_
_
_
_
_

Guerra de classes a les runes

La classe liberal ha assumit que l’economia i el mercat són els que han de regir el comportament polític i econòmic

Carles Geli
El Quixot vist per Isamat en una il·lustració a tinta (2016).
El Quixot vist per Isamat en una il·lustració a tinta (2016).

Potser no és casual que l’autor d’un dels llibres més punyents sobre l’anàlisi de la situació socioeconòmica actual, La muerte de la clase liberal, de Chris Hedges, hagi estat corresponsal de guerra. I ara se’n viu una. I un dels primers culpables és, per aquest premi Pulitzer, la tan admirada classe liberal, que ha assumit que l’economia i el mercat són els que han de regir el comportament polític i econòmic, i ja no els éssers humans. També s’ha tret de sobre les seves millors veus, les més crítiques i centrades, perquè, creu Hedges, ja no cal justificar res ni rebatre res, perdut ja l’Estat, segrestat per les grans corporacions.

També el col·laborador de The Occupied Wall Street Journal fa corresponsable la classe liberal de la caiguda de la classe mitjana, ben atemorida per no voler acabar, com li està passant, essent part dels exclosos dels nous temps. Així ho diu Slavoj Zizek al duríssim La nueva lucha de clases. “Fer el bé potser no és fer el que cal”, assegura, provocador, tot proposant, d’entrada, trencar tabús de l’esquerra, especialment amb els fonamentalistes musulmans: “Com més tolerants ens mostrem cap al seu mode de vida, més culpables ens faran sentir per no practicar la suficient tolerància”, escriu. Per això proposa normes que marquin uns mínims de convivència, “sense por que siguin eurocèntriques”. I, en una passa més, qualifica sense embuts el capitalisme global de “nou esclavatge”, context en el qual urgeix recuperar la lluita de classes i, com sigui, aconseguir la suspensió d’aquest poder econòmic que s’ha batejat hipòcritament com “autoregulable”.

La por de la classe mitjana a caure en l’abisme que deia Zizek la corrobora, amb més preocupació sociològica, Zygmunt Bauman, tot parlant amb el director de La Reppublica, Ezio Mauro, a Babel. “A la nostra societat, avui, cadascú va a la seva, i els pobres, al diable”; però avisa que “els abandonats i exclosos no generen solidaritat”, ben al contrari: una competició ferotge i implacable entre la gent per no caure-hi o per sortir-ne. Són moments, diu el pare de Temps líquids, de ciutadans despistats en una autèntica Babel, un interregne caòtic on s’han “deformat i buidat” tots els pilars: l’Estat del benestar, els governs i les universitats... A Carlo Bordoni (a Estado de crisis) li diu clarament que la impotència dels governs suscita en els ciutadans, a més, cinisme i desconfiança.

Va avisar de tot plegat ja el 2010 una llarguíssima intervenció al Senat del nord-americà Bernie Sanders, que es reprodueix a Discurso. La paraula maleïda no és tant globalització com “financiarització”. I enumera les armes dels qui ho han fet possible, entre els quals, com Hedges, no s’està de culpar Obama i la seva aliança amb els republicans: ampliació de les exempcions fiscals als més rics, deixar en un 15% les taxes impositives sobre guanys i dividends, una xifra molt per sota del que han de pagar en impostos bombers, professors o infermeres...

Segurament, una política així és violenta, però un dels millors i més interessants pensadors actuals, el coreà establert a Alemanya Byung-Chul Han, té una teoria molt més inquietant, que exposa a Topología de la violencia: el sistema aplica, avui, una violència invisible; la violència del segle XXI és “neuronal i immanent al mateix sistema”. Diu el creador del concepte de la “societat del cansament” que s’ha aconseguit que sigui el mateix individu qui assumeixi aquesta pressió del sistema, un fet que es tradueix en depressió, hiperactivitat i la famosa síndrome del desgast ocupacional: la depressió en la societat del rendiment.

En aquest context, hi ha poc marge per trobar solucions. A Postcapitalismo, el periodista britànic Paul Mason, davant el que considera “inevitable feudalisme tecnològic que multiplicarà les desigualtats” i la manifesta incompetència econòmica i social del neoliberalisme, planteja una renda bàsica universal, un major control de les obligacions fiscals de les grans corporacions i el retorn a models de cooperativisme davant l’Estat-empresa.

