Selecciona Edició
Connecta’t

“L’Administració haurà de fer més inspeccions”

El conseller admet que la Generalitat té pocs instruments al seu abast per impedir que un empresari se'n vagi de Catalunya

El conseller Jordi Baiget.
El conseller Jordi Baiget.

Per a Jordi Baiget (Balaguer, 1963), molts dels temes que ha de tractar ara en el seu despatx del Departament d'Empresa no són nous. Ja els va tenir sobre la taula quan era secretari del Govern d’Artur Mas, però ara les seves obligacions han augmentat en un context encara convuls: la crisi no s'ha dissipat, el procés sobiranista ha enverinat els contenciosos amb el Govern central i a l'economia col·laborativa li interessa especialment una de les comunitats autònomes amb més tirada turística. I només té 15 mesos.

Pregunta. Els empresaris reclamen estabilitat política i en la política industrial. Com s'aconsegueix aquest objectiu amb una legislatura a la qual li queden 15 mesos?

Resposta. L'estabilitat és que quan ells vagin a negociar amb el Govern tinguin davant un Govern sòlid, amb totes les prerrogatives i que treballi per solucionar els seus problemes.

P. L'any passat el pressupost per impulsar la indústria era de set milions d'euros, quan veníem de més de 40 milions. Què es pot fer, amb això?

"Avançsa impulsarà projectes que considerem estratègics"

R. Destinar-los a aquelles oportunitats que permetin multiplicar la inversió. Això és el que estem fent: busquem atreure molts altres milions.

P. Un ciutadà pot entendre que en època de retallades la Generalitat participi amb 60 milions d'euros al capital d'una multinacional com Ficosa, participada per Panasonic?

R. Ficosa podria haver arribat a tancar-ho tot. Catalunya hauria perdut llocs de treball i una empresa líder. Amb el que ha fet la Generalitat, hem aconseguit que aquesta empresa continuï i sigui més sòlida. Recuperarem aquests diners i els tornarem a destinar a política industrial.

P. Què pot fer la Generalitat per evitar que empreses catalanes se’n vagin per motius fiscals o de qualsevol altra índole, com ja ha passat?

R. Si un empresari té la intenció ferma d'anar-se’n, tenim poca capacitat per retenir-lo. Hem de fer tota la pressió necessària per evitar que marxi, exigir que compleixi les normes i intentar vetllar pels treballadors i buscar inversions alternatives.

P. Què volen fer amb Avançsa?

R. A mesura que tingui recursos, impulsarà projectes que considerem estratègics. Però només quan hi hagi algú més que vulgui invertir.

P. El nou decret d'allotjaments turístics serà la primera pota sobre economia col·laborativa que aprovaran?

"Volem unificar tota la normativa turística, que de vegades es contradiu"

R. Sí. Volem unificar tota la normativa turística, que es troba dispersa en multitud de normes que de vegades són contradictòries entre elles, i adaptar-la a les noves circumstàncies. Aprofitarem per regular i adaptar l'economia col·laborativa.

P. El Govern és partidari de prohibir o de permetre l'activitat d’Uber?

R. És partidari de garantir la igualtat d'oportunitats, la seguretat jurídica i donar garanties als consumidors en tots els àmbits. També a Uber.

P. Avui es pot comprar les 24 hores del dia i això ho fan sobretot les grans cadenes. El model comercial català no és una mica obsolet?

R. És prou ampli perquè tots els operadors hi siguin presents. Sempre hi haurà necessitat que hi hagi botigues de barri i nosaltres hem de posar les condicions perquè puguin sobreviure.

P. En alguns barris, amb la llei catalana en vigor, moltes botigues obrien malgrat la llei. Li falten recursos humans per fer controls?

R. Els inspectors sempre han estat actius per fer complir la llei.

P. L’Administració és lenta per obrir nous negocis?

R. Això canviarà. Tenim una llei de simplificació administrativa que descansa en les comunicacions prèvies en comptes d'en les autoritzacions. Això vol dir que l’Administració haurà d'estar menys als despatxos i fer més tasques d'inspecció.

P. La partida per a pobresa energètica serà una de les que creixerà més en els propers Pressupostos?

R. Complirem el que hem acordat, que és destinar-hi deu milions d'euros. És la mateixa quantitat, però en l’exercici passat no es va esgotar.

P. Per falta de demandes?

R. No. Les contínues impugnacions per part del Govern central a les nostres normes en matèria de pobresa energètica ens van obligar a crear subvencions com a alternativa, la qual cosa obliga a obrir una convocatòria i a tenir autoritzacions dels demandants. La gestió era molt complexa i això explica que s'hagin utilitzat menys recursos. També hem de negociar amb les subministradores per fer descomptes de tarifes o bonificacions. Però és lent.