Selecciona Edició
Connecta’t
televisió

La longevitat de ‘La Riera’

TV3 allarga la sèrie una temporada per raons econòmiques

El personatge de la Lídia, el 'top' de la dolenteria a 'La Riera'.
El personatge de la Lídia, el 'top' de la dolenteria a 'La Riera'.

En contra de totes les previsions, La Riera de TV3 tindrà una vuitena temporada. Quan el novembre de l’any passat es va anunciar que aquest any seria la darrera temporada del fulletó, el seu director, Esteve Rovira, va manifestar que pensava que era una sàvia decisió i que posarien tota l’empenta perquè tingués un final explosiu. No és l’únic a qui ja li semblava bé aturar la sèrie. El seu creador, David Plana, encara era més contundent. L’any 2012, un periodista li preguntava quan s’acabaria i deia: “Jo volia acabar a la tercera temporada de la sèrie. Em van convèncer per fer-ne una quarta. Jo mateix vaig veure que fer una temporada més encara podia tenir sentit. Amb l’equip i la direcció de la cadena hem acordat fer una cinquena i última temporada que tancarà totes les trames de la sèrie. Si després TV3 vol fer una sisena temporada jo baixaré del projecte, ja que no puc seguir amb aquest ritme de vida”.

Ni cinc, ni set. De moment, vuit. La qüestió fins i tot va ser motiu d’una entendridora pregunta parlamentària a la comissió de control (?) dels mitjans audiovisuals per part d’una diputada de Junts pel Sí que va manifestar que aquestes telenovel·les “ens acompanyen a les nostres llars”. El director de TV3, Jaume Peral, va ser clar. L’únic motiu per mantenir-la ha estat econòmic. A més, La Riera dóna encara bones xifres d’audiència (22,1%, amb 400.000 televidents) i el que és més significatiu: al març va tenir més d’un milió de visualitzacions des d’Internet. Una dada que fa trontollar les tipologies més rutinàries d’espectadors en funció de l’horari d’emissió. A les quatre, després de dinar, té un públic. A la repetició nocturna des del 33, un altre... però, a deshora, des del servei a la carta, segurament que aquest públic no és de les mateixes característiques. Tot i que no s’ha d’excloure la fatiga. La millor audiència la va tenir la quarta temporada. En l’argumentari de Peral per justificar l’allargament “d’aquest producte d’èxit” no va figurar cap al·lusió, ni per gentilesa, a aspectes diguem-ne artístics.

Que tingui vuit temporades no és un problema. La longevitat és molt freqüent en aquesta mena de productes. El cor de la ciutat en va tenir nou. A ETB, Goenkale (1994-2015) va fer 3.707 programes i 1.854 hores d’ emissió. I va ser la deserció de l’audiència la que va obligar a tancar-la. Però és que la BBC fa East Enders des del 1985. Aleshores va ser de les primeres en introduir un dial-a-soap perquè qui s’hagués perdut el capítol pogués recuperar la trama amb una trucada de minut i mig.

A TV3 ja tenen la mà trencada a fer “aquest producte d’èxit”

Amb els anys, a La Riera, la cuina de la fonda ha perdut la centralitat que hi tenia. Han aparegut nous espais, com la redacció del diari digital. També la maldat dels personatges dolents s’ha modulat. De fet, el top de la dolenteria l’ocupa actualment la Lídia. Fa un parell de setmanes es va emportar tots els llorers de la bestiesa argumental: una periodista l’amenaça de publicar els seus tripijocs, gesticulant amb les mans i assenyalant-la ostensiblement amb el dit...i la Lídia encarrega que li tallin els dits acusadors. Total, que la pobra noia haurà d’anar a una ortopèdia d’exyakuzes.

Aquesta mena de fulletons, com ha escrit Sergi Pàmies, han de superar un problema: acabes perdent empatia amb uns personatges a qui els han passat massa coses per seguir sent creïbles. Per això la mortaldat és alta. Ara hauran de repensar la futura llista de difunts. Rovira ha anunciat un gramatge superior d’erotisme. Aprofitaran que no entren plenament a l’horari infantil. Convé a una sèrie que, fins ara, ha tingut infinitat d’adulteris, rotacions de parelles, desmenjaments (i menjaments) sentimentals dels quals veiem més les conseqüències que no pas la seva cocció. Una cosa és la crònica rosa i l’altra, l’erotisme.

No és un problema que s’allargui una temporada més. Ni dos, ni tres. La gent de La Riera són parents d’El cor de la ciutat, Nissaga de poder, Poblenou... Les diferències són accents circumstancials. Personatges més menestrals o més burgesos, diferents espais protagonistes (un bar, un supermercat...). A TV3 ja tenen la mà trencada a fer “aquest producte d’èxit” amb debilitats pròpies del gènere (rutines narratives, abundància afeblidora de clímax...) però, també, amb bons actors i un repertori argumental que vol anar més enllà dels típics interessos d’una telenovel·la.