Selecciona Edició
Connecta’t

Guerra de xifres pels ‘papers de Salamanca’

L’associació Salvar el Archivo demana a la Generalitat que retorni 400.000 documents

Documentació dels 'papers de Salamanca' lliurada a Catalunya. Ampliar foto
Documentació dels 'papers de Salamanca' lliurada a Catalunya.

Un certificat expedit per la Confederació del Treball a nom de Guillermo Suils amb data 25 de febrer del 1937 a Madrid certificava que l'home era rellotger de professió. “Va néixer a Logronyo i va anar a viure a Madrid, on va ser rellotger a la Puerta del Sol. El 1937 se'n va anar a la guerra i quan va acabar va tornar i va seguir amb el negoci de la rellotgeria al mateix lloc. Ell mai va anar a Catalunya, ni de vacances”, explicava el seu fill amb el president de l'associació Salvar el Archivo de Salamanca, Policarpo Sánchez, que fa anys que intenta aconseguir que retornin al Centre Documental de la Memòria Històrica d'aquesta ciutat part dels coneguts com a papers de Salamanca, que, segons ell, no haurien d'haver sortit mai. L'associació xifra en uns 400.000 els papers que no corresponien a persones físiques catalanes o associacions o entitats jurídiques amb domicili a Catalunya i posa com a exemple el del rellotger de la Puerta del Sol, que la seva família no tenia ni idea que existia.

La Generalitat tampoc sap si en el 4,97% dels documents que encara ha d'examinar hi ha el certificat de treball en qüestió. Del que sí que està segura és que la xifra de 400.000 que sosté l'associació és impossible. “Els documents lliurats van ser 951.531 i d'aquests ja han estat retornats als seus propietaris el 84,98%; un 10,05 % ja han estat identificats i seran retornats als seus legítims titulars o hereus aquesta primavera i queden un 4,97% que s'estan investigant”, insistien des del Departament de Cultura de la Generalitat, que, per contra, subratlla que encara no han rebut la documentació que va ser confiscada durant la Guerra Civil a 43 ajuntaments catalans.

“El que exigim és que es compleixi la llei –del 2005 de restitució a la Generalitat dels documents confiscats durant la Guerra Civil perquè entre tot el que s'ha enviat a Catalunya des del 2006 hi ha fons de 23 províncies espanyoles, com València, Madrid, Múrcia, Astúries i Aragó i que estan, indegudament, en mans de la Generalitat”, puntualitzava Sánchez a Barcelona, on l'associació ha convocat una manifestació i espera reunir-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per fer-li lliurament de les 32.000 signatures que han recollit exigint el retorn del material. També esperen la resolució judicial de la demanda que van plantejar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel mateix assumpte.

L'associació no ha cedit i ha aconseguit l'últim any que l'Ajuntament de Salamanca –amb el suport del PP, el PSOE i Ciutadans aprovés una moció en aquest sentit i després van aconseguir el mateix de les Corts de Castella-Lleó amb els vots dels diputats del PP, el PSOE, Ciutadans, Guanyem i el Grup Mixt d'IU i UPL. “I també ens dóna suport Podem en un manifest”, subratllava Sánchez, que intenta desmarcar-se del biaix polític que se li atribueix a l'associació que presideix i que és notori en segons quines afirmacions: “Els papers els han robat els qui volen trencar Espanya”, es despatxava Eduardo García, delegat de l'associació a Catalunya.

Els papers de Salamanca van sortir del centre documental –al qual va anar a parar l'Arxiu de la Guerra Civil d'Espanya en més de 500 caixes el 2006, un lliurament al qual es va sumar un altre, de 238, el 2014. Aquesta documentació la va acordar restituir la Comissió Mixta de responsables entre el Ministeri de Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat que s'ha encarregat de retornar els papers als seus propietaris. “Calculem que de Salamanca van sortir entre 1.100.000 i 1.500.000 documents”, assegurava Sánchez. Una xifra que la Generalitat nega haver rebut. Per a l'associació, un dels problemes d'origen ha estat la falta de control –i còpia digital de tot del material abans que sortís de Salamanca i després el que consideren un “incompliment” dels terminis de retorn si la documentació no era de Catalunya. “I tot això ha passat per la inacció del Govern del Partit Popular, que ha evitat enfrontar-se amb Catalunya”, afirmava el president de l'associació, que assegura que té identificades 200 famílies d'altres comunitats espanyoles amb documents dels seus avantpassats actualment a l'Arxiu de la Generalitat.

Sánchez, llicenciat en Dret, es presenta com un investigador reconvertit que s'oposa a la divisió dels arxius històrics, com el de Salamanca. "Jo he investigat de vegades per encàrrec com quan el Partit Comunista d'Espanya em va contractar perquè busqués el patrimoni que li van confiscar en la guerra", va posar com a exemple.