Selecciona Edició
Connecta’t

El llegat de Lorca no podrà sortir d’Espanya

La Comunitat de Madrid declararà bé d’interès cultural l’arxiu del poeta davant del risc que es pugui vendre per saldar els deutes de la fundació que porta el seu nom

El poeta Federico García Lorca, a la Universitat de Columbia, el 1929.
El poeta Federico García Lorca, a la Universitat de Columbia, el 1929.

El llegat de Federico García Lorca es quedarà íntegrament a Espanya. A Madrid o a Granada, però a Espanya. L'amenaça que es pogués vendre o dividir per afrontar els deutes —uns 10 milions d'euros, segons el Ministeri de Cultura— de la fundació que el gestiona, han empès el Govern espanyol en funcions i la Comunitat de Madrid a actuar. En una setmana, la Secretaria d'Estat de Cultura, que dirigeix José María Lassalle, i l'equip de Cristina Cifuentes, presidenta de Madrid, han decidit declarar-lo bé d'interès cultural (BIC). L'anunci d'aquesta mesura arribarà en els propers dies i el farà la mateixa Cifuentes.

Es tracta d'una decisió dràstica, que ha estat comunicada, abans de fer-se pública, tant a la família com als membres del patronat. És un altre episodi dramàtic d'una història que va arrencar el juny del 2015, quan Laura García Lorca, neboda del poeta i responsable de la fundació, va denunciar el seu gestor, Juan Tomás Martín, per apropiació indeguda i falsedat documental davant dels jutjats de la plaça de Castella de Madrid.

La inauguració del Centre García Lorca, construït a Granada per, entre altres coses, albergar el llegat, que es guardava (i es guarda) a la Residencia de Estudiantes de Madrid, estava prevista per al 5 de juny. Però la memòria del poeta assassinat el 1936 no es va poder celebrar tal com es mereix. L'empresa constructora Ferrovial va reclamar un deute de tres milions per les obres al consorci responsable, integrat pel ministeri, la Junta d'Andalusia, l'Ajuntament i la Diputació de Granada, a més de la fundació. Després, va arribar una cascada d'impagaments i comptes sense abonar, a més de la reclamació d'explicacions sobre un generós fons de quatre milions que el Govern de Noruega havia lliurat al projecte. Dels 27 milions que el gestor va manejar al llarg dels anys, 4,4 milions encara romanen desapareguts, segons càlculs del consell rector del consorci.

Des que va esclatar el problema, s'han succeït intenses negociacions entre els patrons de la fundació i els governs, empreses i institucions implicats per solucionar “de bona fe” –assenyalen des de Cultura– la situació. Insinuacions formulades per alguns dels implicats sobre la possibilitat de vendre part del llegat per fer front als pagaments han obligat a la decisió de tots dos governs de bloquejar-lo immediatament.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha pres la iniciativa, però, segons dicta la llei, l'execució de la mesura correspon a les comunitats autònomes on el llegat queda dipositat. També se n'ha informat a la Junta d'Andalusia, ja que, segons tots els indicis, Granada serà la destinació final del conjunt.

“Federico García Lorca, Buñuel, Dalí i Picasso són noms fonamentals de la cultura espanyola del segle XX. No podem permetre que la seva herència se'ns escapi ni, molt menys, posar-la en risc”, assegura Lassalle. El mateix afirmen des de la Comunitat de Madrid. Anunciada Fernández de Córdova, responsable de l'Oficina de Cultura i Turisme, assegura que en els últims dies s'ha dut a terme un rigorós inventari del fons. Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb la família del poeta, però no ha obtingut resposta.

La Fundació García Lorca es va constituir el 1982 i des del 1986 està situada a la Residencia de Estudiantes. La presidenta Cifuentes assegura que amb la declaració de l'arxiu com a bé d'interès cultural "aquest passa del nivell bàsic de protecció que tenen actualment els documents [Cens de Patrimoni Documental] al màxim nivell de protecció".

A les caixes hi ha 46 dibuixos originals del poeta, 2.343 quartilles manuscrites amb prosa, teatre i poesia, un important fons fotogràfic amb més de 900 imatges catalogades, material musical que inclou partitures autògrafes de García Lorca i més de 300 col·leccionades per ell.

La biblioteca personal del poeta també forma part del llegat: té una important col·lecció de revistes literàries de l'època, uns 125 llibres dedicats a ell pels seus autors, un fons de 4.624 llibres catalogats i més de 500 per registrar; la correspondència de l'autor, amb 176 cartes adreçades a la família i els amics, i més de 2.000 pàgines de missives destinades a ell. També disposa d'exemplars de totes les edicions de les obres de García Lorca en castellà i traduïdes a diverses llengües.

Pel que fa a les obres d'art que tenia, va reunir peces de Salvador Dalí, Ramón Gaya, Ismael de la Serna, Rafael Barradas, Manuel Ángeles Ortiz, José Caballero i Benjamín Palencia, entre d'altres. Així mateix, l'arxiu disposa d'una col·lecció de milers de retalls de premsa espanyola i estrangera recollits i catalogats de manera sistemàtica des del 1986, així com un important conjunt de llibres i articles crítics sobre la vida i l'obra del poeta. En total, més de 19.000 documents.