_
_
_
_
_

“El PSC ha de tornar a l’espai que va deixar perquè no l’ocupi Podem”

La vice-primera secretària del PSC aposta per fer tàndem amb Iceta per liderar el partit

Núria Parlon, durant l'entrevista
Núria Parlon, durant l'entrevistaMassimiliano Minocri

Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet, 1975) és vice-primera secretària del PSC, alcaldessa d'aquella ciutat des del 2009 i una de les veus més crítiques amb el lideratge de Miquel Iceta.

Pregunta. Què ha de canviar al PSC?

Resposta. El PSC ve d’un procés molt complicat en què part dels companys va marxar, la dimissió de Pere Navarro i a dia d’avui les ferides s’han cicatritzat. Iceta ha aconseguit donar calma i estabilitzar el partit però ens hem de replantejar un model diferent de PSC, adaptat a com es mou la societat del segle XXI. Ara tenim un PSC amb dificultats per connectar amb una part de la ciutadania que no ens veuen com un partit atractiu.

P. Aquest canvi es pot fer amb Miquel Iceta?

R. Depèn de com ens organitzem en el proper congrés. No es qüestió de posar cares més noves, ni fer una operació de maquillatge, sinó quin és el paper que el PSC ha de jugar en la Catalunya del futur. Ara hi ha un espai que el PSC no ocupa i que és el nostre espai natural. Si no som capaços de canviar les maneres de fer, tindrem un espai ocupat per les noves forces polítiques, com En Comú Podem o fins i tot Ciutadans. Hem de seguir donar una batalla molt important en les qüestions socials.

P. I la qüestió territorial?

R. Hem de defensar una certa independència del PSOE, que en cap moment entri en contradicció, però que ens ha de permetre respirar amb més comoditat a Catalunya i que no se’ns vegi supeditats a ells. Hem d’agafar una mica d’aire perquè, sense defugir de la necessària reforma de la Constitució, en cas que es produeixi la votació i hi hagi un suport majoritari es pugui fer una consulta a Catalunya sense esquinçar-nos les vestidures. El que em preocupa és que estem fent d’un instrument polític com el referèndum una raó política.

"S'ha de poder fer una consulta sense esquinçar-nos les vestidures"

P. És del que es parla des de fa més de tres anys a Catalunya.

R. Sí, i el que no es pot fer, a més, és posar terminis per resoldre. Dir que Catalunya es desconnectarà d’Espanya en 18 mesos és dir una mentida tan gran que no s’hauria de permetre. Com no és real dir que es farà una reforma meravellosa de la Constitució per reconèixer el finançament de Catalunya, amb una majoria que encara té el PP. Estan parlant de reformar la Constitució i no han estat capaços ni de posar-se d’acord en un programa per fer fora a Rajoy.

P. Demana un gir a l’esquerra?

R. El PSC fa molt de temps que fa polítiques d’esquerres, sobre tot els ajuntaments. Hem estat els primers en sancionar les entitats financeres abans que s’aprovés la llei, quan els pisos estaven buits i no complien aquesta funció social. Però és veritat que el Govern socialista d’Espanya va prendre unes decisions que entraven en contradicció amb el decàleg que la gent aspira que tingui una força d’esquerres. I encara sentim retrets per la reforma de l’article 135 de la Constitució perquè erosiona el nostre discurs. Com a socialistes no podem deixar de banda el discurs que hem de fer en clau europea, perquè bona part de la legislació que ens afecta bé d’Europa. És inadmissible, per exemple, que s’estigui debatent en secret el TTIP.

P. Martin Schulz és el líder dels socialistes europeus, és un dels seus, i està alineat amb la majoria de polítiques conservadores, començat per l’expulsió dels refugiats sirians.

R. Bé, això que és un dels meus és una manera de classificar i simplificar. Aquest senyor representa els socialdemòcrates però representa molt poc el que hauria de ser el projecte socialdemòcrata. La vulneració del dret d’asil que s’està fent és inadmissible.

