Selecciona Edició
Connecta’t

Els gats de carrer, una nova plaga?

Cada femella pot tenir tres parts a l'any i esterilitzar-la costa fins a uns 80 euros

Dos gats de carrer esterilitzats en una colònia controlada al barri de Vallcarca.
Dos gats de carrer esterilitzats en una colònia controlada al barri de Vallcarca.

Els gats de carrer tenen fervents defensors i detractors acèrrims. La majoria d'ajuntaments catalans, competents en aquesta matèria, tenen delegada la gestió de les colònies en protectores que s'encarreguen de l'esterilització, desparasitació i alimentació —amb carnet d'alimentadora inclòs—. La despesa que genera aquesta gestió va ascendir a 157.000 euros el 2015, només a Barcelona, Girona i Tarragona. En total es van esterilitzar en aquestes tres capitals 2.910 animals i es calcula que només a Barcelona coexisteixen 700 colònies amb uns 9.000 felins.

La presència de gats de carrer és habitual en pobles i ciutats i les seves colònies poden arribar a convertir-se en un greu problema d'insalubritat i generar dificultats de convivència per males olors, restes de menjar o les èpoques de zel. Acostumen a aparèixer per l'abandó o fugida de gats domèstics. L'objectiu d'institucions públiques i privades és millorar la qualitat de vida del gat de carrer evitant zones sobrepoblades i acabar amb els conflictes sense necessitat d'exterminar, prohibit per la Llei de protecció als animals del 2008. La castració és, segons els experts, —malgrat que no sempre doni aquesta sensació— el mètode més efectiu i menys costós, en comparació a la captura, manteniment i sacrifici.

La castració del mascle consisteix a llevar-li els testicles i la de la femella els ovaris i la matriu. Aquestes operacions costen entre 40 i 80 euros i entre 70 i 200 euros respectivament, però les clíniques acostumen a fer-los un preu tancat més econòmic a les associacions. Francesc Alcázar, veterinari de Ponts (la Noguera), destaca la importància de la castració, ja que la gata és un animal molt prolífic per ser d'ovulació induïda —ovula cada vegada que s'aparella— i amb cada esterilització, calculant que poden tenir 3 parts a l'any, es poden evitar uns 10 cadells.

Un problema greu per als parcs naturals

Els gats assilvestrats són també un greu problema per als micromamífers i l'ornitofauna del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Talps, cries de conills, mosteles o caderneres acaben sent víctimes dels felins, no sempre per menjar-se'ls, moltes vegades simplement els maten. Els responsables del Parc han detectat que en dues de les tres Reserves Naturals Integrals (RNI) hi ha en total uns 70 gats. Per la seva condició de depredadors, es mengen tot allò que sigui més petit que ells. “És una situació molt greu que genera un gran desequilibri. Té difícil solució perquè ells poden menjar-s'ho tot, però a ells no se'ls pot eutanasiar per llei, explica el director del Parc, Sergio Romero de Tejada. “És molt greu perquè també es mengen aus protegides”, afegeix.

Entre els beneficis de la castració de les femelles hi ha la reducció de la població, i en els mascles tot allò derivat de les èpoques de zel, baralles i miols. Per Alcázar el control sanitari també és indispensable per evitar la transmissió als humans de paràsits intestinals com la toxoplasmosis o la tènia. Encara que els excrements s'eliminin de parcs o jardins, l'ou de la toxoplasmosis roman, i un nen que jugui podria posar-se'l a la boca i emmalaltir.

En aquest sentit es manifesten des de l'Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals (AVEPA). Aconsellen vacunar i desparasitar el mateix dia de la castració. No veuen “acceptable èticament” alimentar els gats del carrer sense donar-los les cures mèdiques, “perquè només serviria per perpetuar la sobrepoblació i les seves conseqüències negatives”. Però aquestes colònies també tenen altres problemes associats, com la gent no autoritzada que els dóna menjar que no és sec, i es converteix en un reclam per a animals, com senglars o gavines.

Existeixen clars exemples d'animadversió cap a aquests animals. A Castellfollit de la Roca i Blanes, hi ha hagut morts per enverinament. Però hi ha associacions que fan una tasca destacable en favor d'aquests felins. Cadaqués i el Port de la Selva, amb una cabana de més de 500 exemplars, són exemple de bona organització. Fins i tot fan col·lectes als turistes o venen manualitats per recaptar fons. Les seves mateixes sòcies, curiosament totes dones, s'encarreguen de capturar-los i portar-los a castrar. Una vegada fet —se'ls reconeix perquè se'ls fa un petit tall a l'orella— els retornen a la colònia.

L'esterilització suposa una estabilització a llarg termini del nombre d'individus de la colònia. El gat castrat ocupa el seu espai i en fa fora d'altres perquè és molt territorial. Com que hi ha menys naixements, sumat a morts naturals i accidentals, el nombre es redueix o roman estable.

Girona, Blanes, Manlleu, el Port de la Selva i Begur inverteixen anualment en esterilització 8.000, 6.000, 2.700, 600 i 450 euros respectivament. Però no totes les arques municipals poden fer front a la gestió de les colònies. A Bellmunt d'Urgell (la Noguera) amb menys de 200 habitants, calculen que la cabana de gats arriba al centenar. Més tràgica és la situació a Bàscara, on una colònia està establerta a l'escola bressol. “Arriba un moment que sembla que tenen més drets els gats que les persones”, lamenta l'alcalde, Narcís Saurina.