La llista de Laia Marull
L’actriu porta a La Villarroel el seu primer monòleg, en què dóna vida a una dona que lluita contra una quotidianitat frenètica
Una dona de mitjana edat fuig de la ciutat i es refugia al camp del Quebec. Pensa que vivint allà podrà tenir una vida familiar més tranquil·la, passar més temps amb el seu marit, tenir més cura dels seus tres fills, tornar a començar. Però les llistes de tasques pendents se li acumulen a la ment. És una mena d'obsessió. Confecciona llistes de les coses més quotidianes, per exemple sobre quan s'ha d'engegar el rentaplats, fins que aquests retalls mentals es barregen amb els seus dimonis i se li abraonen. Aquesta turmentada dona protagonitza La llista, monòleg de la canadenca Jennifer Tremblay interpretat per Laia Marull. L'obra, en escena a La Villarroel fins a l'1 de maig, la dirigeix l'actriu Allegra Fulton, que va donar vida al personatge en la versió anglesa.
“Apunta les coses per fer… tot. És com una coreografia estudiada. Però l'obra en realitat no va de llistes. És un pretext per descobrir moltes veritats que no li acaben d'agradar”, explica Marull. La protagonista és molt perfeccionista, intenta construir d'una manera ordenada i minuciosa la seva quotidianitat. Aconseguir un equilibri entre el seu matrimoni, la seva faceta de mare i el plaer. Està immersa a fer bé el seu paper com a dona en la societat frenètica del món actual. No obstant això, en aquest intercanvi de preocupacions no aconsegueix desprendre's dels seus dilemes i remordiments.
Potser s'ha oblidat del que és essencial, de la vida, de l'amistat. I és que hi ha alguna cosa que hauria pogut fer i que no va fer en un assumpte: Creu que potser va deixar morir una amiga; una veïna, mare de cinc nens petits, morta de manera estúpida. Amb aquesta reflexió de culpa s'inicia el monòleg, que combina passatges poètics amb pinzellades de thriller. En què va fallar?, es pregunta l'espectador mentre la dona s'embranca en un conflicte intern i intenta, sense èxit, escapar-se de les seves pors.
La llista és una coproducció de La Brutal i el Teatre Lliure, on es va estrenar al gener, a la sala situada a Gràcia. Allà és on Marull va iniciar la seva carrera teatral el 1993, amb Lluís Pasqual.
“El meu personatge es troba en una situació que no havia esperat. Creia que estant lluny les coses se solucionarien, però en realitat s'ha endut els problemes amb ella. Va al poble i també té molts prejudicis per relacionar-se, estrès…”, relata Marull. “És víctima i botxí del món actual. L'obra reclama decidir en quin lloc situem les prioritats. Si anem fent coses i les volem fer perfectament per estar al dia, no deixem pas per atendre'n d'altres, com els sentiments”, desgrana Marull, per a qui La llista és el seu primer monòleg.
Va ser Fulton qui li va proposar interpretar el paper. Totes dues es van conèixer fa uns deu anys a Mont-real i es van fer amigues. “Fer un monòleg, al final, és qüestió de pràctica i de confiança, sobretot. Si estàs amb altres actors t'ajudes l'un a l'altre. Aquí es necessita més imaginació”, opina Marull. Precisament, l'escenografia de l'obra la formen mobles senzills, una taula i una cadira, envoltats de tonalitats blanques. Podria ser una cuina, però també representa una pàgina en blanc a la ment de la protagonista. Són les seves psiques, el full per omplir en la seva imaginació. Una pantalla amb paisatges nevats acompanya el discurs en algunes escenes. “En aquesta pàgina en blanc que és l'escenari passa tot. Té al davant un públic i la possibilitat de treure a la llum la llista que la turmenta”, argumenta Marull.
