Selecciona Edició
Connecta’t

Barça, Atlètic i Reial Madrid: un perd i dos guanyen

L’equip de Zidane i el de Simeone competeixen per una Lliga de la qual ja s’havien acomiadat i els blaugrana ho fan amb la pressió de no cedir un títol adjudicat

Luis Suárez celebra un dels seus quatre gols a l'Sporting al Camp Nou.
Luis Suárez celebra un dels seus quatre gols a l'Sporting al Camp Nou. AP

Ara que falten tres partits per acabar la Lliga, el marcador de l'última jornada i la classificació avalen el Barça com a màxim candidat a revalidar el títol, sobretot per les seves dues golejades a la Corunya (0-8) i contra l'Sporting (6-0). El joc, en canvi, no afavoreix els blaugrana, sinó que concedeix opcions de triomf a l'Atlètic i al Madrid. La sensació és que només els blaugrana poden perdre el campionat perquè ja va ser seu quan treien 9 i 12 punts als seus perseguidors, una diferència molt apreciable en la vigília del clàssic del Camp Nou. El Barça juga ara amb la pressió de no fallar mentre que l'Atlètic i el Madrid competeixen amb l'alegria de guanyar perquè van donar el títol per perdut abans que els blaugrana caiguessin contra el Madrid, la Reial Societat i el València.

Sense Cristiano i amb Benzema lesionat, el gal·lès va córrer pel camp del Rayo amb la mateixa determinació amb què li va guanyar la Copa al Barça a Mestalla

El Madrid va convertir un mal partit de Lliga a Vallecas en una remuntada digna de la millor èpica de la Copa d'Europa. Una vegada entregat a la Champions, no se li exigeix que guanyi una Lliga que va donar per impossible després del seu viacrucis pels diferents camps d'Espanya, sobretot en els duels a Andalusia, sinó que els seus aficionats es conformen amb protagonitzar episodis emotius com el de dissabte per posar nerviós el Barça. El partit va servir per retre homenatge a Bale. Sense Cristiano i amb Benzema lesionat, el gal·lès va córrer pel camp del Rayo amb la mateixa determinació amb la que li va guanyar la Copa al Barça a Mestalla. El portuguès simbolitza el domini, mentre que el gal·lès representa l'entretemps, la figura d'un equip amb diversos suplents camí de cites com la final de Milà.

El paper de Simeone

El Madrid no necessita el seu equip titular per seguir la senda de la històrica alineació blaugrana que va conquistar Berlín. També l'Atlètic porta la Lliga de forma simultània a la Copa d'Europa. No se li demana que jugui bé ni malament, sinó que competeixi amb el punt de febre que va mostrar contra el Màlaga. Els nois de Simeone han aconseguit que se'ls miri de manera indulgent, com si fossin els amics de Robin Hood, per la seva capacitat de resistència davant de dos gegants com el Barça i el Madrid. Hi ha gestos, però, que contradiuen la seva innocència, pocs com el de dissabte, quan una pilota es va posar en joc des de la banqueta per desmuntar un contraatac del Màlaga.

El principal focus a la Lliga és el que hi ha sobre el Barça, destronat a Europa precisament per l’Atlètic

Ningú demanarà, no obstant això, responsabilitats a l'Atlètic si no guanya la Lliga. El futbol admira el seu valor per no defallir davant dels poderosos i espera una resposta magnífica en la seva eliminatòria europea contra el Bayern de Guardiola. El principal focus a la Lliga és el que hi ha sobre el Barça, destronat a Europa precisament per l'Atlètic.

Els blaugrana han perdut el fil del futbol des que van ser derrotats pels blanc-i-vermells a la Champions i pel Madrid a la Lliga. Sovint se'ls veu aclaparats, com si estiguessin en fora de joc des que es van quedar sense la Copa d'Europa, igual que el Madrid quan va caure de la Copa per Txérixev. Malgrat marcar sis gols, als blaugrana els va costar tirar endavant el partit contra l'Sporting. Els elogis per a Suárez i Messi van contrastar amb les crítiques a Neymar. També s'han succeït les crítiques a l'àrbitre Clos Gómez, castigador amb els asturians i complaent amb els blaugrana, que compten amb la xifra rècord de 19 penals a la Lliga. Els triomfs barcelonistes es posen sota sospita des que va fer fortuna el discurs de Mourinho.

Víctima del triplet a l'inici i avui hipotecat pel doblet, al Barça no li queda més remei que guanyar la Lliga. No sembla un objectiu de mèrit, sinó una qüestió d'honor, circumstància que explicaria la seva dificultat per jugar com solia fer-ho. No l'ajuda la seva grandiloqüència ni la insistència dels seus rivals a estroncar-li els seus triomfs, de manera que necessita recuperar la normalitat i vèncer el Betis, l'Espanyol i el Granada per revalidar el títol amb l'equip que va guanyar la Champions.