Selecciona Edició
Connecta’t

Aragó lamenta que ERC impedeixi la tornada dels béns de Sixena

Divendres, després de la presentació del conveni, estava prevista la sortida de 53 peces de Catalunya

Les pintures de la sala capitular de Sixena, com s'exposen al MNAC.
Les pintures de la sala capitular de Sixena, com s'exposen al MNAC.

Primeres reaccions després de la decisió d'ERC de bloquejar l'acord entre Aragó i Catalunya per solucionar el conflicte per les obres d'art de Sijena i l'Aragó Oriental o la Franja; un total de 200 peces, obres d'art, però també objectes litúrgics. Un acord que estava previst que firmessin aquest dimarts els dos executius i que s’havia de presentar divendres vinent de forma conjunta, la qual cosa mostraria el grau de complicitat entre les dues comunitats en aquest assumpte, tal com ha avançat EL PAÍS. L'acord preveia que el mateix divendres viatjarien les primeres 53 obres a l'Aragó, 12 propietat de la Generalitat i 41 del MNAC, tal com es va comprometre el conseller de Cultura Santi Vila el febrer després de reunir-se amb la seva homòloga aragonesa.

Aquest matí la consellera d'Educació i Cultura d'Aragó, Mayte Pérez, ha explicat a la sortida de la reunió de les corts regionals la seva “sorpresa i decepció” per l'actitud d'ERC, que ha impossibilitat tirar endavant l'acord que permetia “desembussar” el conflicte per la via política. “Va ser el conseller català qui va venir a Saragossa a dir que volia obrir una via de diàleg per solucionar aquest conflicte de dècades”, ha dit Pérez, que malgrat la carpetada confia que s'assoleixi una solució més enllà dels jutjats i demana que “Catalunya analitzi la seva situació interna que ha impedit que l'acord tiri endavant”.

Des que els dos governs van decidir asseure's a negociar a la recerca d'un consens, el cavall de batalla ha estat la redacció i els termes que s’han fet servir al conveni que hauria de servir per a les 97 peces de Sijena, però també marcaria el camí que cal seguir amb les 113 obres de la Franja, el conflicte que enfronta aquestes dues comunitats des del 1995, quan un grup de parròquies va passar a formar part de la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. El govern de Carles Puigdemont ha defensat sempre que les peces continuarien sent propietat de Catalunya, i que les obres viatjarien en forma de “trasllat”, “dipòsit” o “cessió”. Des d'Aragó, tal com ha tornat a recordar Pérez aquest matí, no estaven disposats a renunciar a la propietat, sobretot, després que diversos tribunals els donessin la raó. Per això, en les negociacions que va dur a terme una comissió mixta d'experts de les dues comunitats, "marquem unes línies vermelles en què no admetien que els béns tornessin al seu lloc d'origen en qualitat de dipòsit. sinó per quedar-s’hi per sempre”, ha destacat Pérez.

Amb tot, el text del conveni que ha impedit que es firmi ERC aquest dimarts en el Consell Executiu no entrava en els detalls de quines peces caldria tornar ni quan. Tan sols era un text genèric que recollia les bones voluntats de les dues comunitats per desencallar el conflicte que els enfronta pel patrimoni, es destacava la història en comú d'Aragó i Catalunya i com el patrimoni els unia.

MÉS INFORMACIÓ