Selecciona Edició
Connecta’t
40è aniversari

EL PAÍS fa 40 anys

El diari celebra quatre dècades d’informació, valors democràtics i servei als lectors

Visitants de l'exposició d'EL PAÍS a Madrid.
Visitants de l'exposició d'EL PAÍS a Madrid.

40 anys donen per a molt. I encara més sortint d'una dictadura. L'aparició del diari EL PAÍS, el 4 de maig del 1976, en els inicis de la transició a la democràcia a Espanya, va ser més que una notícia. EL PAÍS va néixer de l'impuls per la defensa de la llibertat individual, l'avidesa per construir una democràcia homologable amb les europees i la convicció que els espanyols eren capaços de reconstruir la seva convivència en pau després de dècades de dictadura. Així ho explica Juan Luis Cebrián, primer director del diari i avui president d'EL PAÍS i del grup PRISA, a l'article que obre el número especial en format revista de 316 pàgines, que avui es distribueix gratuïtament amb l'edició habitual.

UNA REVISTA ÚNICA PARA UN DÍA HISTÓRICO pulsa en la foto
UNA REVISTA ÚNICA PARA UN DÍA HISTÓRICO

Aquella capçalera impresa, les pàgines de la qual es tancaven prop de la matinada, aviat va esdevenir el gran referent periodístic en espanyol i es va equiparar als rotatius internacionals més prestigiosos. Avui és un diari global, bolcat en el món iberoamericà, i que, a través de la seva edició digital, té una cobertura global i se situa a l'avantguarda informativa i tecnològica.

Empresa, periodistes i treballadors van tenir des d'un principi la vista posada en els lectors, com els únics dipositaris del dret a la llibertat d'expressió, com recorda Cebrián. El número especial, amb una portada dissenyada per Rafael Canogar, examina els esdeveniments més significatius d'aquests 40 anys. Des de la Guerra Freda al gihadisme, passant per la caiguda del mur de Berlín, l'arribada del primer president afroamericà a la Casa Blanca, la revolució d'Internet, els cinc escriptors en castellà que han obtingut el Nobel des del 1977 o les fites de la selecció espanyola de futbol. Tota la història protagonitzada per grans personalitats, però també per la gent del carrer que va trobar en EL PAÍS un aliat amb el qual consolidar les seves esperances.

A més dels articles de Juan Luis Cebrián i del director, Antonio Caño, la revista inclou textos signats pel primer ministre francès, Manuel Valls; el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos; l'expresident Felipe González i l'acadèmic i escriptor Antonio Muñoz Molina, així com entrevistes amb Ana Botín, presidenta del Banco Santander, i Pablo Isla, president del grup Inditex.

Juan Luis Cebrián: "Per la llibertat"

"Va ser la defensa de la llibertat individual, l'avidesa per construir una democràcia homologable amb les del nostre entorn geopolític, i la convicció que els espanyols eren capaços de reconstruir la seva convivència en pau després de dècades de dictadura, el que ens va portar, convocats per José Ortega Spottorno, a arriscar patrimoni i prestigi intel·lectual en la fundació d'aquest diari."

Antonio Caño: "Un temps meravellós"

"Un mitjà de l'extensió i la varietat d'EL PAÍS serveix per facilitar el diàleg o l'entreteniment. Avui ho fem amb l'ajuda d'eines tan sofisticades que ni jo mateix entenc. Però no crec possible el dia en què una d'aquests màquines faci una notícia como la fa un redactor d'EL PAÍS."

Entre els polítics destaquen les trobades amb Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del Govern en funcions; Pedro Sánchez, secretari general del PSOE; Albert Rivera i Pablo Iglesias, líders de Ciutadans i Podem, respectivament, i el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. Del món de la cultura i l'esport, el lector trobarà converses amb l'artista Miquel Barceló, el tennista Rafael Nadal, el cineasta Fernando Trueba i l'actor Antonio Banderas.

Aquesta gran aventura periodística, impulsada per Jesús de Polanco i José Ortega Spottorno, va buscar sempre la independència professional i empresarial. “Sense hostilitat cap a ningú, però sense compromisos ni obediència tampoc”. Era un dels lemes pels quals es va guiar Polanco, al capdavant del grup PRISA fins a la seva defunció el 2007. Des de la seva fundació, el diari ha tingut cinc directors. A Juan Luis Cebrián el va substituir el 1988 Joaquín Estefanía, al qual va seguir Jesús Ceberio el 1993. Javier Moreno va agafar les regnes de la direcció el 2006 i va cedir el testimoni a Antonio Caño el 4 de maig del 2014.

Amb una sala de redacció renovada i dotada de la tecnologia més avançada, EL PAÍS es disposa a afrontar el futur global enmig d'un moment convuls per a les empreses de comunicació. Antonio Caño té clara quina és la missió d'aquest diari.

Així és la nova redacció d'EL PAÍS
Així és la nova redacció d'EL PAÍS

“Existeixen allà fora en aquests moments milions de lectors mirant una pantalla, esperant llegir, veure o escoltar el que hem d'explicar-los. Expliquem-los alguna cosa interessant”, assegura Caño en el número especial, en el qual també confessa que al seu nou despatx ha col·locat la foto del 23-F del 1981, en la qual un grup de persones llegeixen amb interès uns exemplars d'EL PAÍS assegudes a les escales de l'hotel Palace, a pocs metres d'on s'estava gestant un intent de cop d'Estat. “He escollit aquesta foto per no oblidar mai la raó per la qual existeix aquest diari: per subministrar la informació amb la qual la societat democràtica es pugui defensar de les amenaces que sempre l'aguaitaran”.

MÉS INFORMACIÓ