Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont compleix cent dies amb gestos simbòlics però sense cap llei

El president presenta aquest dimarts el seu pla de govern per recuperar la iniciativa política

Carles Puigdemont, el dia que va prendre possessió
Carles Puigdemont, el dia que va prendre possessió

El Govern de Carles Puigdemont compleix aquest dimarts cent dies de mandat sense dissipar la sensació de provisionalitat a l'espera d'aconseguir la independència d’aquí a 18 mesos, dels quals ja se n'han consumit tres. La imatge i el to de l’Executiu és diferent al de l'època de Mas, però en aquest temps no s'ha aprovat cap llei i el debat s'ha centrat en un grapat de decisions, tan simbòliques com polèmiques, per iniciar la secessió o voler marcar perfil polític, que només han enverinat les relacions amb un Govern espanyol en funcions i han fracturat la Cambra catalana: les forces partidàries de la independència (Junts pel Sí i la CUP), d'una banda, i la resta de grups parlamentaris amb ideologies molt dispars, de l'altra.

Puigdemont oferirà demà la seva primera roda de premsa en la qual presentarà un pla de Govern basat en tres eixos: el nou Estat del benestar, la lluita contra l'atur i la regeneració democràtica. Serà una continuació del que ja va explicar en la investidura i del que els principals grups de l'oposició recelen sense haver-lo escoltat.

“La legislatura és molt curta. Difícilment es pot esperar res de bo ni nou en les circumstàncies actuals”, explica Miquel Iceta, primer secretari del PSC, encara que destaca que Puigdemont “ha estat molt obert, sincer i transparent”. El problema, en la seva opinió, és que “va arribar a la presidència de forma improvisada i amb un full de ruta impossible com és la independència”.

Inés Arrimadas, presidenta del grup parlamentari de Ciutadans i líder de l'oposició, assegura que “és un govern sense propostes realistes, més enllà de la poció màgica de la independència”. La declaració d'intencions de qualsevol executiu són els pressupostos i en el cas de la Generalitat encara no s'han aprovat i no se sap si això passarà. De moment s’han prorrogat els de l'any passat amb el suport de la CUP i no està assegurat que els anticapitalistes donin suport als comptes del 2016, ni tan sols al pla de xoc social quantificat en 270 milions d'euros i que simbolitzaria el gir social d'un Executiu en el qual hi ha Esquerra Republicana.

A l'espera que el Govern català transmeti la sensació que governa, els primers cent dies s'han caracteritzat per gestos, més que per una altra cosa. Puigdemont, un independentista no convers, va proclamar en la seva investidura que seguia vigent la resolució independentista del 9 de novembre que va anul·lar el Tribunal Constitucional i la majoria parlamentària de Junts pel Sí i la CUP que la van votar ha anat molt amb compte a escenificar que la “desconnexió” va de debò, malgrat la polèmica que pugui generar-se. Va passar amb la posada en marxa de les tres lleis de ruptura per preparar la futura Catalunya independent, a les quals es van oposar Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PP. No va servir de res i es van crear tres ponències conjuntes en les quals no participaran quatre dels sis grups parlamentaris, malgrat que els juristes de la cambra van advertir de l'error.

Comissió del procés

Un altre episodi similar es va produir amb la creació de la comissió el procés constituent, que va derivar en un altre recurs del Govern espanyol davant el Constitucional, pendent encara de resoldre's, per considerar que s'estava desobeint la sentència que va anul·lar la declaració sobiranista.

Tan simbòlica com polèmica va ser la creació del Departament d'Afers exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. El Govern va recórrer i una setmana després el Constitucional va suspendre el decret que en regula la creació.

“L'opinió que té molta gent és que el Govern de la Generalitat no ha fet res en cent dies. Tenen un full de ruta impossible, una coalició (Junts pel Sí) amb diferències internes i el fràgil suport parlamentari de la CUP”, explica Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

Més contundent es mostra Inés Arrimadas. “Puigdemont ha demostrat que la seva única prioritat és la independència i per a això li ha donat la batuta política de Catalunya a la CUP”. En la seva opinió, “el Govern català només té el suport parlamentari d'un partit antisistema per declarar la independència, no per solucionar els problemes dels 7,5 milions de catalans”.

MÉS INFORMACIÓ