Selecciona Edició
Connecta’t

El fiscal demana set anys de presó per a l’empresari Luis Marsà

El propietari de La Clau d'Or ha de respondre pel presumpte suborn d'un càrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua

La Fiscalia demana set anys de presó per a Xavier Latorre, antic càrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que va ser diputat i president del CDS a Catalunya, i per a Luis Marsà, propietari de La Clau d'Or, pel presumpte pagament de comissions a canvi de tractes de favor des de l'entitat pública.

En el seu escrit de qualificació, el fiscal Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled acusa dels delictes de suborn, prevaricació i falsedat de documental l'excàrrec de l'ACA Xavier Latorre, una filla seva, i els empresaris Luis Marsà, president de l'Associació de Promotors de Barcelona (APCB), i Andrés Puigfel, que el funcionari suposadament va afavorir.

El fiscal sol·licita també una pena de vuit anys d'inhabilitació per al funcionari, al qual exigeix que pagui 90.000 euros de multa i torni els més de 190.000 euros percebuts il·legalment, així com quatre més d'inhabilitació i multes de 180.000 euros per a cada un dels dos empresaris.

Segons el ministeri públic, l'enginyer de l'ACA, que va ser president a Catalunya del CDS i diputat del Parlament per aquest partit i que està jubilat des del 2011, va cobrar més de 190.000 euros de dues empreses a canvi de beneficiar-les des del seu càrrec de responsable de la unitat de gestió del domini públic hidràulic Tordera-Besòs de l'entitat, entre els anys 2010 i 2012.

Segons el ministeri públic, el funcionari presumptament va beneficiar els empresaris, abaratint els costos de projectes que havien de ser autoritzats per l'ACA, des de les seves competències per autoritzar obres en el domini públic hidràulic i controlar el seu compliment, que va assumir des de l'any 2007 com a cap d'una unitat de gestió de domini hidràulic.

El vehicle per rebre la "recompensa econòmica" per les seves gestions a favor de determinades empreses, manté el ministeri públic, va ser la mercantil Fase Arequipa, SL, controlada pels fills de l'acusat i administrada per la també acusada María Belén L.C.

El fiscal creu que l'acusat "va aplicar arbitràriament les seves potestats" en benefici de les dues constructores, sense que es pugui descartar, afegeix l'escrit, que "assessorés per preu les esmentades empreses a l'hora d'efectuar els tràmits administratius".

La investigació es va derivar d'un document trobat en una inspecció tributària a l'empresa de l'acusat Andrés Puigfel –màxim responsable del grup Puigfel i administrador de la immobiliària Can Clos–, en el qual aquest comunicava a Marsà que entre tots dos havien de fer un pagament de 165.000 euros a Latorre per "la seva intervenció al torrent de Can Rocamora [Mas Rampinya]".

D'aquesta presumpta comissió, afegeix la Fiscalia, Marsà –responsable del grup La Clau d'Or, integrat per Gambil, SL, i Tres Torres, SA– havia d'assumir el pagament de 82.500 euros i la resta anava a càrrec de la companyia de Puigfel.

El projecte pel qual suposadament es van pagar aquestes comissions consistia en les obres de cobriment del torrent de Can Rocamora de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), que l'ACA va tramitar amb "la intervenció rellevant" de Xavier Latorre, segons el fiscal.

Les constructores de Marsà i de Puigfel, detalla el fiscal, formaven part de la junta de compensació del pla parcial del sector Mas Rampinyo de Montcada i Reixac, a la qual l'ACA va requerir el 2003 que paralitzés les obres i presentés un estudi de canalització d'un torrent que havia estat cobert sense la preceptiva autorització.

El juny del 2007, sosté la Fiscalia, l'acusat Xavier Latorre va informar favorablement la sol·licitud d'execució de les obres de canalització, a l'hora que començava a "rebre prestacions de les empreses involucrades en el projecte".

Finalment, l'ACA, en una proposta dictada per Latorre, va autoritzar el juliol del 2009 les obres de canalització a efectuar per la junta de compensació amb un pressupost un 46,94% inferior al que s'havia autoritzat el 2007 i eximint els promotors de fer part dels treballs, que va atribuir a Adif com a reposició de serveis afectats per la línia d'alta velocitat.

Segons el fiscal, la intervenció de Latorre en aquell expedient "no va respondre a la seva obligació de servir amb objectivitat als interessos generals, ni va resultar imparcial, sinó que anava encaminada a beneficiar capritxosament la junta de compensació en què s'integraven les mercantils controlades pels acusats".

Segons el ministeri públic, va ser en un moment decisiu de l'expedient quan es van iniciar els pagaments més importants a Latorre, "disfressats sota un contracte de consultoria" i que es prolongarien fins al 2012.