P. El seu nom surt en totes les travesses quan es parlar de liderar el PSC, de la candidatura a la Generalitat

R. Jo no descarto tenir un paper actiu en el procés congressual que es clourà a l’octubre.

P. Això vol dir que es presentarà a la primera secretària?

"No tinc decidit si em presentaré a la primera secretària. He de parlar primer amb Miquel Iceta"

R. No ho tinc decidit, hi ha temps fins a l’estiu, abans que es convoqui el congrés. Vull parlar tranquil·lament amb el Miquel Iceta primer, perquè crec que el partit podria funcionar amb una lògica de bicefàlia.

P. Vol dir vostè candidata a la Generalitat i ell primer secretari?

R. O al revés. Això s’hauria de veure. El que no pot ser és un congrés de maquillatge i que no remogui les arrels del partit.

P. Com es fa això?

R. Amb una nova estructura, obrim el partit al debat dels moviments socials, el feminisme o del model de l’Estat del benestar. Hem de fer bullir l’olla en clau territorial i sectorial, incorporant a nova gent. Això és un projecte que no es pot aconseguir en un any o en dos però en quatre, sis o vuit anys i si fem aquesta feina podem tenir un partit per recuperar aquest espai orfe del que seria la diàspora socialista.

P. A vostè se l’esperava al juny del 2014 en un consell nacional per ser la substituta de Pere Navarro i va deixar plantats els seus companys. Creu que ja va passar el seu moment?

"Quan va dimitir Navarro no era el meu moment., era un procés de dol amb les ferides obertes"

R. No, aquell no era un bon moment. Era un procés traumàtic i estàvem a les portes de les eleccions municipals. Vam tenir reunions dures i vaig pensar que m’hagués cremat en dos dies,. Era un procés de dol amb les ferides obertes, una situació molt complicada d’entomar amb la gent que havia marxat. Vaig fer en fer un pas enrere deixant una persona respectada i valorada per tots els sectors, inclosos els mitjans de comunicació, com era el Miquel Iceta.

P. D’això no se’n pot dir oportunisme? O sigui, primer que es cremi el Miquel Iceta i desprès arriba vostè per liderar el partit quan ja ha passat la tempesta.

R. Jo vaig viure un moment molt terrible a Santa Coloma amb el que va passar amb el cas Pretòria i allà vaig demostrar que estava a l’alçada. El que no podia fer a uns mesos de les eleccions municipals era liderar un projecte com el del PSC que necessitava el 100% de la dedicació i oblidar l’alcaldia. Si ho hagués fet estic segura que ara no tindríem majoria absoluta.

P. Perquè no va acceptar l'oferiment que li va fer Pedro Sánchez davant de Miquel Iceta el juliol del 2015 per ser la candidata del PSC a la Generalitat?

R. El que plantejava Pedro Sánchez era fer una renovació perquè les enquestes ens donàvem un resultat molt dolent. Iceta havia presentat el seu programa per les primàries aquell mateix dia i el que no tenia cap sentit és que es pogués visualitzar que el PSOE podia imposar al PSC una candidata a contra rellotge. Jo acabava de guanyar les eleccions per majoria absoluta i tenia molta feina per endavant.

"Vaig rebutjar l'oferta de Pedro Sánchez a la Generalitat perquè no es visualitzés que el PSOE podia imposar una candidata"

P. A Santa Coloma va guanyar el no en la consulta a la militància sobre el pacte PSOE-Ciutadans. Què va votar vostè?

R. Jo també vaig votar que no i cada dia tinc més clar que aquest acord ha estat un llastre molt important per la capacitat de decisió de Sánchez. Rivera no ha estat lleial. Si jo fos el secretària general del PSOE hauria trencat aquest pacte un cop no es va arribar a un acord per la investidura i poder tenir les mans lliures i negociat amb més facilitat amb la resta de forces. Un senyor que tenia 40 diputats ha ocupat un espai de centralitat que no ens ha beneficiat perquè Ciutadans aposta per una gran coalició amb el PP i jo penso que hem de mirar a l’esquerra i amb Podemos. Però a Pedro Sánchez se li ha de reconèixer l’esforç que ha fet per tenir un govern per Espanya i que els altres només s’han dedicat a dinamitar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_