_
_
_
_
_

La Generalitat va inflar contractes per beneficiar alts càrrecs sanitaris

El principal acusat en el 'cas Innova', Josep Prat, comença a col•laborar amb la justícia

Oriol Güell
Josep Prat, expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS).
Josep Prat, expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS).Josep Lluís Sellart

Josep Prat, el principal acusat del cas Innova —la macroinvestigació contra la corrupció a la sanitat catalana, amb gairebé un centenar d'imputats— ha començat a col·laborar amb la justícia, en un pas que obre un escenari de conseqüències imprevisibles per al futur de les investigacions. Prat ha estat un dels homes forts de la sanitat catalana durant més de dues dècades, temps en què ha ocupat càrrecs de gran importància en administracions tant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) com del Partit dels Socialistes (PSC).

Així ho mostra el canvi d'actitud de Prat en la declaració que va fer davant de la Guàrdia Civil el 10 de març passat i que aquest dijous ha estat comunicada a les parts del procés. En aquesta, Prat explica com l'exconsellera de Salut, Marina Geli —llavors al PSC, avui a Junts pel Sí— li va ordenar endollar a Innova —empresa pública de l'Ajuntament de Reus— dos alts càrrecs del Departament de Salut, Carles Manté i Jorge Batesteza. Prat detalla com aquestes contractacions eren favors polítics, ja que Innova no en requeria els serveis, i com es van inflar contractes públics per desviar els diners necessaris per pagar-ne les retribucions. Manté, exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), va cobrar gairebé un milió d'euros entre el 2007 i el 2011 per treballs de consultoria que majoritàriament no va dur a terme.

Marina Geli ha sortit al pas d'aquestes declaracions, que ha qualificat de "rotundament falses". "Nosaltres no vam pagar mai des de Salut les retribucions de Manté ni de Batesteza després de la seva sortida del CatSalut". Les revelacions també esquitxen l'actual número 2 del Departament de Salut de la Generalitat, David Elvira, que en el moment dels fets era, entre altres càrrecs, cap de gabinet d'Informació i Estratègia de Geli. Elvira, nomenat director del CatSalut per l'actual conseller, Toni Comín, ha assegurat aquest dijous que no tenia coneixement d'aquests fets ja que gestionar aquests temes "estava fora" de les seves competències.

Tot i que en les seves primeres declaracions Prat ja havia indicat que com a director d'Innova va contractar Manté seguint instruccions de Geli —en unes paraules que vistes amb el pas del temps sonen a un avís—, en la seva recent declaració dóna tots els detalls de com es van forjar els contractes de Manté i Batesteza. Prat detalla com a començaments del 2007 va rebre "instruccions" de Geli i de l'aleshores alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (també imputat en la causa), "perquè es donés una retribució a Manté". Això va passar en "diverses reunions" en les quals "se li ordena que Carles Manté ha de ser contractat a Innova amb uns emoluments equivalents als que cobrava com a director del CatSalut, més la part de la Seguretat Social".

Prat, segons la seva declaració, "va exigir que tot l'anterior no suposés una pèrdua econòmica" per a Innova, per la qual cosa el Departament va dissenyar una estratègia per fer arribar els diners a l'empresa pública de Reus perquè aquesta pagués Manté. L'operativa passava, en primer lloc, per fer "una ampliació de contracte entre el CatSalut i l'Hospital Sant Joan de Reus", centre finançat per la Generalitat i gestionat per Innova. El segon pas era que l'hospital desviés els diners a Innova, que tancava el circuit dels diners pagant Manté, que ja cobrava un sou públic des d'un altre hospital de la Generalitat.

En la declaració, Prat deixa clar que aquesta operativa era coneguda per bona part dels alts càrrecs del CatSalut i d'Innova, malgrat que Lluís Miquel Pérez la va ocultar als consells d'administració de les empreses públiques de Reus. Prat també deixa clar davant de la Guàrdia Civil que "no era necessari contractar Manté, va ser una decisió política".

L'exdirector d'Innova també detalla en la declaració la contractació de l'exgerent d'Infraestructures del CatSalut, Jorge Batesteza, pràcticament idèntica a la de Manté. Les remuneracions percebudes per aquest últim des d'Innova entre el 2007 i el 2011 ascendeixen a 838.000 euros (amb IVA), 13.000 euros mensuals, i les de Batesteza a 387.000 euros.

El canvi d'actitud de Prat es produeix després que l'avenç de les investigacions del cas Innova, que ja acumula més d'una desena de peces separades, l'hagi deixat en una situació molt compromesa judicialment. Imputat en mitja dotzena d'aquestes peces, Prat està acusat pels delictes d'estafa, malversació, blanqueig, falsificació documental i suborn, entre d'altres.

La trajectòria de Prat en les últimes dues dècades l'havia convertit en un dels homes més respectats i temuts de la sanitat catalana. Entre el 1998 i el 2003 va ser director del CatSalut, organisme responsable de tota la xarxa pública catalana, sota els consellers Eduard Rius i Xavier Pomés (CiU). Posteriorment, a partir del 2004, va passar a ser el director d'Innova sota el mandat de l'alcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez. El 2011, després de la tornada de CiU a la Generalitat, Prat va ser nomenat pel conseller Boi Ruiz president de l'Institut Català de la Salut —ICS, que gestiona vuit grans hospitals públics i més de 300 centres de salut—. L'expresident català, Artur Mas, també el va incorporar al Consell Assessor sobre la Sanitat després de ser nomenat president de la Generalitat.

El principi del final del poder de Prat a la sanitat catalana el va marcar l'arribada el 2011 de David Vidal com a regidor per la CUP a l'Ajuntament de Reus. Aquesta formació va denunciar el cúmul de càrrecs del director d'Innova, que compaginava amb la presidència de l'ICS i la vicepresidència del grup hospitalari privat USP. EL PAÍS va destapar posteriorment, el juny del 2012, el contracte de Manté a Innova, que la CUP i altres forces locals van portar al jutjat i la fiscalia. Això va ser el que va donar lloc a l'inici de les investigacions del que ha acabat sent el macrocas Innova.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_