Selecciona Edició
Connecta’t
poti-poti

Eleccions, tornem-hi

La premsa estrangera no estalvia adjectius sobre Espanya: circ, caos, sospitosos habituals, infantilisme

Tornen les urnes.
Tornen les urnes.

La premsa estrangera no estalvia qualificatius per explicar la situació política espanyola, abocada a unes noves eleccions al juny. The New York Times, en un editorial sobre la “confusió política” espanyola, parla de circ i adverteix que Espanya no pot viure en el buit. “El problema no és la democràcia”, diu, “el vot de desembre demanava un lideratge millor i més honest” i els polítics, “tan propensos a les disputes”, ho han de tenir present.

El Financial Times repassa possibles escenaris, tots amb problemes. El diari contempla el món polític espanyol com molt tribal. La BBC parla de “sospitosos habituals” i observa com els mateixos candidats de desembre es preparen “tímidament” per demanar el vot als espanyols una vegada més. The Wall Street Journal recorda que Espanya no és l’únic membre de la zona euro a la recerca d’un govern després d’unes eleccions no concloents. I esmenta el cas d’Irlanda, que sembla que ja està encarrilat.

The Guardian escriu que fins que els polítics espanyols no aprenguin “l’art del compromís”, Espanya haurà d'afrontar un llarg període d’estancament. La CNBC es pregunta al titular si les eleccions portaran un nou caos i recorda que la Unió Europea espera el nou govern per negociar l’incompliment del dèficit. Mentrestant, els rendiments dels bons espanyols a 10 anys han augmentat, la qual cosa mostra “els nervis del mercat davant d'unes converses interminables”

L’abstenció perjudicarà l’esquerra (Le Monde i Libération)

Bloomberg recull una piulada del primer ministre italià Matteo Renzi: “Llegeixo notícies sobre noves eleccions a Espanya. Amb la nova llei electoral i la reforma constitucional, Itàlia és avui el país més estable d’Europa” i subratlla també els rendiments dels bons espanyols, 10 punts per sobre dels italians tot i que l’economia espanyola creix tres vegades més de pressa que la italiana. La Stampa també esmenta la piulada de Renzi

Le Monde destaca que Podem mira de fer una coalició amb Esquerra Unida, que podria arrabassar el segon lloc al partit socialista, que té tan complicat donar suport a un candidat de Podem com fer una gran coalició amb el PP. “Segons els analistes, aquests dos escenaris podrien significar la caiguda del partit, llevat que, com temen alguns, noves eleccions vinguin després d’aquestes noves eleccions”. El mateix diari considera que hi ha un sector de votants de Podem decebuts i que l’abstenció serà més notable entre els electors d’esquerra, fet que pot reforçar el PP. Libération també calcula l’impacte d'un augment de l'abstenció dins de l’esquerra i alguns testimonis no exclouen que el votant de Ciutadans hagi vist el partit massa proper al PSOE i torni al PP. Les Echos analitza igualment la hipòtesi que Podem-IU obtingui més vots, tot i que no més escons, que el PSOE. Si fos així, el PSOE podria perdre el títol de primer partit de l’esquerra. Alguns ja temen una pasokització del partit, escombrat per Podem, de la mateixa manera que el Pasok grec va ser polvoritzat per la pujada de Syriza.

Il Corriere della Sera reprodueix els atacs de Rajoy al PSOE i de Sánchez a Podem. “Els darrers sondejos confirmen un país dividit”. Il Foglio presenta la metàfora més ocurrent. Rajoy és l’únic que té un “físic bestial” a l’hora de resistir i la seva estratègia de supervivència, basada en l’immobilisme, al final, es podria revelar com la més profitosa. Segons el diari, Rajoy és el campió de la resistència i la tàctica. 

Rajoy és l’únic que té un “físic bestial” a l’hora de resistir (Il Foglio)

Il Sole 24 Ore parla de "catàstrofe política a Espanya" i és dels pocs que fa referència a Catalunya. Descriu les rialles que hi ha a Barcelona veient com la classe política de Madrid s’enfonsa i on quatre partits, contraris a la independència (encara que un doni suport al referèndum), “no poden trobar ni un polsim d’acord ni tan sols sobre aquesta qüestió, prou calenta per a qualsevol classe política que vegi que una part principal del seu país vol abandonar el vaixell. Un espectacle infantil democràticament i políticament suïcida”. 

El Frankfurter Allgemeine observa una pulsió luxuriosa d’Espanya cap a la destrucció i recorda que “el fracàs de polítics incompetents” per arribar a un compromís té un preu: la moderació dels inversors nacionals i estrangers, el debilitament de la disciplina fiscal, l'aturada de les reformes i els primers signes de feblesa en el creixement i la creació de llocs de treball.