Són paraules i conceptes no massa allunyats dels que, a La paradoja democrática, planteja Chantal Mouffe, les propostes de la qual, a partir de la democràcia populista, poden avui resseguir-se diàfanament al programa de Podem.

Una situació així demanda gent que pugui fer de portaveu, de forma i de fons, dels malestars latents. Una primera contestació l’ha fet la gent d’Anonymous, xarxa mundial de hackers infranquejable per a tothom menys per a l’antropòloga Gabriella Coleman, que va estar amb ells mig infiltrada, i que explica com pensen i treballen a Las mil caras d’Anonymous.

La llista dels més històrics i il·lustres portaveus contestataris, de Pasternak a Malcom X o Mandela, és el que proposa Tzvetan Todorov a Insumisos. Hi incorpora dos de ben contemporanis: David Shulman (lluitador per la igualtat dels drets cívics a Israel) i Edward Snowden, un heroi ben modern en lluitar, amb la seva filtració, contra l’hipercontrol del conglomerat estatal i financer sobre les persones... I recorda que la NSA dels EUA controla 20 milions de converses telefòniques i 10 milions d’e-mails... diaris.

“No os molestéis en votar, gobierna un algoritmo”, es pot llegir sobre una torre molt alta farcida de videocàmeres. No és una pintada al carrer de Barcelona (que podria ser perfectament), sinó un dels àcids i, tristament, clarividents dibuixos d’El Roto, que titula el seu darrer recull Desescombro. També s’hi poden trobar perles entre runes i coses (i persones) rebutjades. O, si més no, tot plegat pot ser material de barricada.

La muerte de la clase liberal. Chris Hedges. Capitán Swing. 374 pàgines. 20 e. La nueva lucha de clases. Slavoj Zizek. Anagrama. 112 pàg. 14,90 euros. Babel. Z. Bauman i Ezio Mauro. Viena. 136 pàg. 15 euros. Estado de crisis. Z. Bauman i Carlo Bodoni. Paidós. 205 pàg. 16,95 euros. Discurso. Bernie Sanders. Malpaso. 268 pàg. 18,50 / @ 6,99 euros. Topología de la violencia. Byung-Chul Han. Herder. 200 pàg. 14,90 euros. Postcapitalismo. Paul Mason. Paidós. 425 pàg. 25 / 14,99 euros. La paradoja democrática. Chantal Mouffe. Gedisa. 156 pàg. 14,90 / @ 7,99 euros. Las mil caras d’Anonymous. Gabriella Coleman. Arpa. 400 pàg. 19,90 euros. Insumisos. Tzvetan Todorov. Galaxia Gutenberg. 224 pàg. 19,90 euros. Desescombro. El Roto. Reservoir Books. 120 pàg. 15,90 euros.

Per què llegir els clàssics

Italo Calvino


Edicions 62


336 pàg. 21,50 / @ 9,99 euros


“Els clàssics són aquells llibres dels quals sovint se sent dir: ‘Estic rellegint...’ i mai ‘Estic llegint...’”. És el primer (però no últim) intent de definir què són i per què cal tenir en compte els autors i textos fundacionals, un tema que sempre obsessionà el pensador italià. Exercici hermenèutic, introducció a tòtems com l’Odissea, Tirant lo Blanc, Dickens, Woolf, Flaubert, Hemingway o Borges... Un clàssic en si mateix.

El nazi de Siurana

Toni Orensanz


Ara llibres


288 pàgines. 19,90 euros


Els veïns de Siurana, bucòlic poblet del Priorat, sospitaven del passat nazi de l’alpinista belga que s’hi va instal·lar el 1950. Poc imaginaven que es tractava de Jan Buysen, cap de la SS a Brussel·les i peix gros del partit. El periodista confirmà la llegenda estirant la llengua a la seva vídua i n’explica les curiositats, com que coincidí al poble amb el republicà Joan Sales: “Ambdós eren perdedors de les seves guerres”, diu.

El món, un escenari

Jordi Balló i Xavier Pérez


Anagrama


248 pàg. 18,90 / @ 9,99 euros


“El món és un escenari i tots els homes i dones són actors”, escrigué Shakespeare. Ara els professors de la UPF, que ja van traçar els orígens dels arguments cinematogràfics a La llavor inmortal, exposen la petjada de l’autor dEl rei Lear a la ficció televisiva contemporània: la coralitat dels personatges, els inicis in media res, la barreja de personatges de diferents classes socials (que veiem per exemple a The Wire)... Un caramel per a cinèfils i serièfils.

