Selecciona Edició
Connecta’t

Ucraïna, Rússia i Bielorússia recorden per separat la catàstrofe de Txernòbil

Ucraïna segueix lluitant per vèncer un llegat mortal en el qual la natura s’obre pas

Txernòbil, 30 anys després de la catàstrofe. REUTERS Live

Ucraïna, Bielorússia i Rússia commemoren per separat el 30è aniversari de la catàstrofe de Txernòbil, la més greu en la història de l'explotació civil de l'energia atòmica. Els tres països eslaus afectats recorden la tragèdia del 26 d'abril del 1986, cada un pel seu compte, des de diferents coordinades polítiques i econòmiques.

A Ucraïna, on està situada Txernòbil, els treballadors de les centrals nuclears han convocat per avui dimarts una manifestació davant del Ministeri de Justícia a Kíev per protestar pel bloqueig dels comptes bancaris d'Energoatom, el principal distribuïdor d'energia elèctrica de l'Estat. Els treballadors argumenten que el bloqueig dels comptes de l'empresa, a instàncies d'un dels creditors de la companyia, impedirà el subministrament de combustible nuclear a les centrals d'Ucraïna, així com l'emmagatzematge dels residus i eventualment els sous del personal.

Txernòbil es troba en procés de tancament i desmantellament des del 2000. Per al novembre s'instal·larà l'anomenat Arc, una construcció única en el seu gènere, que protegirà el sarcòfag construït sobre el quart reactor (l'accidentat) de qualsevol possible fuga radioactiva, segons va dir el director de la central, Igor Gramotkin, al setmanari Zérkalo Nedelii. El projecte Arc, va assenyalar, té un cost de 2.500 milions d'euros i hi participen 28 països, a més del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, que és l'administrador del fons de Txernòbil. Gramotkin va explicar que el tercer reactor ja es pot considerar una instal·lació no nuclear i el segon i primer bloc tindran també aquesta categoria aquest mateix any, quan s'acabi d'eliminar el combustible radioactiu que hi ha a l'interior.

"Quan es va prendre la decisió d'aturar la central de Txernòbil, Ucraïna no estava preparada per a això ni des del punt de vista organitzatiu ni tècnic ni financer”, va puntualitzar el funcionari. Gramotkin va dir també que, l'any passat, en ocasió del 29è aniversari, el president Petró Poroixenko havia lamentat la falta de col·laboració científica i tècnica entre Rússia i Ucraïna en la central sinistrada. “La seguretat nuclear és un camp d'activitat que es troba més enllà de les relacions polítiques”, va afirmar Gramotkin.

La zona de Txernòbil, segons va explicar, es pot utilitzar com a base per a dues activitats diferents, o bé tractament de materials radioactius o bé per a instal·lacions d'energia alternativa, especialment bateries solars. Intentar aconseguir que hi hagi un prat verd en l'assentament de la central és inadequat per l'alt nivell de contaminació al voltant de la central en un perímetre de deu quilòmetres, va puntualitzar.

A Rússia, una quinzena de regions van resultar afectades pel núvol radioactiu de Txernòbil. La radiació segueix sent molt elevada en punts que el Govern rus ha exclòs de la llista de zones més afectades, segons va dir Alla Iaroxínskaia, exdiputada de la URSS i autora de nombroses obres sobre Txernòbil. Segons Iaroxínskaia, un total de 554 poblacions van ser eliminades de la llista de territoris afectats el 2015, cosa que significa que els residents van perdre les prestacions que rebien. Iaroxínskaia cita la localitat de Novozivkovo i altres zones de Briansk, una província on hi ha hagut manifestacions en contra de la decisió governamental. El 1997 els habitants de la regió es van querellar quan les autoritats van intentar rebaixar l'estatus de les regions afectades i els tribunals els van donar la raó. Ara els l'han negat, afirma Iaroxínskaia. A Moscou, el president de l'associació de Txernòbil, Andréi Gruixenkov, va manifestar que les autoritats municipals volen fer fora l'associació Txernòbil Moscou (amb 12.500 socis) dels locals que actualment ocupa gratuïtament en virtut d'un acord amb l'anterior alcalde de la capital. Una part de les prestacions de què disposaven els ciutadans russos afectats per Txernòbil es van abolir a partir del 2004.

Proporcionalment, Bielorússia va ser el país més afectat per l'accident (el 23% de la superfície del país, especialment les regions de Gómel i Maguiliov, on vivien 2 milions de persones). A la zona contaminada a data d'1 de gener vivien 1,4 milions de persones (el 12% de la població de la república), segons l'agència russa Tass. No obstant això, Bielorússia és el país que sembla més disposat a arxivar l'accident: construeix actualment la seva primera central nuclear amb tecnologia russa i projecta restablir la producció agrícola a la regió afectada per la catàstrofe, segons va dir aquest dilluns a Minsk el ministre d'Exteriors, Vladímir Makei. En opinió del ministre, “es pot plorar, patir i queixar-se, però cal intentar canviar la situació” i triar entre organitzar l'ajuda humanitària entre els afectats o “intentar recuperar aquesta terra per viure i conrear productes aptes per al consum”.

Bielorússia ha acumulat un coneixement i una informació únics en la superació de catàstrofes semblants a la de Txernòbil, segons el seu president, Aleksandr Lukaixenko.

El president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, serà l'únic líder eslau que commemori l'aniversari sobre el terreny, el dimarts a Txernòbil. A Kíev, en una exposició de documents polítics relatius al sinistre, es mostra una nota enviada pel secretari del comitè regional del partit comunista de la província de Kíev, Grigori Revenko, als seus superiors immediatament després de l'avaria. Revenko afirmava que “no hi ha perill per a la població de la ciutat [de Prípiat]”. Desenes de milers de persones van haver de ser evacuades d'aquella localitat, que es va convertir en un entorn fantasma.

MÉS INFORMACIÓ