Selecciona Edició
Connecta’t

Generalitat i ajuntaments reclamen a l’Estat 65 milions més per al transport

Demanen que pugi de 20 a 30 euros l’aportació per càpita després de retallar un 33% la injecció de recursos en sis anys

El metro de Barcelona aquest dimecres a les 7.00 del matí. Veure fotogaleria
El metro de Barcelona aquest dimecres a les 7.00 del matí.

L’Estat ha reduït un 33% la aportacions al transport públic metropolità de Barcelona en els últims cinc anys. Fa dues setmanes el Consell de Ministres va aprovar destinar-hi 99 milions d’euros el 2016 i el 2017. La Generalitat, l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntament de Barcelona han fet aquest dijous front comú per reclamar al Govern central que augmenti aquests recursos. Argumenten que mentre que ells han fet més esforços en plena crisi, impulsant més oferta i més bonificacions per als usuaris, els recursos estatals s’han contret i s’han quedat en mínims històrics.

El conseller de Territori, Josep Rull, ha denunciat que l’Estat “ha anat abandonant les seves obligacions amb el sistema” i ha afirmat que el front comú català reclamarà al Ministeri d’Hisenda que canviï els paràmetres que utilitza per fer l’assignació de recursos. Demanen, per exemple, que s’hi incloguin cinc comarques (Bages, Osona, Anoia, Berguedà i Ripollès) que l’Estat no comptabilitza per fer el repartiment, tot i que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) les té integrades en el sistema d’integració tarifària. I, sobretot, reclama que Hisenda destini 30 euros per cada habitant i no 20 euros, com passa actualment. En definitiva, que demanen 65 milions d’euros més i així recuperar l’esforç que feia l’Estat el 2010, quan hi posava 150 milions d’euros.

El problema de la petició catalana és que Hisenda reparteix els ingressos amb el mateix criteri a Barcelona, Madrid (on fa servir la població de tota la comunitat autònoma) i Canàries. És per aquest motiu que el vicepresident de l’AMB, Antoni Poveda, ha reconegut que seria bo fer front comú amb altres comunitats pel mateix objectiu, alhora que ha defensat la redacció d’una llei estatal de finançament del transport públic, tal com passa a la restat d’estats de la Unió Europea.

Rull ha defensat que els usuaris no paguin més del 50% del cost del transport públic i per això ha reclamat més recursos públics estatals, atès que les institucions catalanes han incrementat les aportacions. Actualment els passatgers assumeixen el 45,7% del cost total, entre altres coses pels 36 milions que es destinen a bonificacions.

Segons les dades que ha aportat el conseller, la Generalitat aportava 279 milions al transport el 2010 i aquest 2016 hi destinarà 349 milions. L’Ajuntament de la capital catalana ha passat de 73 milions a 129 milions. I l’AMB hi aportava 80 milions i ara n’hi dedica 108. Si es té en compte l’aportació de l’Estat, el conjunt del sistema tindrà aportacions públiques per un import de 685 milions d’euros. La xifra ha crescut un 17%, però, en canvi, el Govern central només n’aporta el 16%. El 2010 el seu pes era del 26%. Gairebé la meitat.