_
_
_
_
_

Societat Civil edita un vídeo per denunciar “el preu de la dissidència”

L’organització compara el procés independentista català amb règims totalitaris

Carlos Orquín
Un acte de Societat Civil Catalana a la UAB.
Un acte de Societat Civil Catalana a la UAB.M. Minocri

Societat Civil Catalana considera que Catalunya viu en un clima polític comparable al de règims totalitaris. L'organització contrària a la independència ha presentat aquest dimarts un vídeo documental que pretén denunciar "el preu de la dissidència" als partits nacionalistes des de fa 40 anys, segons ha defensat el vicepresident de l'entitat, Joaquim Coll. El vídeo conté testimonis de diputats del PP i Ciutadans, periodistes i pares que han sol·licitat el 25% de classes en castellà per als seus fills en escoles públiques, entre d'altres.

Más información
Tensió entre neonazis i independentistes en un acte de Societat Civil Catalana
L’exlíder de Societat Civil imputat per amenaces es nega a declarar

El realitzador Fran Jurado hi posa la part narrativa i el politòleg Martín Alonso, la teòrica. El vídeo dura 27 minuts i intenta explicar la idea d'Alonso que el nacionalisme català ha aplicat el concepte de "contramobilització" als seus adversaris polítics. Segons Alonso, aquesta consistiria en l'intent d'invisibilitzar els contraris a la independència a través del control de la premsa —Coll assegura que Pujol trucava als periodistes per dir-los què havien d'escriure— i la teoria de l'espiral del silenci, és a dir, la por de portar la contrària al pensament dominant. Els ponents han posat com a exemple els aldarulls de divendres a la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual va aparèixer un grup de neonazis en un acte de l'entitat al campus.

Segons el vídeo, aquest fenomen va començar a Catalunya amb el discurs que Jordi Pujol va fer el 1984 arran d'una manifestació de suport pel cas Banca Catalana després de guanyar les eleccions. Pares que han demanat un 25% de l'escolarització dels seus fills en castellà, o Dolores Agenjo, la directora d'una escola que es va negar a donar les claus del centre a la Generalitat per celebrar la consulta del 9-N, narren situacions que qualifiquen d'assetjament. Alonso ha explicat que aquesta situació ha millorat en els últims anys, però ha definit el final de la dècada dels noranta com "els anys de plom". Tant el politòleg com Coll han acusat el nacionalisme català de dividir l'opinió pública en una posició maniquea entre els nacionalistes catalans i espanyols, sense atendre "els matisos que hi ha en la societat catalana".

No obstant això, en el documental només intervenen diputats del PP i de Ciutadans —també Jordi Cañas, que va deixar el Parlament per una acusació de frau fiscal— a més de periodistes com Nacho Martín Blanco o Andrea Mármol. Del PSC, només l'exdiputat Joan Ferran. Segons el realitzador, no han contactat amb membres de més partits perquè, tot i que intenten reflexionar sobre el pluralisme, "en aquest cas volia destacar elements que formen part d'una narrativa oculta. S'hauria d'intentar entendre com un documental de tesi que va a favor d'una idea i en aquest cas és com un article d'opinió", ha afegit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Orquín
Periodista especializado en política, trabajó en la redacción de Barcelona de EL PAÍS y, después, en diferentes proyectos de televisión -en La Sexta, TV3, La2-, y radio en SER Catalunya. Actualmente, concentrado en la comunicación institucional y política, lo que compagina con comer a tiempo completo y escribir a tiempo parcial en El Comidista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_