Selecciona Edició
Connecta’t

Les comunitats disposaran d’un any més per equilibrar els seus comptes

Las autonomies accepten l'objectiu de dèficit per a aquest any, però posen objeccions pel repartiment a partir del 2017

Cristóbal Montoro saluda el vicepresident català, Oriol Junqueras.
Cristóbal Montoro saluda el vicepresident català, Oriol Junqueras. (EFE)

Las comunitats han escenificat aquest dijous el seu desacord al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) —el conclave de representants de l'Executiu amb consellers regionals de finances— contra les mesures d'ajustament que recepta el Ministeri d'Hisenda i el camí de consolidació fiscal que s'estén fins al 2019.

La majoria dels consellers accepta el nou objectiu de dèficit que ofereix el ministre Cristóbal Montoro per a aquest any —es flexibilitza el topall pressupostari del 0,3% fixat inicialment al 0,7% del PIB—, però s'oposen als límits pressupostaris establerts a partir del pròxim exercici. Hisenda ha suavitzat el camí que limita els números vermells de les autonomies a una quantitat equivalent al 0,5% del PIB el 2017, del 0,3% el 2018 i del 0% el 2019. D'aquesta manera, la recepta per ajustar els comptes regionals estarà més edulcorada. Tindran un any addicional per quadrar els seus pressupostos i eliminar el dèficit. El pla aprovat fins ara, més exigent, preveia que l'any que ve no podien registrar un dèficit superior al 0,1% i havien d'aconseguir equilibrar els seus comptes a partir del 2018.

Els territoris governats pel PP (Madrid, Castella i Lleó, Múrcia, la Rioja i Galícia) són els que es mostren més proclius a aprovar el camí de consolidació fiscal marcat per Hisenda per als pròxims anys. La resta ha protestat amb més o menys intensitat pel que creuen un repartiment injust entre els diferents nivells d'administracions a partir de l'any que ve. Consideren que les comunitats són responsables d'un terç de la despesa pública i per això, diuen, els hauria de correspondre un terç del marge de dèficit. Andalusia, la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears han estat les més bel·ligerants en aquest assumpte.

A més, el sostre de despesa, un de les cotilles pressupostàries que restringeix les polítiques regionals, s'estreny per als pròxims anys. El sostre de despesa, una mesura inclosa a la Llei d'Estabilitat, impedeix a les autonomies elevar la seva despesa per sobre del creixement potencial de l'economia. Aquest any està previst en un 1,8% però el camí marcat per Hisenda es redueix i limita les actuacions de les comunitats, fet que ha provocat cert malestar entre els consellers.

Hisenda ha mantingut trobades bilaterals amb totes les comunitats durant aquesta setmana per aconseguir acords per aconseguir un ajust conjunt de 2.000 milions d'euros per poder complir amb el nou objectiu de dèficit d'aquest any per a totes les administracions: Han de rebaixar els números vermells del 5,1% al 3,6% del PIB. Per a això ha de retallar uns 4.000 milions. El Govern central ja ha anunciat mesures d'ajustament per 2.000 milions, la resta prové de l'esforç de les autonomies.

Per aconseguir-ho, Montoro pressiona amb el Fons de Liquidesa Autonòmic (FLA), les línies de crèdits barats facilitades pel Tresor. Les comunitats necessiten aquestes injeccions de liquiditat i Montoro només està disposat a donar-les-les a canvi dels plans d'ajustament. La majoria de les comunitats ja han arribat a un acord amb Hisenda. Aprovaran ordres de no disponibilitat de despesa o s'han compromès a complir rigorosament els seus pressupostos que van ser aprovats amb un límit de dèficit inferior, encara que també amb previsions inflades d'ingressos.

MÉS INFORMACIÓ