Selecciona Edició
Connecta’t

“Mies van der on?”

Els responsables del pavelló volen que l'edifici guanyi visibilitat a Barcelona coincidint amb els 30 anys de la reconstrucció

Interior del Pavelló Mies van der Rohe.
Interior del Pavelló Mies van der Rohe.

Molts turistes que demanen a un taxista de Barcelona que els portin al Pavelló Mies van der Rohe, situat des del 1986 a la falda de Montjuïc, en el mateix lloc que va ocupar l'edifici efímer que va construir l'arquitecte alemany per a l'exposició internacional de Barcelona del 1929, reben un “Mies van der què?”, com a primera resposta. És el que asseguren els responsables d'aquest edifici; una anècdota que volen utilitzar com a punt de partida d'una campanya que començarà aviat a veure's per la ciutat i que tindrà com a eslògan aquesta o altres frases semblants com: “Mies van der on?” o "”Mies van der com?”. La campanya coincideix amb la celebració dels 30 anys de la reconstrucció d'aquest edifici racional, que respon a la màxima “menys és més” de Mies van der Rohe (1886-1969), per la seva senzillesa, elegància i austeritat, a força de pocs elements, com el marbre, l'acer i el cristall i que ens segueix sorprenent per la seva modernitat; sobretot si es compara amb l'arquitectura historicista que es feia llavors, com l'enorme Palau Nacional que corona la muntanya de Montjuïc, inaugurat el mateix dia que el pavelló.

L'1 de juny arrencaran els actes de celebració amb un acte institucional amb la presència de les autoritats municipals en el qual es retrà homenatge als polítics i arquitectes que van participar en la reconstrucció de fa 30 anys. Aquest dia està previst que la Fundació Mies disposi ja d'un nou director, un lloc que roman vacant des del mes de juny de l'any passat quan el Consistori d'Ada Colau (un dia abans de prendre possessió) va cessar de forma fulminant l'anterior directora, l'arquitecta Giovanna Carnevali, per “falta de confiança”. Al càrrec s'han presentat 18 persones, tant locals, com internacionals, asseguren des de la fundació.

Segons van explicar aquest divendres Víctor Blasi, coordinador del premi internacional d'arquitectura que concedeix la fundació i la Unió Europea cada dos anys i Antoni Garijo, gerent de la fundació, els actes programats de celebració inclouen, a més d'unes jornades de portes obertes entre el 2 i el 5 de juny, la inauguració d'una instal·lació artística de Luis Martínez Santa-María (que recorden l'impacte de les columnes de Puig i Cadafalch en l'arquitecte alemany); una exposició que recordarà la breu vida de l'edifici original i la difícil i laboriosa reconstrucció de l'edifici; espectacles de dansa a càrrec de les companyies de Toni Mira i Sabine Dahrendorf i un cicle de conferències al voltant del pavelló i el seu paper en l'arquitectura moderna.

Un dels artífexs de la reconstrucció, l'arquitecte Oriol Bohigas va visitar l'edifici la setmana passada, segons va explicar Blasi, mostrant la seva admiració per aquesta obra que el 2029 complirà un segle. El nou edifici va respectar al màxim el de Mies van der Rohe, després de localitzar al subsòl els fonaments del mateix. Entre les poques diferències, la coberta, aquesta vegada de formigó armat; també l'alumini que va substituir l'acer cromat original, però que no suporta bé la humitat de la ciutat. Però el maldecap més gran va ser la localització de l'ònix daurat que dóna color a aquest edifici, una pedra que, com tots els marbres de l'edifici, es va retornar a Alemanya el gener de 1930 després de derrocar l'edifici. "Es va buscar per tot el Mediterrani i al final es va trobar en una pedrera ja abandonada de l'Atles algerià, que va caldre reobrir. Es va portar el bloc de marbre a Barcelona i es va tallar en làmines intentant que el dibuix fos el més semblat a l'original", va explicar Blasi, assegut just al costat d'aquesta impressionant pedra.

La campanya de visualització del pavelló, que rep la visita d'unes 90.000 persones a l'any, un 30% estudiants d'arquitectura de tot el món, relacionarà l'edifici amb el seu entorn i establirà una espècie de ruta des de la font de colors fins a l'edifici. "No volem augmentar de forma considerable el nombre de visitants, perquè aquesta construcció tampoc ho pot suportar, però sí ampliar la franja de persones i que sigui conegut per tothom", va reblar Garijo.