¡Extra, extra! Muckrakers

Vicente Campos González


Ariel


350 pàg. 22,90 / @ 12,99 euros.


Destapaven escàndols, furgaven als draps bruts dels poderosos i creien fermament que la seva feina propiciaria el canvi. Eren els muckrakers, una fornada de periodistes d’investigació que als EUA de principis del XX van sacsejar la societat dels magnats intocables i les condicions laborals dickensianes. L’assaig en repassa els noms principals —Ida Tarbell, David Graham Phillips, Upton Sinclair…—, les causes de la seva aparició i els casos estel·lars.

Las almas heridas

Boris Cyrulnik


Gedisa


256 pàg. 19,90 / @ 9,99 euros


És possible dur una vida feliç havent patit un trauma sever d’infantesa? El psiquiatra francès, supervivent d’una família massacrada pels nazis, diu que sí i troba resposta en la resiliència. Aquest repàs de la seva trajectòria vital, que passa pel camp de concentració d’on fugí de petit i el manicomi on féu pràctiques, és alhora un recompte dels primers dies de la psiquiatria i un tractat sobre la capacitat de superació.

La vella capitana

Josep Maria Espinàs


La Campana


132 pàgines. 14 euros.


90 llibres i 62 diades de Sant Jordi duu el gran degà de les lletres i del periodisme català, que ens els darrers llibres ha encetat una línia autobiogràfica clara: concissió i depuració estilística, amb rerefons gairebé aforístic, de fondària. Sense por, ben conscient de la seva edat, amb naturalitat, afronta ara el tema de la mort. “¿És la mort el que et fa por, o potser és el moment de morir-te? El que pot fer por és anar morint. A mi em pasa el mateix”, li diu a un amic...

La maldición de Lono

Hunter S. Thompson


Sexto Piso


208 pàgines. 20 euros


Una revista l’envià, el 1980, a fer un reportatge de la marató de Honolulu, a Hawai. Però l’autor de l’esbojarrada Miedo y asco en Las Vegas no podia fer un text convencional: va cobrir l’esdeveniment fins a les celles de drogues i alcohol, va sortir de pesca amb un lord del narcotràfic local i experimentà una peculiar metamorfosi, influït per la bogeria aparent dels habitants de l’illa. Relat hilarant i surrealista al més pur estil gonzo.

Temps present, temps passat

Josep Maria Muñoz


La Magrana


462 pàgines. 20 euros


Eduardo Mendoza, Marina Subirats, Borja de Riquer, Enric Juliana, Sergi Pàmies... i fins a 14 prohoms de l’escena cultural i política són els protagonistes d’aquest recull d’entrevistes, les més rellevants de la sèrie publicada mensualment pel director de la revista L’Avenç des del 2007. Un Entrevista amb la història nostrat que és, com diu l’autor, una “galeria de catalans il·lustres” que expliquen el país des de la Transició fins avui.

Violencia e Islam

Adonis


Ariel


140 pàg. 14,96 / @ 10,99 euros


Davant l’allau d’opinions indocumentades sobre l’islam, el poeta sirià dóna, en aquestes converses amb la psicoanalista Houria Abdelouahed, una anàlisi severa i matisada d’una religió (la seva) que qualifica de violenta, misògina, incompatible amb l’Estat modern, culpable del fracàs de la Primavera Àrab... Sempre des de la defensa de la pluralitat i la convicció que el debat no és sinònim d’islamofòbia. Provocador i necessari.

Elogi de la modernitat

Oriol Bohigas


Arcàdia


176 pàgines. 12 euros


Defensor de l’europeisme il·lustrat i l’esperit noucentista, el longeu arquitecte barceloní ha participat en el debat social tant en sopars i tertúlies com amb els seus articles d’opinió. Aquests 41 textos, publicats entre 1951 i 2014, aspiren a ser una antologia del seu pensament: s’hi debaten el civisme, la relació Catalunya-Espanya, els valors estètics i la defensa dels espais públics de qui el 1992 va obrir Barcelona al mar.

