Selecciona Edició
Connecta’t

Suárez, Bale o Simeone

La sort de la Lliga depèn dels gols de l’ariet del Barça, de les rematades del gal·lès del Madrid o de les rotacions de l’Atlètic

Lucas Vázquez i Bale celebren el gol a la Reial Societat. Ampliar foto
Lucas Vázquez i Bale celebren el gol a la Reial Societat. EFE

Tot i que amb les mateixes dificultats, els tres aspirants a guanyar la Lliga van resoldre l'antepenúltima jornada de maneres diferents: el Madrid manté la constant de Bale, un futbolista que en absència de Cristiano i Benzema es reivindica com la solució en els partits d'entretemps, com el d'Anoeta, circumstància que beneeix la política galàctica de Florentino; l'Atlètic es remet a Simeone, un tècnic que administra molt bé els recursos i optimitza millor la plantilla a partir d'una inferioritat tan assumida com discutible, sempre disposat a demostrar que el fi justifica els mitjans; i el Barça, admirat pel seu estil i sentit del joc col·lectiu, es justifica pels gols que marca Suárez, pitxitxi i aspirant a la Bota d'Or, i pels que no encaixen Bravo o Ter Stegen.

Bravo, lesionat, no jugarà contra l’Espanyol

Claudio Bravo, porter del Barça, va notar en el duel contra el Betis unes molèsties al bessó després de fer un petit salt. Per això va demanar el canvi i li va fer el relleu Ter Stegen, que va tenir un regal inesperat d'aniversari en tornar a jugar a la Lliga. Un premi que no tenia des de la jornada sis, just quan Bravo es va recuperar de la seva anterior lesió muscular —va estar quatre partits de baixa—, llavors al soli esquerre. Aquesta vegada és el dret el que li impedirà amb gairebé tota seguretat jugar el derbi contra l'Espanyol de la propera jornada i queda per veure si arribarà al duel contra el Granada, partit que tanca la Lliga. Així ho van dictaminar les proves que li van fer ahir al matí a la clínica Creu Blanca de Barcelona.

La baixa de Bravo, a qui podria haver-se-li acabat la temporada perquè es dóna per descomptat que serà Ter Stegen qui jugui la final de Copa contra el Sevilla, alimenta el debat a la porteria blaugrana. Entre altres coses perquè l'alemany ja ha suggerit en públic que no aguantarà una altra temporada de suplent, per més que sempre hagi respectat la decisió del tècnic Luis Enrique, que compta amb el xilè per a la Liga —també ho va fer per al Mundial de Clubs—, i amb Ter Stegen per a la Copa i Europa.

El marcador va avalar el trio de candidats quan només falten dues jornades per al final de la Lliga. El goal average està de part del líder, el Barça, que s'enfrontarà a dos equips que lluiten per evitar el descens: l'Espanyol, alliberat després de batre el Sevilla, i el Granada. Més senzill sembla el calendari de l'Atlètic, que visitarà el camp del Llevant per acabar al Calderón contra el Celta. I tampoc semblen especialment inquietants els adversaris del Madrid: València i Deportivo. El campionat queda a expenses, per tant, del Barça, guanyador de sis de les últimes 10 Lligues, per tres del Madrid i una de l'Atlètic. Els blaugrana competeixen més contra el seu passat, especialment el més recent, protagonitzat per l'èxit del trident, que el curs passat va aconseguir el triplet, que no pas contra dos adversaris condicionats per les seves aspiracions per disputar el dia 28 la final de la Champions.

Tornar a guanyar la Lliga

La disputa de la Copa d'Europa eximeix madridistes i blanc-i-vermells d'explicar les seves actuacions a la Lliga. Tots dos van resoldre els seus partits respectius contra la Reial i el Rayo amb els suplents, mentre que el Barça va derrotar el Betis amb la mateixa formació que el maig passat va conquistar Berlín. La millor afirmació per definir les condicions en què es disputa el torneig és la que va fer Piqué: “Hem de tornar a guanyar la Lliga”. Els blaugrana juguen amb la pressió que suposa haver dilapidat 12 punts d'avantatge i la tristesa que va comportar la seva eliminació europea contra l'Atlètic. La Lliga se li fa llarga, els partits no s'acaben mai i no els queda més remei que encomanar-se a les àrees, la millor solució en temps del triplet que formen Messi, Suárez i Neymar.

De vegades dóna la sensació que el Barça juga entre espantat i engarrotat, obstinat a no encaixar gols, confiat en la sensibilitat del peu esquerre de Messi i el martell de Suárez, suficients tots dos per refugiar Neymar. El brasiler va ser tan decisiu a l'inici del campionat en absència de Messi com ara ho és Bale per cobrir les baixes de Cristiano i Benzema. El cap del gal·lès funciona com el de Santillana. El Madrid va aprendre a competir des que la BBC va deixar de ser una unitat indivisible i s'imposava recórrer a Lucas Vázquez i Jesé. Els partits de l'equip blanc tenen alts i baixos i alimenten les millors i pitjors sensacions, conseqüents amb les característiques de Bale. També els partits de l'Atlètic són molt vius perquè Simeone mou el planter i no para de donar voltes al joc fins que troba la victòria, com va passar contra l'equip de Paco Jémez.

L'emoció a Madrid contrasta amb l'immobilisme de Barcelona. El Barça juga de mala gana, entestat que li donin la raó: el títol el guanyaran o perdran els que van iniciar a defensar-lo, de manera que l'alineació es decideix d'acord amb un estatus assumit per Luis Enrique. L'equip juga perquè Messi faci les passades i Suárez els gols, tan legítim com que Bale decideixi pel Madrid i Simone per l'Atlètic. La diferència és que al Barça li va la vida a la Lliga amb els seus titulars, mentre que els seus rivals recorren als suplents perquè tenen l'empara de la Champions.