Selecciona Edició
Connecta’t

La justícia anul·la la multa milionària a la cúpula de Spanair

L’Audiència de Barcelona considera que el concurs de creditors no va ser “culpable”, sinó “fortuït”

Avions de Spanair a l'aeroport del Prat.
Avions de Spanair a l'aeroport del Prat.

L'Audiència de Barcelona ha revocat la sentència que va condemnar la cúpula de Spanair a pagar 10,8 milions d'euros pels perjudicis causats en el concurs de creditors. El tribunal considera que el concurs de l'aerolínia no va ser "culpable", sinó "fortuït", i ha anul·lat no només la multa milionària, sinó també els dos anys d'inhabilitació als quals van ser condemnats els consellers de Spanair.

La resolució, que ha avançat avui La Vanguardia, anul·la la sentència dictada el setembre del 2014 pel jutjat mercantil número 10 de Barcelona. El jutge va condemnar llavors l'expresident de Spanair, Ferran Soriano, i tots els membres del consell d'administració de l'aerolínia, el pagament de 10,8 milions d'euros com a "dèficit concursal".

Aquella primera sentència considerava que l'aerolínia ja coneixia la seva situació de fallida l'estiu del 2011, uns mesos abans que anunciés el cessament d'operacions. Els directius suposadament coneixien llavors la "insolvència" de l'empresa, ja que el deute vençut i impagat era de 50 milions d'euros.

La defensa dels consellers va recórrer contra la sentència i ara l'Audiència de Barcelona els ha donat la raó amb l'argument que van actuar de bona fe. Spanair va intentar (finalment sense èxit) arribar a un acord perquè Qatar Airways entrés al seu capital, cosa que, segons la seva tesi, hauria salvat l'aerolínia de la fallida. L'absència d'intencionalitat és el que fa que el concurs sigui "fortuït", segons el parer dels magistrats, que anul·len les sancions imposades pel jutjat mercantil.

Encara que Spanair "va incomplir" el deure de presentar el concurs en el termini màxim de dos mesos des que es trobava en insolvència, no existeix "culpa greu" per aquest retard. L'Audiència considera que durant els cinc mesos que va durar el retard l'òrgan d'administració "no va romandre impassible", sinó que "va buscar de forma molt activa la manera de donar continuïtat a la companyia per evitar el concurs". Durant aquest temps, recorda la sentència, "no s'havien trencat definitivament les negociacions" amb Qatar Airways i, a més, estava oberta "una nova línia de negociació amb una altra companyia aèria", per la qual cosa "existien possibilitats de trobar un soci que pogués donar viabilitat a la companyia".