Las tareas de casa y otros ensayos

Natalia Ginzburg


Lumen


447 pàg. 22,90 / @ 9,99 euros


Escrigué sobre sexe, feminisme, el plaer inesperat de les tasques domèstiques, política internacional... El 1975, per exemple, li retreia al Papa que no s’hagués plantat a Espanya per impedir cinc execucions de Franco. Recull d’assajos que revelen la profunditat d’una figura central de la literatura italiana, que enguany faria 100 anys. Lumen també recupera les seves novel·les Todos nuestros ayeres i Léxico familiar.

Un plan para Europa

Y. Varoufakis i G. Pisarello


Icaria


104 pàgines. 10 euros


“La globalització no és el problema, sinó la financiarització”, diu l’exministre grec parlant amb el primer tinent d’alcalde de Barcelona, que té dos textos: sobre el nou municipalisme i sobre la tesi del rapte d’Europa de Varoufakis. Altres propostes del grec a ¿Y los pobres sufren lo que deben? (Deusto. 20,95 euros).

De la garçonne a la pin-up

Mercedes Expósito


Cátedra


400 pàgines. 20 euros


Pels volts dels bojos anys vint renunciaren a la cotilla i adoptaren un posat masculí, anhelant la llibertat de moviments i el sufragi; amb els aires conservadors dels quaranta tornà la feminitat entesa com a sotmetiment o provocació. El llibre avança de la moda garçonne (els cossos rectilinis de Coco Chanel) a la pin-up (llavis vermells i cintures estretes) per entendre l’evolució dels rols femenins al convuls segle XX.

Los Tyrakis

Ana Cañil i Joaquín Estefanía


Galaxia Gutenberg


224 pàgines. 18,90 euros


Els Tyrakis són una família qualsevol i, alhora, un reflex de la societat grega dels temps de l’austeritat: una mare supervivent de l’ocupació nazi, un pare que és frare ortodox, nou fills i disset néts que amb penes i humor negre trampegen la crisi. Només l’empara del matriarcat de Penélope Tyrakis els separa d’acabar al carrer. Intel·ligent retrat periodístic de la situació que ennuega el sud d’Europa.

Crítica de la razón negra

Achille Mbembe


NED


288 pàgines. 23,90 euro


El racisme, com la matèria, no es destrueix, sinó que es transforma, que diria el filòsof camerunès, un dels grans pensadors africans d’avui. El fil del seu assaig segueix tres moments clau de “l’experiència negra”: el tràfic transatlàntic d’esclaus, l’articulació de la narrativa pròpia amb la descolonització i el present neoliberal dominat per tecnologies digitals, en què un “racisme sense races” oblida la biologia i se centra en cultura i religió.

Lacrónica

Martín Caparrós


Círculo de Tiza


680 pàgines. 23 euros


A Sri Lanka, Belgrad o la selva boliviana; els 30 anys d’ofici del prolífic reporter argentí —enguany també publica la novel·la Echeverría (Anagrama)— tenen teca suficient per omplir un eclèctic volum de cròniques dotades d’un gran pols literari, que queda a cavall entre l’autobiografia professional i el manual d’estil per a un gènere sovint mal entès i infravalorat. “Estic fart de la paraula crònica”, confessa.

Estrès i llibertat

Peter Sloterdijk


Arcàdia


64 pàgines. 12,90 euros


El caràcter opressiu de la realitat com a tal i una repressió política prou hàbil que deixa marge a seguir pensant que l’estrès de suportar-la és inferior al d’una revolta, tenallen avui com mai l’èsser humà, planteja el filòsof alemany, autor de la trilogia Esferas, en aquest tan intens com breu assaig.

El punto ciego

Javier Cercas


Literatura Random House


140 pàgines. 15,90 euros


L’autor ha d’obrir al lector una porta subtil d’entrada al seu tancat món. És la suggeridora tesi central del llibre, fruit de les xerrades que l’autor de Soldados de Salamina donà a Oxford el 2015. També parla de la ironia necessària, l’ambigüitat i, és clar, la relació entre el fictici i el real que cal a la novel·la avui.

Li deien pare

Carles Porta


Pòrtic / Península


216 pàg. 17,90 / @ 10,99 euros


La policia, un especialista, un nen que fou víctima i el mateix pederasta són els impactants entrevistats arran del cas Castelldans, a les Garrigues, on, en una casa d’acollida, David Bonet abusà de menors durant 17 anys i ho gravà en vídeo. Gran treball del periodista, en línia amb el seu Tor, tretze cases i tres morts.

