Selecciona Edició
Connecta’t

Els immigrants europeus guanyen pes a Barcelona

La capital catalana ha perdut 50.000 llatins i africans en una dècada i ha guanyat 34.500 europeus i 18.500 asiàtics

Diversos ciutadans caminen pel Raval.
Diversos ciutadans caminen pel Raval.

Barcelona té pràcticament la mateixa població immigrant que fa una dècada: són 262.000 estrangers, el 16,3% de la població. La xifra d'estrangers va tocar sostre el 2009, quan va fregar les 295.000 persones (18%). Des de llavors, en nombres absoluts, ha disminuït cada any.

Però la composició dels barcelonins de nacionalitat estrangera ha canviat molt durant l'última dècada. La ciutat ha perdut 48.000 veïns de països de l’Amèrica Llatina i 2.800 d'Àfrica. En canvi, ha guanyat 34.500 europeus i 18.500 asiàtics, segons l'últim informe sobre la població estrangera del Departament d’Estadística de l'Ajuntament.

L'informe considera estrangers les persones de nacionalitat estrangera (independentment d'on hagin nascut). I una de les puntualitzacions importants que cal fer a aquestes xifres és que la caiguda de llatinoamericans o africans pot correspondre tant a persones que han marxat de Barcelona com a immigrants que durant la seva estada a la ciutat han aconseguit la nacionalitat espanyola. Un segon interrogant és que en observar els col·lectius que han marxat, no han necessàriament d’haver tornat als seus països: també poden haver-se traslladat a una altra ciutat veïna o saltar a un altre país europeu.

"Són xifres que mostren dinàmiques molt complexes i que ens porten, més que a parlar d'immigració a Barcelona, a parlar de Barcelona com a espai de mobilitat", afirma el director del Grup d'Investigació Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM), de la Universitat Pompeu Fabra, Ricard Zapata. "La ciutat es configura com un espai dinàmic de perfil cosmopolita", afegeix. El percentatge de població estrangera de Barcelona, puntualitza, és semblant al de les grans metròpolis.

Per exemple, entre els immigrants europeus hi ha perfils diferents: "No és el mateix un professional portuguès, que un romanès, que un estudiant francès o un jubilat alemany, perquè probablement les raons que els porten a emigrar no són les mateixes". Un pot venir per treballar o per l'atractiu de la ciutat, un altre a estudiar i l'altre per la falta d'oportunitats al seu país o buscant mobilitat social. I passa el mateix amb les sortides: "La crisi ha expulsat, en el sentit clàssic, molts immigrants, però no és l'única raó". Zapata alerta que la mobilitat "planteja molts reptes als sistemes públics: educació, sanitat, coordinació de polítiques a nivell europeu...".

Entre els europeus de països dels 28 que han arribat en més nombre l'última dècada figuren, amb xifres superiors a 1.500 persones, els italians (11.260 persones, en part argentins amb doble nacionalitat), francesos (4.200, alguns poden ser marroquins o algerians també amb doble nacionalitat), anglesos, romanesos o alemanys. De l'antiga Iugoslàvia o exrepúbliques soviètiques han arribat gairebé 5.000 persones. En alguns casos són nacionalitats de les quals ja hi havia veïns a Barcelona però que augmenten a causa de conflictes bèl·lics, com Ucraïna, Armènia o Geòrgia.

Respecte als asiàtics, el gruix del saldo positiu, 16.000 persones, procedeixen d'Àsia Central: Bangladesh, l’Índia, el Pakistan o la Xina. En aquest sentit, el subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, Andreu Domingo, observa que en bona part el creixement de població asiàtica és a causa del reagrupament de famílies pakistaneses, xineses, filipines o índies.

Domingo també destaca que, si s'atén les piràmides de població de l'estudi, reflecteixen que hi ha col·lectius d'estrangers "molt masculinitzats, com els que procedeixen de l'Àfrica Subsahariana, o molt feminitzats, cas de l'Amèrica Central. Unes piràmides que reflecteixen [en cada col·lectiu] qui és el pioner de les migracions". També mostren l'antiguitat de cada nacionalitat: per exemple, nombrosos italians que van arribar entre sis i 15 anys enrere, o pakistanesos que fa entre un i cinc anys que són a la ciutat. En canvi, el gruix dels francesos fa molts anys que són aquí.

Respecte a les persones que ja no viuen a Barcelona, la xifra més espectacular correspon als estrangers de països de l'Amèrica del Sud, que cauen gairebé a la meitat entre 2006 i 2015, de 108.000 a 59.000 persones, amb baixes sobretot entre colombians, equatorians i peruans.

D'on són els immigrants que viuen al teu barri?

L’estudi sobre la població estrangera a Barcelona de l'Ajuntament també explica on es concentren els immigrants a la ciutat. I permet observar que els districtes on viu un percentatge més alt de població són Ciutat Vella en el seu conjunt, el barri del Poble-sec (Sants Montjuïc), Ciutat Meridiana i Vallbona (Nou Barris) i alguns barris de Sant Martí. En canvi, si es baixa per orígens, s'observa clarament com hi ha col·lectius d'estrangers que es concentren més en uns districtes que uns altres. Per exemple, els que procedeixen dels països de la Unió Europea viuen sobretot a l'Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí. En canvi, els asiàtics, a Ciutat Vella i Sants- Montjuïc; mentre que els del sud-est asiàtics, es concentren, en un 50%, a Ciutat Vella.