Selecciona Edició
Connecta’t

Sixena: l’acord que ERC no va voler

El conveni que havien de signar avui a Barcelona els governs d'Aragó i Catalunya preveia el trasllat voluntari només de 12 obres

Portada romànica del monestir de Santa Maria de Sixena, Osca.
Portada romànica del monestir de Santa Maria de Sixena, Osca.

L'acord de col·laboració que havien de signar i presentar aquest divendres els consellers de cultura d'Aragó i Catalunya a Barcelona sobre els béns del monestir de Santa Maria de Sixena que es conserven a Catalunya, però que el veto d'ERC, en concret del seu líder i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha impedit que s'aprovi, és un document de sis folis en els quals s'estableixen diversos punts d'acord. El conveni, al qual ha tingut accés EL PAÍS, comença recordant els llaços “forjats al llarg dels segles d'història”, que han portat al fet que “s'hagi constituït, especialment a les zones limítrofes, un ric patrimoni històric i cultural, que en els últims anys ha estat objecte de nombroses disputes de titularitat entre institucions públiques i privades de Catalunya i d'Aragó”.

L'acord comença recordant que les dues comunitats, “sempre respectant la via jurídica i mantenint obertes les vies legals i els litigis empresos en defensa dels seus respectius i legítims interessos i assumint les resolucions judicials fermes que sobre la titularitat dels béns dictin els jutges”, es comprometen a col·laborar i cooperar en la protecció i conservació dels béns artístics que es relacionen al final del document. En el segon punt, la Generalitat acorda “voluntàriament” traslladar a la Comunitat d'Aragó els [12] béns de Sixena dipositats al MNAC, amb independència de la titularitat final que acabin dictaminant els jutges. En aquest mateix punt, el Govern català es comprometia a fer “les gestions que siguin necessàries perquè el MNAC acordi el trasllat de les [41] obres que posseeix de Sixena”. Entre els compromisos del Govern d'Aragó hi havia el de garantir la conservació i seguretat de les obres una vegada sortissin de Catalunya; fer-se càrrec de totes les despeses que ocasioni el seu trasllat des de Barcelona a Sixena, a més de subscriure una pòlissa d'assegurança, tal com recullen els punts del tercer al cinquè.

En el sisè i últim foli, el conveni acordava constituir una comissió de representants de les dues administracions que dissenyaria un model de conservació patrimonial i programació, “en el qual s'inclouran els béns de Sixena, així com altres béns que al si d'aquesta comissió decideixin les dues administracions i que es troben en territori català i en territori aragonès”. La comissió podrà proposar fer exposicions conjuntes en museus de les dues comunitats. També estava previst que estudiaria com contribuir a ampliar i complementar, “amb béns de la seva propietat que es trobin aliens a qualsevol litigi judicial”, la col·lecció de béns de Sixena, la del Museu de Lleida, així com les d'altres centres museístics d'Aragó i de Catalunya. En l'acord pactat pels consellers no s'esmentaven les pintures romàniques de la sala capitular que el MNAC exhibeix.

El conveni que va vetar dilluns el vicepresident Junqueras es tanca amb dos annexos. En el primer es fa la llista dels 12 béns que estava previst que la consellera Mayte Pérez s'endugués de tornada a Saragossa aquest divendres. Tots són propietat de la Generalitat: llibres de cor, pintures murals traspassades a tela, dues fulles de portes de fusta, fragment de creu de terme, un lligall i una caixa forta, entre d'altres. En el segon, es relacionen els 41 objectes propietat del MNAC que la Generalitat volia que es lliuressin en un futur proper, cosa que només es produiria quan la comissió delegada del primer museu català (un òrgan reduït del patronat en el qual estan presents la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura) donés la seva aprovació. En els 41 objectes hi ha palmatòries, forquilles, dos reliquiaris, peces d'indumentària, sis cartes, tres frontals d'altar, rajoles i tres frescos traspassats a tela, dos signats per Mateu Ferrer que van estar, en origen, al refectori del monestir de Santa Maria de Sixena.

MÉS INFORMACIÓ