Selecciona Edició
Connecta’t

Denunciats per coaccions dos agents que van intentar captar un confident

Els membres de "la seguretat de l'Estat" oferien intercedir en el seu procediment judicial a canvi de dades dels casals de Poble-sec

Els dos suposats agents en una reunió amb Gimeno.
Els dos suposats agents en una reunió amb Gimeno. La directa

L'intent de captar com a confident policial a Quim Gimeno, un jove acusat de formar part d'una organització criminal amb finalitats terroristes, ha acabat en una denúncia contra els suposats agents que van voler seduir-lo. El seu objectiu era convertir-lo en informant perquè els expliqués qui compon els moviments socials a Barcelona, a canvi de poder influir en el seu procés judicial. El cas, revelat avui per La Directa, dibuixa el funcionament dels serveis d'informació policials.

Tot comença el 15 de gener quan una persona s'apropa a Gimeno i li diu, després d'unes jornades anarquistes, que és un periodista de l'Agència Efe  i vol parlar amb ell amb més profunditat. Però el discurs va canviar en les següents reunions que mantenen, fins que es va presenta amb el seu cap. Quan Gimeno li va preguntar qui eren, van acabar confessant que representaven "la seguretat de l'Estat". L'oferien, a canvi d'entre 200 o 250 euros mensuals, depenent de la qualitat de la informació, que facilités dades personals, telèfons, estat civil, etc., de les persones vinculades casals del Poble-sec, segons La Directa. A més, ells intentarien influir en el posicionament de la Fiscalia sobre el seu cas, que encara no s'ha jutjat.

Però Gimeno va sospitar des de bon principi d'aquests contactes, i va gravar cadascuna de les reunions, que a més van ser monitoritzades per a periodistes de La Directa. "Tenim indicis per pensar que són membres del Cos Nacional de Policia", explica Andrés Garcia, advocat de Gimeno, que ha presentat avui una querella per un delicte de coaccions per part dels agents. I es basa en dues qüestions: que els dos agents pregunten si la Guàrdia Civil o si els Mossos d'Esquadra s'han posat en contacte amb ell, i no pregunta per cap altre cos. I perquè vuit testimonis, entre advocats i persones dels moviments socials que s'han vist en situacions similars, identifiquen un dels dos protagonistes de les reunions com a Jordi, un inspector del servei d'informació del Cos Nacional de Policia. 

"Amb les imatges i la veu, no podem ni confirmar ni descartar que es tracti d'un policia", ha explicat un portaveu de la Prefectura Superior de Catalunya. Però en tot cas, ha dit, "es tracta d'una pràctica habitual, els agents per infiltrar-se a grups terroristes fan servir els seus mitjans".  

Garcia considera que tenint en compte el procés penal en el que està immers el seu client, els agents s'aprofiten de la "seva situació de vulnerabilitat o por" i  li fan notar que poden tenir "influències positives o negatives" en el procediment. "La seva sol·licitud sobre moviments socials de Barcelona i sobre entitats associatives té a veure amb la pressió psicològica i la intimidació que pateix", explica, i que el seu client va voler posar fi amb la querella i amb "l'exposició pública" dels fets. A més, assenyala, les dades que li demanen, sense ser objecte de cap investigació concreta, vulneren la Llei de protecció de dades.