Piqué, defensa per a tot
El central del Barça va al rescat tant d’ariet com davant dels mitjans de comunicació
Deu minuts després que s'acabés el partit, en Joan i la Montserrat sortien de pressa per la porta 17 del Camp Nou amb cares llargues, perdent-se entre la riuada d'aficionats insatisfets per la mala dinàmica de l'equip. El seu fill, poc després, compareixia davant tots els mitjans de comunicació com a única figura del Barça, per voluntat pròpia, a més de Sergio Busquets, que va atendre les televisions amb drets. “No cal lamentar-se. Si juguem com contra el València guanyarem els cinc partits que ens queden i serem campions”, va deixar anar Gerard Piqué, amb un to una mica fanfarró.
Qui el coneix i tracta amb ell cada dia, sap que ho pensa de debò, tot i que també en ocasions preferiria que fos una mica més moderat o, almenys, que mesurés les seves paraules. “Però ell és molt conscient de tot el que diu i de la repercussió que tindrà després”, assenyalen des del seu entorn íntim. “Encara que escolta sempre els consells, després fa el que vol perquè així ha de ser. No pot anar en contra de les seves conviccions”. I el que fa ja li va bé al Barça, tant a dins com a fora del camp.
Un central que talla, juga i remata
Gerard Piqué és el vuitè jugador que més bones passades fa a la Lliga (1.573), el segon central a la taula només per darrere de Mascherano (1.606), el seu company en la defensa. A dalt de tot se situa Roberto Trashorras (2.044), seguit de Kroos (1.997). “Sempre m'ha agradat provocar amb la pilota perquè així s'originen espais en les següents línies”, explica el blaugrana, que també està en les posicions davanteres pel que fa a canvis d'orientació, ja que suma 112 en els 26 partits de la Lliga que ha disputat, de manera que surt a 4,3 per partit.
També destaca Piqué en la fase defensiva perquè acumula 145 recuperacions (5,6 per duel), la qual cosa el situa com el quart central que més recupera a la Lliga, després de Cabral (181), Sidney (161) i Iñigo Martínez (147). I se subratlla a la porteria rival perquè comptabilitza cinc gols: un a la Champions contra el Roma; dos a la Copa contra l'Espanyol i el València; i dos més a la Lliga contra el Sevilla i el Reial Madrid.
Sobre la gespa, està culminant una gran temporada, tal com va passar en l'anterior, quan es va imposar recuperar la seva millor versió. Entre altres coses perquè té una professió que de jove intuïa que deixaria quan fes els 30 (ara en té 29). “Ara, com més trigui a retirar-me, millor”, resol. “Està en un moment personal molt bo, gaudint de ser pare, i ha arribat a la maduresa esportiva”, indica l'entorn del jugador. També es cuida més que mai i això es va veure en la derrota contra el València, quan va pujar sense parar a buscar un gol redemptor que deixés el seu equip líder en solitari. “Físicament acabem millor que el rival en tots els partits. Estem molt bé en aquest aspecte”, convé el 3.
El gen competitiu de Piqué el porta a prendre decisions sobre la gespa que Luis Enrique aprova. “Nosaltres només sabem guanyar a través de l'ordre”, va assenyalar el tècnic diumenge. Però quan els partits es torcen, el central busca el caos a l'àrea rival com a davanter. “Ho faig quan queden cinc minuts i el marcador està en contra”, explica el jugador, “però no hem d'arribar a aquesta situació”. Encara que sí que es va arribar a aquest extrem contra el Madrid, contra l'Atlètic a la Champions i diumenge contra el València, quan va disposar d'una ocasió de gol que va fallar. Un dolor que, afegit al mal moment de l'equip, li impedeix fer altres coses al voltant del futbol.
És el que va passar ahir amb la seva empresa de videojocs Kerad Games, en què es va cancel·lar un esdeveniment preparat fa setmanes, una entrevista que li volia fer l'empresa Twitch —plataforma que projecta les millors partides de videojocs, eSports, comprada recentment per Amazon per 970 milions de dòlars (734 milions d'euros)—. “No és el moment”, va exposar Piqué; “cal estar concentrat en el que toca estar concentrat”. I no es va fer.
Però d'entrevistes amb la samarreta del Barça sí que en fa, ja sigui a través de Periscope o a les zones mixtes o les sales de premsa. Ja sigui perquè “no és una persona poruga i no callarà”, com diuen els seus amics; o bé perquè té un discurs diferent de l'habitual, una cosa que també es va proposar des que té ús de raó, atès que en una de les primeres entrevistes que li van fer —el 2004, just abans de la final europea sub-17 contra França— va conjugar malament un verb i es va morir de vergonya, tal com va constatar el seu avi Amador Bernabéu, llavors cap de l'expedició espanyola.
“Surto perquè em toca”
Així doncs, a peu de gespa va atendre els micros després del clàssic, va sortir a parlar la setmana passada i de nou va tornar a la sala de premsa després de caure contra el València. Un capità sense braçalet que dóna la cara, al mateix temps que es troben a faltar les veus del trident de davanters, tot i que no les dels altres capitans: Iniesta, Busquets i Mascherano. “Surto perquè em toca. M'ho han dit i no tinc cap problema a parlar amb victòria o amb derrota”. Tampoc calla a Twitter, on es va estendre la seva picabaralla verbal amb Arbeloa. Diumenge a la nit va vaticinar que guanyarien la Lliga. “És el seu caràcter. Es rebel·la davant segons quines situacions”, expliquen des del seu entorn. Just el que necessita el Barça.
