Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La paradoxa del petroli

Deixar sota terra una bona part de les reserves actuals de gas i petroli pot provocar grans canvis geopolítics i la reconversió de moltes economies

Fa uns 40 anys, el 1972, va causar un gran impacte la publicació de l'Informe Meadows, titulat Els límits al creixement, elaborat a petició del Club de Roma. El seu missatge més conegut es podria resumir dient: cal reduir el creixement de la població i de l'economia, ja que les reserves de petroli són limitades, s'estan esgotant i encarint, i podrien desaparèixer en unes quantes dècades. El creixement no es va aturar, però es van anar descobrint reserves noves que van evitar el col·lapse, tot i que va augmentar molt el preu i les emissions.

El 2015, la conferència de París ha deixat un altre missatge: de manera simplifica ve a dir que és necessari que una bona part de les reserves encara existents no surtin del fons dels pous i no es cremin, ja que si això passés, els efectes que tindria sobre l'escalfament del planeta i el clima podrien ser desastrosos. Aquesta és la paradoxa; hem passat de la preocupació per quedar-nos sense petroli a la voluntat de no utilitzar-ne les reserves. Sembla una paradoxa, però és un canvi molt lògic, tot i que no exempt d'alguns problemes. Intentaré explicar-los més endavant.

El petroli. Abans, no és sobrer recordar fins a quin punt el petroli, juntament amb altres combustibles fòssils (gas i carbó), ha estat i continua sent un dels elements que més ha contribuït a fer possible la nostra civilització actual, però també a condicionar-la. En totes les seves etapes, les formes de vida de la humanitat han estat limitades per la capacitat d'obtenir de l'entorn prou informació (a través dels sentits) i prou energia (per mantenir-nos vius i actius). Els aliments han estat absolutament imprescindibles, però els grans salts en la història de la civilització s'han produït quan nous coneixements ens han permès fer servir en benefici nostre l'energia obtinguda de l'entorn, sigui de forma directa (sol, vent, cursos d'aigua, marees...) sigui transformant els recursos que la contenen en potència (llenya, biomassa, carbó, petroli, gas, urani...). Només cal recordar que el consum mitjà d'energia d'un europeu actual s'apropa a les 180.000 quilocalories al dia. Comparades amb les 2.500 kcal/dia de la nostra dieta, suposa 70 vegades més!

No és, doncs, estrany que el petroli i el gas hagin estat un dels condicionants més importants, per bé i per mal, de la nostra època, i ho continuaran sent un temps. El balanç d'aquests condicionants és clarament positiu; sense combustibles fòssils la nostra vida seria totalment diferent, i crec que molt més limitada i dura. Però ha tingut un doble aspecte negatiu: els jaciments estan concentrats en algunes zones del planeta i això ha creat una enorme dependència (sobretot a Europa) enfront dels països que els tenen i les grans companyies que els exploten; d'altra banda, la combustió d'aquests recursos produeix tal quantitat de CO2 que està amenaçant l'estabilitat del clima terrestre. El pas a la utilització d'energies renovables permet solucionar tots dos problemes: el sol i el vent són gratuïts; abunden a tot arreu en una mesura o altra; i són nets, ja que no necessiten combustió.

Problemes. La transició és necessària i és bona, però s'ha de fer tenint en compte dos problemes, un de polític i un altre de financer. Deixar sota terra, i renunciar a utilitzar, una bona part de les reserves actuals de gas i de petroli pot provocar uns canvis geopolítics de gran magnitud, ja que força Estats basen la seva economia i el seu paper al món en l'exportació d'aquestes reserves. La desaparició d'aquesta possibilitat exigirà la reconversió de moltes economies i provocarà tensions polítiques a escala mundial difícils de preveure.

En el camp econòmic, suposarà una reducció molt important del valor financer actual de les reserves, tant de les que quedin permanentment inutilitzades com de les que es continuïn extraient, ja que el preu pot ser molt inferior al dels últims anys. Ens enfrontarem, doncs, a una nova reducció del valor d'actius que figuren en els balanços de grans companyies, tant petrolieres com financeres. Podem entrar en una crisi com la recent, provocada en part per la desvaloració d'actius, en aquest cas immobiliaris. Sabem el que això suposa.

Implementem els acords de París; tinguem en compte aquests dos problemes; i preparem les respostes.

Joan Majó és enginyer i exministre.