_
_
_
_
_

Junqueras quadrarà els comptes amb ingressos que negociarà amb Hisenda

L’Executiu català revisa el deute a l’ombra de la Generalitat per renegociar-lo

Lluís Pellicer
Junqueras a la nova seu de l'Agència Tributària Catalana.
Junqueras a la nova seu de l'Agència Tributària Catalana.Massimiliano Minocri

L’Executiu català quadrarà els pressupostos que portarà al Parlament al maig, uns comptes que haurà de negociar amb el Ministeri d’Hisenda per evitar noves retallades de la despesa pública. “Hi haurà un increment dels ingressos, però de manera paral·lela posarem sobre la taula mesures que ha d’aportar el Govern de l’Estat”, ha assegurat el secretari d’Economia, Pere Aragonès. L’Executiu català també ha engegat, segons Aragonès, els “procediments interns” per revisar el finançament estructurat de la Generalitat, és a dir, el deute a l’ombra, que l’any passat pujava a 30.839 milions d’euros. “Estem veient les possibilitats que hi ha des del punt de vista jurídic i els estalvis que podria haver-hi”, ha assegurat.

El Govern català preveu portar els pressupostos al Parlament a finals de maig. En aquell moment l’Executiu en funcions de Mariano Rajoy hauria d’haver tancat amb la Comissió Europea un nou calendari per abaixar el dèficit del sector públic espanyol de la barrera del 3% del PIB que exigeix el pacte d’estabilitat i creixement. Sense apartar-se del discurs de la disciplina fiscal, el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va assegurar el divendres, després del Consell de Política Fiscal i Financera, que en cas d’aconseguir més temps es repartiria entre totes les administracions, per la qual cosa la Generalitat podria tenir més marge.

Però avui sobre la taula hi ha, segons les estimacions de la Generalitat, un ajust de més de 3.400 milions d’euros. En una entrevista a EL PAÍS, Pere Aragonès ha reiterat que no hi haurà ni retallades de despesa ni privatitzacions. L’Executiu revisarà alguns impostos, però no n’hi haurà prou.

“Estem compromesos a reduir la dependència del pressupost respecte dels mercats financers, la qual cosa suposa reduir el dèficit. Si volem que aquest camí no vagi acompanyat de retallades de despesa social hi ha d’haver més ingressos. I en el pressupost del 2016 hi haurà un increment d’ingressos, però posarem sobre la taula de manera paral·lela al pressupost mesures que ha d’aportar el Govern de l’Estat”, ha afirmat.

El pressupost del 2014, elaborat per l’exconseller Andreu Mas-Colell, ja contenia tres partides que sumaven 2.318 milions, que es fiaven a la negociació amb Hisenda. Aragonès no ha volgut concretar si aquesta seria la fórmula que s’utilitzaria. “És una possibilitat que hi ha damunt de la taula”, ha afirmat. “Hi ha diverses possibilitats sobre la taula; encara no podem determinar per quina optarem”, ha afegit. Entre aquestes possibilitats hi ha des de tornar a incloure deutes històrics de l’Estat amb Catalunya fins a fixar l’interès al 0% dels préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), la qual cosa rebaixaria la càrrega dels interessos.

Segons va afirmar Aragonès, en les últimes setmanes el Govern ja està parlant amb la CUP, tot i que considera que la proposta “podrà ser assumida” tant per la formació anticapitalista com per altres forces. L’Executiu de Carles Puigdemont, a més, avança en un front al qual es va comprometre en la declaració independentista del 9-N: la renegociació del deute i els estructurats.

Els interessos del deute ja es van reduir l’any passat un 35%, i aquest any la Generalitat espera continuar-ho fent per “l’efecte combinat” del FLA i de la renegociació de préstecs, que “reflecteixen l’evolució dels tipus d’interès”. D’altra banda, la Generalitat examina el finançament estructurat. “Molts són contractes molt blindats, però creiem que hi ha marge per poder generar estalvi”, ha dit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_