Selecciona Edició
Connecta’t

El desterrament de les estàtues humanes

Els artistes i els comerciants reivindiquen que els figurants treballin al llarg de la Rambla però el Consistori de Colau s’hi nega

Turistes amb les estàtues, aquest dimecres.
Turistes amb les estàtues, aquest dimecres. EL PAÍS

El Quixot, Cristòfor Colom, John Lennon, un cowboy i alguns monstres han alçat la veu en contra d’una ordre del govern de l’exalcalde Trias que manté desterrades, des del 2012, les estàtues humanes a la part baixa de la Rambla de Barcelona. Amb l’entrada de Colau al Consistori, els personatges aspiraven a tornar a col·locar-se al llarg de tot el passeig. No serà així. BComú no els salvarà del desterrament a Santa Mònica. Un lloc que Cristòfol Colom (Josep Cardona) ha batejat com: “El camp de concentració de les estàtues”.

El juny del 2012 l’Ajuntament convergent va seleccionar 27 estàtues humanes i les va obligar a treballar a Santa Mònica, en torns de matí i tarda. Havien de tributar com a autònoms i abonar una taxa anual de 189 euros.

“Estem caient al mar, a l’extrem més inhòspit de la Rambla, amuntegats en una zona morta. Som quinze estàtues on només n’hi caben cinc”, critica El Quixot. El personatge de Cervantes l’encarna Walter San Joaquín, el president de l’Associació República Estàtues Humanes Rambla de Barcelona. “Venen al món que la Rambla és l’epicentre d’una bohèmia que han matat. La nostra feina hauria de ser reconeguda com a patrimoni cultural immaterial però les polítiques van encaminades a privatitzar la Rambla”, lamenta.

El degà de les escultures humanes de la Rambla —fa 18 anys que hi treballa— és Luis Alberto Silva, el mític cowboy. “Entre el 2006 i el 2010 es va disparar el nombre d’artistes a la Rambla, arribem a ser 120. Alguns eren grups mafiosos que tenien fins a set persones a càrrec, als quals disfressaven de Bart Simpson o Mickey Mouse. Fins i tot estaven aliats amb els carteristes”. Les males praxis van fer que l’Ajuntament entrés en acció. “La primera regulació va ser l’any 2007, quan el Consistori va marcar diversos punts al llarg de la Rambla per treballar”, recorda Silva. “Hi havia baralles cada dia”. Posteriorment “es van distribuir les estàtues entre la plaça de Catalunya i la plaça Reial”. Poc després, CiU les va traslladar a la zona de Santa Mònica. I encara hi són. “La convivència entre estàtues és pèssima. No ens hi guanyem la vida, de 30 artistes en quedem 17 en dos torns en un lloc on no en caben més de cinc”.

John Lennon (Charlie) parla clar: “Barcelona no respecta els artistes, ja no hi ha ningú que recordi el Maradona de la Rambla…”.

Fermín Villar, un dels vocals de l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla, assegura que la majoria dels associats “volen que les estàtues estiguin al llarg del passeig, la Rambla és un aparador continu i trobem a faltar els artistes al carrer”.

Villar ho té clar: “Si desertitzes el passeig de Gràcia et queda un museu. La Rambla té edificis molt bonics, però la gent ve per veure què hi passa”. L’associació creu que el més convenient seria que diferents col·lectius poguessin promocionar-se a la Rambla i anar variant els espectacles.

L’Ajuntament desenvoluparà una nova normativa i un concurs d’estàtues humanes perquè l’actual es troba en procés de pròrroga. Així i tot, el govern de Colau està disposat a revisar-ho tot menys l’emplaçament a Santa Mònica.

Cristòfor Colom i els seus companys continuaran treballant a la part de baix de la Rambla, a la zona de desterrament. El famós descobridor continua assenyalant, però no aconsegueix apuntar cap al camí que els permeti escapar-se de Santa Mònica.