrera obra (El piano oriental) com la seva vida. La cirereta de la primera sessió la posarà també aquest instrument a partir del tan gran virtuós com torturat pianista James Rhodes, que venia només a parlar del seu llibre, Instrumental (descarnades memòries: violat als sis anys, internat en un psiquiàtric, cinc intents de suïcidi, drogoaddicte...), però que acabarà parlant de tot i tocant peces.

Rhodes deixarà la cosa ben amunt perquè a la segona sessió (22 h) Pau Riba i Jaume Sisa, tan semblants però tan allunyats musicalment, tinguin una trobada cosmicogalàctica de les que prometen. “No sabem què passarà”, admeten amb raó els comissaris. El relleu el prendrà El Guincho, nom de guerra del canari Pablo Díaz Reixa, des del seu Alegranza fugint en cada disc d’ell mateix, fins a encisar Björk, que li va demanar que li fes de productor. Una carrera que ja dóna per ser repassada en conferència musicada, un format que també podria fer immediatament després el canadenc Stephin Merrit, ben conegut dels fans musicals gràcies als seus treballs amb The Magnetic Fields.

La primera tongada de dissabte arrencarà forta amb el narcotràfic, on els periodistes i cronistes Nacho Carretero (Fariña), Alberto Arce (Novato en nota roja) i Juan Pablo Villalobos (Fiesta en la madriguera) abordaran des de les seves perspectives i geografies (Galícia, Hondures, Mèxic) la gran xacra.

PRIMERA PERSONA

Divendres 6 i dissabte 7
CCCB
De 5 a 7 euros
www.cccb.org

Una droga particular és la que té la bilbaïna, artista i fanzinera Aries, que combina el seu vessant musical amb el de matar gallines i fer xoriços al poble de Galícia on viu. Primer amb Charades i ara en solitari (Adieu or die), deixarà l’auditori en safata al Doctor (vol que li diguin així des que li van donar un títol honorífic en una universitat anglesa) John Cooper Clarke, referència dels Sex Pistols i d’Elvis Costello, però també dels Arctic Monkeys, tot i que l’ha ressuscitat més recentment la seva música en un capítol de Los Soprano. Vida del proletariat, mordacitat i mala llet, poesia punk que contrastarà amb l’humor aparentment més soft que l’escriptor Jordi Puntí (Maletes perdudes) posarà en iniciar la segona sessió, tot recreant en un xou teatral algunes anècdotes de la fastuosa vida del músic Xavier Cugat, sobre la qual s’ha documentat durant 10 mesos, canemàs de la seva propera novel·la.

El to literari pujarà uns graus més amb l’estel·lar entrevista que Carlos Zanón (Yo fui Johnny Thunders) mantindrà, com a excel·lent deixeble d’aquesta literatura de barri, de sentiment de carrer, amb el mestre d’aquesta novel·lística, Juan Marsé. Consta que ja li ha arrencat al veterà autor que si va començar a escriure era, en part, perquè una veïna molt guapa seva, que tenia màquina d’escriure, li passés a net els textos... Una de les millors combinacions de literatura i música la dóna el grup favorit d’escriptors como Dave Edgers, els June Brides, que, actuant per primer cop a Catalunya, tancaran el festival.

Que caldria donar més atenció (i volada) al Primera Persona, si cal, és que enguany tindrà un spin off, una sessió baptismal (una sola tarda, dissabte) a La Casa Encendida de Madrid. A la capital també volen tenir moments culturals al cap inovidables a l’estil del replicant de Blade Runner.