Selecciona Edició
Connecta’t

El vídeo porno del Macba reobre el debat de la provocació de l’art

El museu advertirà el públic del contingut sexual de l’obra

Una de les obres d'Andrea Fraser que es pot veure a l'exposició del Macba.
Una de les obres d'Andrea Fraser que es pot veure a l'exposició del Macba.

Un any després d'enfrontar-se a una polèmica que va causar la pitjor crisi de la seva història per una obra pornogràfica, el Macba inaugura una exposició d'Andrea Fraser, que inclou el vídeo d'una performance durant la qual l'artista manté sexe explícit amb un col·leccionista durant 60 minuts. L'obra, una metàfora de les relacions de poder que s'estableixen en el món de l'art, s'insereix en una trajectòria llarga i rigorosa que qüestiona les institucions i els seus mecanismes.

“El sexe està a l'abast de qualsevol, així que és interessant utilitzar-lo per qüestionar el sistema de l'art i els seus agents. L'obra de Fraser és una bona metàfora de les relacions de poder i em sembla valent que s'exhibeixi en una institució qüestionada com ho ha estat el Macba. A més, no és una obra aïllada, sinó que forma part d'una pràctica i un conjunt de treballs que t'empeny a la reflexió”, indica Frederic Montornès, que va comissariar la primera mostra del Macba després de la caiguda de l'anterior cúpula directiva. “Tota obra és vàlida si genera un debat públic i polític i en aquest cas posa de manifest que el problema no és el sexe, que ja no és censurable en cap àmbit, sinó el poder”, afirma l'artista Nora Ancarola, membre de la Plataforma d'Artistes de Catalunya, que s'ha creat recentment i ha pres el relleu de l'antiga associació d'artistes.

Tots coincideixen que el sexe en totes les seves manifestacions està més que present en la vida quotidiana, així que resultaria almenys estrany que s'exclogués de les institucions artístiques. “No hi ha imatges obscenes en si mateixes, fora d'un context polític que les dota de significat. Històricament l'art ha construït un espai d'excepció, en el qual se suspenen les normes legals o polítiques. L'art ens ensenya a mirar d'una altra manera. El museu ha estat des de finals del segle XVIII un espai de regulació i normalització de la mirada. Per aquest motiu la imatge considerada pornogràfica no hi ha entrat o ho ha fet només quan representava la mirada colonial, masculina heterosexual dominant”, afirma el teòric del postporno Paul B. Preciado, que va comissariar amb Valentín Roma l'exposició que va provocar que els destituïssin com a caps d'exposicions i activitats respectivament. “El museu segueix posant els seus límits: hi ha cossos la sobirania política dels quals exigeix que quedin fora de certa representació. Podem veure una penetració vaginal, però no una escultura que s'assembla a un exrei en una postura sexual”, afegeix Preciado, que ara és a Atenes treballant per a la propera Documenta, mentre que Valentín Roma ha estat nomenat director de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

“Em pregunto si el Macba un any després ha après que l'art contemporani ha de superar els límits del que és habitual. Ara mostra la peça de Fraser complint amb aquest dictat. Però podria mostrar avui una peça en contra de la monarquia espanyola? Em temo que segueix sent impossible”, opina el docent i crític Joan Minguet.

L'exposició d'Andrea Fraser, L'1% c’est moi, en referència a la cèlebre frase L’état c’est moi, va ser programada per l'anterior director Bartomeu Marí, actualment al capdavant del Museu de Seül. “Qualsevol obra requereix una mediació i tot comissari sap que hi ha temes que en determinades institucions no pots tocar. El problema no és el porno, disponible amb un clic per a qualsevol nen o adult, sinó determinats símbols de poder en situacions sexuals. En aquest cas el sexe serveix precisament per destapar els mecanismes que hi ha al darrere de les institucions”, afirma Juan Canela, comissari de l'Espai 13 de la Fundació Miró.

Asèptic i fred

Canela, com els altres, no considera que l'obra mereixi un muntatge especial o a banda, però sí algun tipus d'avís. “Posarem un rètol avisant que el contingut d'algunes obres podria ofendre la sensibilitat”, assegura Hiuwai Chu, comissària de la mostra juntament amb Cuauhtémoc Medina. L'artista Eulàlia Valldosera també està d'acord que s'ha d'avisar i explicar el perquè de la peça. “El porno és fruit d'una mirada des de la masculinitat. Molts artistes, homes i dones, aborden els temes sexuals amb la mateixa violència que utilitza la societat. No es considera el potencial sagrat del sexe, ni que sigui amb l'ascetisme una de les dues formes d'aconseguir la il·luminació. Se sol agafar el costat fosc, i es violenta així la seva naturalesa. El que és obscè és que l'excés de plàstic que envolta els nadons estigui trastornant el seu equilibri hormonal i neural”, indica Valldosera. “La funció de la pornografia és excitar, en canvi, el vídeo de Fraser és asèptic i fred, gens excitant. La seva funció és cridar l'atenció sobre el sistema econòmic de l'art i, per tant, no és pornografia”, conclou l'artista Dora García.

MÉS INFORMACIÓ