El viaje a Echo Spring

Olivia Laing


Ático de los Libros


342 pàgines. 18,90 euros


“He bebido desde los 15. (...) La única ocasión en que no es bueno es cuando escribes o peleas ”, deia Hemingway sobre la beguda. L’autora, de família afectada, investiga on, quan i, sobretot, per què el mateix Hemingway, Scott Fitzgerald, Tennessee Williams, Cheever, Berryman i Carver van alcoholitzar-se.

Combatents en nom d’Al·là

Anna Teixidor


Ara Llibres


250 pàgines. 18,90 euros


També a Catalunya hi ha joves islamistes radicalitzats que han anat (o encara hi són) a la guerra de Síria. La periodista ha parlat amb el seu entorn, amb alguna confident de la policia i, fins i tot, amb algun que voldria sortir del malson que per a alguns s’acaba convertint estar sota l’ègida d’Estat Islàmic.

Ningú no ens espera

Manuel Baixauli


Edicions del Periscopi


318 pàgines. 19 euros


“Es paga car, el poder. Fa estúpides les persones”, recull de Nietzsche citant-lo sobre la corrupció política el gran autor de L’home manuscrit, que manté el rigor, la profunditat i la càrrega poètico-existencial en aquest recull d’articles que funcionen com a autobiografia. I amb les seves inquietants il·lustracions.

Estrellas negras

Ryszard Kapuscinski


Anagrama


232 pàgines. 17,90 euros


Els millors ingredients d’El Emperador, Un dia más con vida o Ébano ja són en aquest textos del gran reporter polonès, preparatius de les biografies de Kwame Nkrumah i Patrice Lumumba, els quals, des de Ghana i Congo, lideraven la descolonització. Alta literatura i anàlisi sagaç. Periodisme màgic.

L’or blanc / El oro blanco

Edmund del Waal


Edicions 62 / Seix Barral


464 / 524 pàgines. 24 euros


Els seus orígens a la Xina del segle VIII, les rivalitats entre les corts europees del XVII... Com ja va fer a La llebre amb ulls d’ambre amb 20 figuretes Netsuke, el professor de ceràmica de la Univesitat de Westminster, que escriu com els àngels, viatja per la història de manera diferent: amb els ulls de la porcellana.

Anar de debò

Borja de Riquer


Rosa dels Vents


404 pàgines. 16,90 euros


Creu el catedràtic d’història que molts catalans no són prou conscients del moment sociopolític entre els mateixos catalans i Espanya. Ja ho planteja el subtítol d’un llibre que recull tant articles com conferències des de 2006. Documentada mirada de la situació des del XIX que pot donar pautes per a avui.

La pregària de Txernòbil

Svetlana Aleksiévitx


Raig Verd / Debate


400 / 408 pàg. / 21,90 / @7,99 euros


Heroïsme i una pala... Així afrontaren els russos el desastre de la central nuclear de Txernòbil, metàfora de la caiguda de l’imperi soviètic que la Nobel retrata amb centenars de sensibles entrevistes, com a La fi de l’home roig (fi de l’URSS), Els nois de zinc (l’Afganistan) o La guerra no tiene rostro de mujer. Cabdals.

La puerta de los asesinos

George Packer


Debate


592 pàg. 27,90 / @ 16,99 euros


Amb la mateixa tècnica del genial El desmoronamiento sobre els mals dels EUA, l’autor remena en la guerra de l’Iraq, anant de les cabanes (la família d’un soldat mort) als palaus de Washington, passant pel metge de la morgue de Bagdad: abans de la invasió, una mort violenta al mes; en plena ocupació, de 15 a 25.

Viaje a la aldea del crimen

Ramón J. Sender


Libos del Asteroide


212 pàgines. 16,95 euros


La insurrecció anarquista de Casas Viejas és un capítol negre de la història sovint mitificada de la República; almenys 25 camperols van morir per la repressió del govern d’Azaña. El compromès periodista de La Libertad va reconstruir i novel·lar la matança, amb una traça i un pols narratiu que el situaren a l’altura de Capote. L’edició inclou les cròniques originals i les declaracions de la comissió que investigà els fets.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_